Àguila romana: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Inacabat}} {{Traduït de|es|águila romana}} thumb|250px|Una moderna reconstrucció d'un '' aquila ''. [[fitxer: 5966 - Brescia...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Inacabat}} |
{{Inacabat}} |
||
{{Traduït de|es|águila romana}} |
|||
[[fitxer: Roman aquila.jpg|thumb|250px|Una moderna reconstrucció d'un '' aquila ''.]] |
[[fitxer: Roman aquila.jpg|thumb|250px|Una moderna reconstrucció d'un '' aquila ''.]] |
||
[[fitxer: 5966 - Brescia - S. Giulia - CIPP per soldat (sec. II) - Fotografia Giovanni Dall'Orto, 25 Giuseppe 2011.jpg|thumb|250px|Relleu funerari d'un '' aquilifer '' procedent de [[Brescia]] ([[Itàlia]]) decorat amb un '' aquila '' legionària, la fins està condecorada amb dos '' phalerae '' o pasteres, obtingudes pel valor dels legionaris d'una legió desconcentració, encara que possiblement una de les reclutades en època de [[César]] durant la [[Guerra de les Gàl·lies]] .]] |
[[fitxer: 5966 - Brescia - S. Giulia - CIPP per soldat (sec. II) - Fotografia Giovanni Dall'Orto, 25 Giuseppe 2011.jpg|thumb|250px|Relleu funerari d'un '' aquilifer '' procedent de [[Brescia]] ([[Itàlia]]) decorat amb un '' aquila '' legionària, la fins està condecorada amb dos '' phalerae '' o pasteres, obtingudes pel valor dels legionaris d'una legió desconcentració, encara que possiblement una de les reclutades en època de [[César]] durant la [[Guerra de les Gàl·lies]] .]] |
||
Revisió del 18:10, 28 oct 2011
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
_-_Fotografia_Giovanni_Dall%27Orto,_25_Giuseppe_2011.jpg){kind=link}
_01.jpg){kind=link}
El àguila romana ( aquila en llatí) era un símbol de les legions romans, el més important dels signa militaria , que eren les insígnia sobre estendards (banderes) romans.
L'estendard més antic empleat pels romans es diu haver estat un grapat ( maniple ) de palla fixat a la part alta d'una llança o pal. Per això la companyia de soldats que pertanyien a ella es digués simplement manípul . El ram de palla o falguera aviat va ser substituït per figures d'animals, dels quals Plini el Vell [1] enumera cinc: el àguila, el llop, el minotaure ((Festus, sv Minotaur.), el cavall i el senglar.
En el segon consolat de Cayo Mario (104 aC) els quatre quadrúpedes es van deixar de costat com a estendards, conservant-se només l'àguila ( Aquila ). Estava feta de plata o bronze, amb ales esteses, però probablement era de mida petita, ja que el portador de l'estendard (signif) sota Juli Cèsar es diu que en circumstàncies de perill arrencava l'àguila del seu pal i la ocultava entre els plecs del seu faixa. [2]
Amb els emperadors posteriors l'àguila es portava, com ha passat durant molts segles, amb la legió, cridant per això de vegades la legió simplement aquila (Hirt. Bell. Hispa. 30). Cada cohort tenia com a insígnia pròpia la serp o el drac, que estava teixit sobre una peça quadrada de tela textilis Anguis , [3] elevat sobre un pal daurat, a la qual es va adaptar una barra transversal amb aquest propòsit, [4] i se l'emportava pel draconarius . [5]
Una altra figura usada en els estendards era una bola (orbe), que se suposava emblema del domini de Roma sobre el món; [6] i per la mateixa raó una figura de bronze sde la Victòria es fixava de vegades a la part alta del pal, tal com es veu esculpit, juntament amb estatuetes de Mart, en la columna trajana i el arc de Constantí. [7] Sota l'àguila o un altre emblema sovint es col·locava el cap de l'emperador regnant, que era objecte d'adoració idòlatra per l'exèrcit. [8] El nom de l'emperador, o d'aquell a qui reconeixien com a tal, de vegades s'inscrivia la mateixa manera. [9] El pal usat per portar l'àguila tenia en el seu extrem inferior d'un punt de ferro (cuspis) per fixar-lo a terra, i permetre a l' aquilifer en cas de necessitat repel·lir un atac. [10]
Les divisions menors d'una cohort, anomenades centúria s, tenien també cadascuna una insígnia, inscrita amb el número de la cohort i de la centúria, coneguda amb el nom de signum perquè la seva part superior culminava en una mà. Això, juntament amb les diversitats de les crestes que lluïen els centurions, permetien a cada soldat ubicar fàcilment. [11]
Al arc de Constantí a Roma hi ha quatre panells esculpits prop del cim que mostren un gran nombre d'estendards i il·lustren algunes de les formes aquí descrites. El primer panell representa Trajà donant-li un rei als parts: els soldats sostenen siete estendards. El segon, contenir cinc estendards, representa la celebració d'un sacrifici anomenat suovetaurilia . [12]
Quan Constantino I el Gran va abraçar el cristianisme, el cap de l'emperador es va substituir per una figura o emblema de Crist teixit en or sobre una tela porpra. Aquest estendard ricament ornamentat va ser anomenat lábaro ( labarum ). [13]
Com que els moviments d'un cos de tropes i de cada porció d'ell estaven regulats pels estendards, totes les evolucions, actes, i incidents de l'exèrcit romà s'expressaven amb frases derivades d'aquesta circumstància. Així signa inferre significava avançar, [14] Referrer retirada, i convertere tornar; efferre , o castris vellere , sortir del campament; [15] ad signa convindrà , reunir-se. [16] Malgrat certa foscor en l'ús dels termes, sembla que, mentre l'estendard de la legió era anomenat amb propietat aquila , els de les cohorts es deien en un especial sentit del terme signa , cridant-se a seus portadors signiferi , ia aquells dels manípulos o divisions menors de la cohort eren anomenats vexilla , sent els seus portadors vexillarii . També, aquells que lluitaven en les primeres files de la legió davant dels estendards de la legió i de la cohort es deien antesignani . [17]
En estratègies militars de vegades calia ocultar els estendards. [18] Encara que els romans normalment consideraven qüestió d'honor conservar els seus estendards, en alguns casos de perill extrem el líder mateix els llançava sobre les files enemigues per distreure la seva atenció o per animar els seus propis soldats. [19] Un porta-estendards ferit o moribund el lliurava, si era possible, al seu general, [20] de qui l'havia rebut Signis acceptis . [21]
Notes
- ↑ Plini, NH , IV, 5
- ↑ Flor. IV.12
- ↑ Sidon. Apollo. Carme. v.409
- ↑ Themista. Orat. i. p1, xviii. p267, ed. Dindorf; Claudia, iv. Cons. Honor. 546; vaig veure. Cons. Honor. 566
- ↑ Vegec. De Re Mil. II.13; comparar amb Tac. Ann. I.18
- ↑ ISID. Orig. xviii.3
- ↑ vegeu Causeus de Sig en Graevii These. vol. x p2529
- ↑ Josep, BJ II.9 § 2; suèter. Tiber. 48, Càlig. 14; Tac. Ann. i.39, lookup = Tac.+Ann.+1.41 41, iv.62
- ↑ Sueton. Vespas. 6
- ↑ suèter. Juliol 62
- ↑ Vegeta. l.c.
- ↑ Bartoli, Arc. Triumph.
- ↑ Prudentius cont. Symm. i.466, 488; Niceph. H.E. vii.37
- ↑ Cèsar, B. G. i.25, ii.25
- ↑ Ver. Georg. i.108
- ↑ Cèsar, B. G. vi.37
- ↑ Cèsar, B. C. i.43, 44, 56
- ↑ Cèsar, B. G. vii.45
- ↑ Floro , I.11
- ↑ Floro, IV.4
- ↑ Tac. Ann. [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+1.42 i.42
Referències
- Adaptat de l'article «*/Signa_Militaria.html Signa Militaria», de James Iots, en A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (pp. 1044-1046), de domini públic.
- Von Domaszewski, Aquila , RE , Stuttgart 1895, III, col. 313-318.
Vegeu també
- Batalles on es van perdre les àguiles, unitats que les van perdre i destinació de les mateixes:
- 53 aC - Batalla de Carras. Legio X de Craso. (Recuperades)
- 40 aC-derrota Decidio Saxa a Cilícia. (Recuperades)
- 36 aC-derrota Marc Antoni. (Recuperades)
- 19 aC - Guerres càntabres a Hispània. Legio I Augusta (perduda? Cosa va provocar que la Legio I perdés el seu títol "Augusta")
- 9--Batalla del bosc de Teutoburgo. Legio XVII, Legio XVIII, i Legio XIX). (Desrtrucción de les tres legions; recuperades dues sota Tiberio i una sota Claudio I)
- 70 - Revolta jueva. Legio XII fulminat. (Destinació desconeguda)
- 85 - Guerra Dacia (86-89 dC .). Legio V Alaudae. (Destinació desconeguda; destrucció d'aquesta legió)
- 132 - Rebel·lió de Bar Kojba. Legio XXII Deiotariana. (Destinació desconeguda; destrucció d'aquesta legió]]