Firuz Xah Tughluq

Firuz-Xah Tughluq (urdú: فروز شاہ تغلق, hindi: फ़िरोज़ शाह तुग़लक़) (1309 - 1388) fou un soldà de Delhi de la dinastia tuglúquida o tughlúquida (1351 - 1388).

Era germà de Ghiyath al-Din Tughluk i de la princesa rajput Bibi Naila de Dipalpur (filla d'un zamindari hindú de la tribu bhatti). Era fill de Razzab i net de Gazi Malik (Gays al-Din Tughluq). Fou conegut com iconoclasta. La seva vida és narrada a la "Tarikh-i-Firuz Xah" on s'assenyala que va perseguir als hindús als que va fer pagar la jizya i els va prohibir construir temples. També se'n parla al "Insha-i-Mahry" de Amud Din Abdullah bin Mahru on també parla de la seva política anti hindú i de l'observança de l'ortodòxia musulmana. Fou el darrer sultà de Delhi que va rebre la investidura del nominal califa abbàssida del Caire.

Sota el seu cosí Muhammad Shah II Tughluk (1325-1351) fou naib amir hadjib i va tenir part important en la direcció de l'estat. A la mort del sultà el març de 1351 a Thatta (Sind) els notables el van posar al tron en el lloc del seu parentMahmud Shah I Tughluk ibn Muhammad (març de 1351) suposat hereu legítim que tenia el suport del wazir Khwadja-i Djahan Ahmad Ayaz que era a Delhi.

Va intentar recuperar Bengala, perduda en el regnat precedent i va fer dues expedicions el 1353-1354 i el 1359-1361 que no li van reportat quasi cap guany. El 1361 va entrar a Orissa que va poder annexionar.

El 1363 va fer una expedició a Kangra que el va reconèixer com a sobirà. Llavors va planejar envair Dècan però sota consell del seu wazir Khan Jahan Makbul (un telugu convers al islam, que li fou sempre fidel sense dubtar) va abandonar la idea. Va decidir que el seu regnat seria pacífic i va renunciar als territoris perduts.

El 1366-1367 va fer un altra expedició contra els Samma de Thatta que va imposar la sobirania de Delhi al Sind.

En aquestos anys i posteriors va fer diverses obres publiques, canals de reg i pous, va abolir 29 taxes la majoria urbanes, que li van donar popularitat sobretot entre els comerciants i artesans. Va fer un codi penal menys cruel i va donar gran feus (ikta o jagir) als nobles fidels amb drets hereditaris; a l'exèrcit els nobles podien enviar al seu fill, gendre o fins i tot un esclau al seu lloc. Als ulemes els va concedir diverses millores i els va escoltar quan va restablir la djizya pels bramans que fins aleshores n'estaven exempts. Va fer traduir diverses obres dels sànscrit al persa i va tenir una gran biblioteca personal. Va portar els pilars d'Asoka de Meerut a Delhi i un d'aquestos el va fer posar al seu palau. Tenia un gran nombre d'esclaus (es diu que fins a 180.000) anomenats els bandagan- i Firuz Shah, que li foren lleials, però van causar problemes al final del seu regne i més tard. Fou un gran constructor que va fer construir fins a una trenta de pobles, la ciutat de Jawnpur, i una nova ciutat a 240 de Delhi anomenada Firozabad, a més de mesquites, madrasses i palaus, restaurant també antics monuments.

Va morir el setembre de 1388 i fou enterrat al mausoleu de Hawd Khass a les afores de Delhi. El va succeir Ghiyath al-Din Tughluk Shah II Tughluk (1388-1389) que es va haver d'enfrontar amb els nobles i els esclaus de Firuz.

Vegeu també

• Khan-i Djahan Maqbul.

Referències

• Jamini Banerjee, History of Firuz Shah Tughluq, Munshiram Manoharlal, 1967
• Romila Thapar. A History of India, Volum I. Penguin Books. 1966