Antígon II Gònatas

Antígon II Gònates (Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia. Era fill de Demetri Poliorcetes i de Fila (filla d'Antípater) i net d' Antígon el borni (Antígon I de Macedònia). El seu malnom venia suposadament de la ciutat de Gonnos a Tessàlia, on hauria nascut, però com que el seu pare no va dominar aquesta ciutat altres erudits suggereixen que derivaria de la paraula macedònia "gonatas" equivalent a γονατὰς, que és la placa de ferro que protegeix el genoll, i que Antígon portava al seu equipament de combat.

El 287 aC el seu pare Demetri fou expulsat de Macedònia per Pirros d'Epir i va marxar a Àsia deixant el seu fill Gònates al Peloponès. Quant el seu pare va morir a Àsia el 283 aC, Antígon II va prendre el títol de rei de Macedònia sense dominar, però, el regne. El 286 aC Pirros fou expulsat per Lisímac de Tràcia, però al seu torn fou derrotat (280 aC) per Seleuc I Nicàtor; Seleuc fou assassinat per Ptolemeu Ceraune, que va morir ràpidament en lluita contra els gals. Durant tres anys hi va haver una completa anarquia de pretendents fins que el 277 aC Gònates va assolir la corona.

El selèucida Antígon I, que reclamava la corona, va renunciar després de què Antígon es va casar amb la seva germanastra Fila. Gònates va derrotar els gals i va conservar el regne fins el 273 aC, quan Pirros va tornar d'Itàlia i es va apoderar del país excepte algunes ciutats. Al 272 aC, Antígon II va poder recuperar el territori en morir Pirros a Argos.

Alexandre II d'Epir el va expulsar altre cop, però breument, ja que Demetri (que no se sap si era el seu germà Demetri de Cirene o el seu fill Demetri II de Macedònia) va ocupar una part d'Epir i va obligar l'epirota a retirar-se.

La seva política fou contraria a la Lliga Aquea.

Va morir el 239 aC als 80 anys d'edat i el va succeir el seu fill Demetri II de Macedònia.