Ragnarök

Vegeu Ragnarok Online pel joc de rol per internet.

En la mitologia norrena els Ragnaroc (el terme corresponent en norrè occidental antic Ragna rǫk és plural; en islandès modern, el mot se sol escriure aglutinat: Ragnarök) és el terme amb què es coneix la fi dels déus, i per tant, també la fi del món que coneixem. El mot és un compost de regin "els déus" (ragna és el genitiu de regin) i rǫk "destí" i, per tant, traduït literalment significa tant com "el destí dels déus, la fi dels déus". En època medieval el terme va deixar d'ésser entès. Quan es va produir aquest fet, es va modificar en Ragna røkkr "crepuscle dels déus", una expressió que es popularitzaria arreu d'Europa gràcies a l'ús que en féu Wagner ("Götterdämmerung"). Vindrà el dia en què Loki escapi i ataqui Asgard amb un exèrcit de morts sobre un vaixell (Naglfar) fet amb les ungles dels morts i amb companyia de Surt, el llop Fenrir, que devorarà Odin i la serp Jormungand, que serà morta per Thor, però no abans que aquesta l'enverini i només pugui allunyar-se nou passos del cadàver de la serp. Odin serà venjat pel seu fill Vídar.

Última fase del Ragnarök després que Surt hagi submergit el món en les flames de Doepler

Tots els déus moriran, excepte Vídar i Vali, fills d'Odin, i Magni i Modi, fills de Thor i hereus del seu martell encantat, el Mjóllnir, i, pel seu costat, refugiats al bosc de Hoddmímir, hi haurà dos humans que sobreviuran a la destrucció anomenats Líf i Lífþrasir els quals repoblaran la terra. Llavors els déus Baldr i Hǫðr tornaran a la vida i es reuniran amb els quatre anteriorment dits per guiar els homes en la nova era.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ragnarök