Tractat de Fontainebleau (1814): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: it:Trattato di Fontainebleau (1814)
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
El '''Tractat Fontainebleau''' es va signar l'[[11 d'abril]] [[1814]] entre [[Napoleó Bonaparte]] i els aliats [[Àustria]], [[Hongria]], [[Imperi Rus]] i [[Prússia]] al [[Palau de Fontainebleau]]. Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'[[Illa d'Elba]]. Com que el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] no havia mai reconegut el [[Primer Imperi Francès]], només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.
El '''Tractat Fontainebleau''' es va signar l'[[11 d'abril]] [[1814]] entre [[Napoleó Bonaparte]] i els aliats [[Àustria]], [[Hongria]], [[Imperi Rus]] i [[Prússia]] al [[Palau de Fontainebleau]], en un dels punts finals de la [[sisena Coalició]].
Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'[[Illa d'Elba]]. Com que el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] no havia mai reconegut el [[Primer Imperi Francès]], només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.


== Condicions ==
== Condicions ==

Revisió del 07:29, 1 nov 2011

El Tractat Fontainebleau es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la sisena Coalició.

Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.

Condicions

  • Napoleó i els seus hereus són espoliats per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;
  • Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;
  • El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;
  • França pagarà una pensió a sa mare i sos fills;
  • A Elba pot mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.