Judici Final: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Polisèmia|Judici final (desambiguació)}}
{{Polisèmia|Judici final (desambiguació)}}
El '''Judici Final''' o '''Dia del Judici Final''', és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.
El '''Judici Final''' o '''Dia del Judici Final''' és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.
[[Fitxer:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|Pintura del '''Judici Final''' de [[Miquel Àngel]] a la [[capella Sixtina]].]]
[[Fitxer:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|Pintura del '''Judici Final''' de [[Miquel Àngel]] a la [[Capella Sixtina]].]]
En les creences cristianes, és el dia en què [[Déu]] jutjarà tots els éssers vius i crearà la nova terra segons [[Apocalipsi]], la qual serà governada pel mateix Déu des de la Nova [[Jerusalem]].
En les creences cristianes és el dia en què [[Déu]] jutjarà tots els éssers vius i crearà la nova terra segons [[Apocalipsi]], la qual serà governada pel mateix Déu des de la Nova [[Jerusalem]].


== Orígens ==
== Orígens ==
Anterior a les grans religions monoteistes, el concepte d'un judici final es desenvolupa per diferents religions antigues.
Anterior a les grans religions monoteistes, el concepte d'un judici final és desenvolupat per diferents religions antigues.
Segons el [[Llibre dels morts]] els egipcis, després de la mort, haurien de passar per un judici. Un tribunal de déus els jutjaria posant el seu cor i una [[ploma]] en una balança. La ploma era símbol de la veritat. Si els pecats comesos a la terra feien el cor massa pesant, seria devorat pel monstre [[Ammit]]. Però si el cor s'equilibrava amb la ploma de la veritat, el difunt passava la prova i podia viure eternament.
Segons el [[Llibre dels morts]], els egipcis, després de la mort, haurien de passar per un judici. Un tribunal de déus els jutjaria posant el seu cor i una [[ploma]] en una balança. La ploma era símbol de la veritat. Si els pecats comesos a la terra feien el cor massa pesant, seria devorat pel monstre [[Ammit]]. Però, si el cor s'equilibrava amb la ploma de la veritat, el difunt passava la prova i podia viure eternament.


== Segons el Zoroastrisme ==
== Segons el Zoroastrisme ==
Línia 24: Línia 24:
No obstant això, alguns pensen que no s'ha de fer una lectura literal del llibre de Revelació (Apocalipsi), s'ha d'entendre, com l'esperança d'un cristià a la caiguda de [[Roma]] i en el final de la persecució contra els primers cristians, la seva inclusió als llibres canònics, va suposar el canvi d'interpretació, i va passar de ser profètic a ser també al·legòric.
No obstant això, alguns pensen que no s'ha de fer una lectura literal del llibre de Revelació (Apocalipsi), s'ha d'entendre, com l'esperança d'un cristià a la caiguda de [[Roma]] i en el final de la persecució contra els primers cristians, la seva inclusió als llibres canònics, va suposar el canvi d'interpretació, i va passar de ser profètic a ser també al·legòric.


==== Catòlics i Ortodoxos ====
==== Catòlics i ortodoxos ====
D'acord amb l'[[Església Catòlica]] i [[Església Ortodoxa|Ortodoxa]], els homes són jutjats immediatament després de la mort, i la seva [[ànima]] anirà immediatament al paradís o a l'infern, o en el cas de Paradís, després de períodes variables de penitència al [[Purgatori]]. Al final dels temps s'esdevindrà la resurrecció de la carn, en la qual els òrgans es reuniran amb les ànimes.
D'acord amb l'[[Església Catòlica]] i [[Església Ortodoxa|Ortodoxa]], els homes són jutjats immediatament després de la mort, i la seva [[ànima]] anirà immediatament al paradís o a l'infern, o en el cas de Paradís, després de períodes variables de penitència al [[Purgatori]]. Al final dels temps s'esdevindrà la resurrecció de la carn, en la qual els òrgans es reuniran amb les ànimes.



Revisió del 12:11, 28 oct 2011

Per a altres significats, vegeu «Judici final (desambiguació)».

El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Pintura del Judici Final de Miquel Àngel a la Capella Sixtina.

En les creences cristianes és el dia en què Déu jutjarà tots els éssers vius i crearà la nova terra segons Apocalipsi, la qual serà governada pel mateix Déu des de la Nova Jerusalem.

Orígens

Anterior a les grans religions monoteistes, el concepte d'un judici final és desenvolupat per diferents religions antigues. Segons el Llibre dels morts, els egipcis, després de la mort, haurien de passar per un judici. Un tribunal de déus els jutjaria posant el seu cor i una ploma en una balança. La ploma era símbol de la veritat. Si els pecats comesos a la terra feien el cor massa pesant, seria devorat pel monstre Ammit. Però, si el cor s'equilibrava amb la ploma de la veritat, el difunt passava la prova i podia viure eternament.

Segons el Zoroastrisme

Dins del Zoroastrisme, Zaratustra va descriure amb gran detall l'arribada del judici final amb l'últim enfrontament entre Ahura Mazda (el Bé) i Angra Mainyu (el Mal), que portaria grans catàstrofes i acceleraria l'arribada d'un salvador, descendent del llinatge del mateix Zaratustra, que seria l'encarregat de portar a la victòria les forces del Bé.

En el judici final es decideix el destí de la humanitat i la reconciliació entre una part d'aquesta i (el Bé), que comporta la fi del Mal. Però no preveu la condemnació eterna dels pecadors, sinó que, després d'un càstig de tres dies, les plagues del món desapareixeran i s'entrarà en un període on no hi haurà pobresa, ni fam, ni dolor ni odi, i la Terra esdevindrà una mena de paradís.[1]

Segons el cristianisme

Pintura mural de l'església de Santa Maria d'Arties. Judici final amb la resurrecció dels morts.

La doctrina del judici final en el Cristianisme generalment parla d'un dia en què cada home serà jutjat segons les seves obres, siguin bones o dolentes, abans de la resurrecció de tots els homes després del Mil·lenni. Aquest judici s'efectua davant el gran tron blanc i seran jutjats cadascun segons les seves obres, i el que no es trobi inscrit al llibre de la vida serà llançat al llac de foc.

Fonts cristianes

L'origen d'un Judici Universal i "escatològic" es fonamenta principalment en el Llibre de l'Apocalipsi, de Joan. En el llibre, ens descriu el Judici Final en una visió:

« Després vaig veure un gran tron blanc i Déu que hi seia. Davant d'ell la terra i el cel van fugir i perderen el lloc que ocupaven. Llavors vaig veure els morts... drets davant del tron i foren oberts uns llibres...també el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres. I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l'estany de foc. »
— Apocalipsi 20:11-15

No obstant això, alguns pensen que no s'ha de fer una lectura literal del llibre de Revelació (Apocalipsi), s'ha d'entendre, com l'esperança d'un cristià a la caiguda de Roma i en el final de la persecució contra els primers cristians, la seva inclusió als llibres canònics, va suposar el canvi d'interpretació, i va passar de ser profètic a ser també al·legòric.

Catòlics i ortodoxos

D'acord amb l'Església Catòlica i Ortodoxa, els homes són jutjats immediatament després de la mort, i la seva ànima anirà immediatament al paradís o a l'infern, o en el cas de Paradís, després de períodes variables de penitència al Purgatori. Al final dels temps s'esdevindrà la resurrecció de la carn, en la qual els òrgans es reuniran amb les ànimes.

Protestants

Una tradició, inspirada en alguns passatges de la Bíblia i sobretot estesa entre els protestants, reivindica que just abans del Judici Final hi haurà una gran batalla final entre les forces del bé i del mal a l'Harmagedon .

Segons l'islam

Com els cristians, els musulmans creuen que la vida present és tan sols una prova preparatòria per a la pròxima existència. Aquesta vida és un examen per cada individu. El dia arribarà en què l'univers sigui destruït per complet i que els morts siguin ressuscitat per al judici de Déu. Aquest dia serà el començament d'una vida que mai acabarà. En aquell dia, totes les persones seran recompensades per Déu d'acord amb les seves creences i accions. Aquells que moren creient que "No hi ha déu veritable sinó Déu, i que Muhàmmad és el Missatger (profeta) de Déu", seran recompensats i seran admesos al Paradís per sempre. Els incrèduls aniran a para a l'infern.[2]

Referencies

  1. Antonio Piñero, El Juicio Final, Edaf, 2010, p.60 ISBN 9788441425057
  2. Alcorà 2:82 i 3:85

Vegeu

Enllaços externs