Batlle (antic règim): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
⚫ | '''Batlle''' o '''Batle''', segons el [[DCVB]] prové del [[llatí]] ''bajŭlu'' «[[bastaix]]» que en el [[llatí medieval]] passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior». Fins a l'abolició de les [[Feudalisme|senyories feudals]], el batlle era, arreu dels [[Països Catalans]], el delegat territorial del [[Senyor feudal|senyor]], ja fóra aquest el [[rei]] o un [[noble]] (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu [[patrimoni]], rendes, tributs i [[fiscalitat]] i impartia [[justícia civil]] en primera instància en la demarcació o '''batllia''' que tenia encomanada. |
||
{{polisèmia|batlle}} |
|||
⚫ | '''Batlle''' o '''Batle''', segons el [[DCVB]] prové del [[llatí]] ''bajŭlu'' «[[bastaix]]» que en el [[llatí medieval]] passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior». Fins a l'abolició de les [[Feudalisme|senyories feudals]], el batlle era, arreu dels [[Països Catalans]], el delegat territorial del [[Senyor feudal|senyor]], ja fóra aquest el [[rei]] o un [[noble]] (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu [[patrimoni]], rendes, tributs i [[fiscalitat]] i impartia [[justícia civil]] en primera instància en la demarcació o |
||
En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir [[justícia penal]], i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions. |
En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir [[justícia penal]], i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions. |
||
Línia 8: | Línia 7: | ||
A [[Andorra]] [[batlle (Andorra)|batlle]] ha mantingut un sentit més pròxim a l'original ja que es tracta d'un [[jutge de primera instància]]. |
A [[Andorra]] [[batlle (Andorra)|batlle]] ha mantingut un sentit més pròxim a l'original ja que es tracta d'un [[jutge de primera instància]]. |
||
{{ORDENA:Batlle Senyorial}} |
{{ORDENA:Batlle Senyorial}} |
||
[[Categoria:Dret administratiu]] |
|||
[[Categoria:Càrrecs polítics]] |
[[Categoria:Càrrecs polítics]] |
||
[[Categoria:Professions del dret]] |
[[Categoria:Professions del dret]] |
Revisió del 17:31, 1 nov 2011
Batlle o Batle, segons el DCVB prové del llatí bajŭlu «bastaix» que en el llatí medieval passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior». Fins a l'abolició de les senyories feudals, el batlle era, arreu dels Països Catalans, el delegat territorial del senyor, ja fóra aquest el rei o un noble (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu patrimoni, rendes, tributs i fiscalitat i impartia justícia civil en primera instància en la demarcació o batllia que tenia encomanada.
En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir justícia penal, i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.
Amb els Decrets de Nova Planta, s'implantà la figura de l'alcalde, que tenia algunes funcions similars a les del batlle reial, la paraula adquirí el sentit actual de batlle municipal.
A Andorra batlle ha mantingut un sentit més pròxim a l'original ja que es tracta d'un jutge de primera instància.