Qui té por de Virginia Woolf?: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: uk:Хто боїться Вірджинії Вульф? |
m r2.7.1) (Robot afegeix: nl:Who's Afraid of Virginia Woolf? (film) |
||
| Línia 112: | Línia 112: | ||
[[la:Who's Afraid of Virginia Woolf? (pellicula)]] |
[[la:Who's Afraid of Virginia Woolf? (pellicula)]] |
||
[[lv:Kurš baidās no Virdžīnijas Vulfas? (filma)]] |
[[lv:Kurš baidās no Virdžīnijas Vulfas? (filma)]] |
||
[[nl:Who's Afraid of Virginia Woolf? (film)]] |
|||
[[pl:Kto się boi Virginii Woolf?]] |
[[pl:Kto się boi Virginii Woolf?]] |
||
[[pt:Quem Tem Medo de Virginia Woolf?]] |
[[pt:Quem Tem Medo de Virginia Woolf?]] |
||
Revisió del 12:17, 20 oct 2011
Qui te por de Virginia Woolf? (Who's afraid of Virginia Woolf?) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mike Nichols, estrenada el 1966. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
Argument
George i Martha tornen d'una vesprada banyada de vi a la facultat on George ensenya i que dirigeix el pare de Martha. Han convidat una parella de nous vinguts a prendre una última copa. Un joc cruel començarà. Una història de ferides reals i de remeis imaginats basada en l'obra d'Edward Albee.
Adaptació
La versió de la pel·lícula difereix una mica de l‘obra. Aquest presenta només quatre personatges, mentre que a la pel·lícula hi ha altres dos caràcters menors: l'hoste d'una caravana que apareix breument i diu unes quantes paraules, i la seva muller, que serveix una safata de begudes i marxa silenciosament.
En l'obra, cada escena té lloc totalment a la casa de George i Martha. A la pel·lícula, una escena té lloc a la caravana, al pati del darrera de George i Martha, i l'altre al seu cotxe. Malgrat aquestes variacions menors, tanmateix, la pel·lícula és extremadament fidel a l'obra. Els cineastes utilitzaven l'obra original com a guió cinematogràfic i, a banda de suavitzar algunes expressions (Fuck you es converteix en God damn you), tot el diàleg original roman intacte.
Controvèrsia censora
La pel·lícula es considerava trencadora per tenir un llenguatge irreverent i d'implicació sexual no habitual en aquella època. Jack Valenti, que s'acabava de convertir en president de l'Associació del Cinema d'Amèrica (MPAA) el 1966, havia abolit els vells codis de Producció. Perquè la pel·lícula s'estreni amb aprovació de l’MPAA, Warner Bros. accepta fer supressions menors de certes vulgaritats en el llenguatge i tenint especial cura en els anuncis de la pel·lícula, indicant contingut adult. Aquesta pel·lícula i una altra trencadora de Michelangelo Antonioni, Blow-Up (1966),el que va portar Jack Valenti a treballar en el Sistema d'índex de pel·lícules de l’MPAA, que va començar a funcionar l’1 de novembre de 1968.
Repartiment
- Elizabeth Taylor: Martha
- Richard Burton: George
- George Segal: Nick
- Sandy Dennis: Honey
Premis i nominacions
Premis
- Oscar a la millor actriu per Elizabeth Taylor
- Oscar a la millor actriu secundària per Sandy Dennis
- Oscar a la millor fotografia per Haskell Wexler
- Oscar a la millor direcció artística per Richard Sylbert
- Oscar al millor vestuari per Irene Sharaff
- Millor actor per Richard Burton
- Millor actriu per Elizabeth Taylor
- Millor pel·lícula
Nominacions
- Oscar a la millor actriu per Richard Burton
- Oscar al millor actor secundari per George Segal
- Oscar al millor director per Mike Nichols
- Oscar al millor muntatge per Sam O'Steen
- Oscar a la millor banda sonora per Alex North
- Oscar a la millor pel·lícula
- Oscar al millor so per George Groves
- Oscar al millor guió adaptat per Ernest Lehman
- Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- Globus d'Or al millor actor dramàtic per Richard Burton
- Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Elizabeth Taylor
- Globus d'Or al millor director per Mike Nichols
- Globus d'Or al millor guió per Ernest Lehman
- Globus d'Or al millor actor secundari per George Segal
- Globus d'Or a la millor actriu secundària per Sandy Dennis
