Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí: diferència entre les revisions
detall |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR}} |
|||
'''Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí''' fou ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] ([[778]]-[[785]]). |
|||
| ⚫ | '''Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí''' fou ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] ([[778]] - [[785]]). El [[778]] els bizantins van derrotar els àrabs a [[Cilícia]] sota la direcció de dos exiliats armenis, [[Tadjat Antzevatsi]] i [[Artavasdes Mamikonian]]. Aquest darrer fou nomenat [[estrateg]] del ''[[thema]]'' (província) dels [[Thema dels Buccel·laris|Buccel·laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat, per la seva banda, va caure en desgràcia el [[780]], en arribar al tron l'emperadriu [[Irene de Bizanci|Irene]]. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar patrici i [[generalíssim]] (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'[[Antzevasiq]], que entrava a terres de l'[[Ardzruni]] (pel sud-oest). Des de llavors els [[nakharar]]s, sobretot els [[Ardzruni]], no van parar de conspirar contra ell. Vers el [[782]] i amb tota certesa abans del 785, un atac dels [[khàzar]]s va obligar Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de [[Keran]], però es va declarar una [[epidèmia]] i Tadjat va morir. Va governar fins al [[785]] en què fou nomenat [[Khozaima ben Khazim]]. |
||
| ⚫ | El [[778]] els bizantins van derrotar els àrabs a [[Cilícia]] sota la direcció de dos exiliats armenis, [[Tadjat Antzevatsi]] i [[Artavasdes Mamikonian]]. Aquest darrer fou nomenat [[estrateg]] del ''[[thema]]'' (província) dels [[Thema dels Buccel·laris|Buccel·laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat, per la seva banda, va caure en desgràcia el [[780]], en arribar al tron l'emperadriu [[Irene de Bizanci|Irene]]. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar |
||
Vers el [[782]] i amb tota certesa abans del 785, un atac dels [[khàzar]]s va obligar Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de [[Keran]], però es va declarar una [[epidèmia]] i Tadjat va morir. |
|||
Va governar fins al [[785]] en què fou nomenat [[Khozaima ben Khazim]]. |
|||
{{ORDENA:Uthman Ibn Umara Ibn Khuraym}} |
{{ORDENA:Uthman Ibn Umara Ibn Khuraym}} |
||
Revisió del 15:42, 23 oct 2011
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí fou ostikan d'Armènia (778 - 785). El 778 els bizantins van derrotar els àrabs a Cilícia sota la direcció de dos exiliats armenis, Tadjat Antzevatsi i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat estrateg del thema (província) dels Buccel·laris a Anatòlia. Tadjat, per la seva banda, va caure en desgràcia el 780, en arribar al tron l'emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'Antzevasiq, que entrava a terres de l'Ardzruni (pel sud-oest). Des de llavors els nakharars, sobretot els Ardzruni, no van parar de conspirar contra ell. Vers el 782 i amb tota certesa abans del 785, un atac dels khàzars va obligar Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de Derbent. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir. Va governar fins al 785 en què fou nomenat Khozaima ben Khazim.