Batlle (antic règim): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Batlle''' o '''Batle''', segons el [[DCVB]] prové del [[llatí]] ''bajŭlu'' «[[bastaix]]» que en el [[llatí medieval]] passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior». Fins a l'abolició de les [[Feudalisme|senyories feudals]], el batlle era, arreu dels [[Països Catalans]], el delegat territorial del [[Senyor feudal|senyor]], ja fóra aquest el [[rei]] o un [[noble]] (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu [[patrimoni]], rendes, tributs i [[fiscalitat]] i impartia [[justícia civil]] en primera instància en la demarcació o '''batllia''' que tenia encomanada.
{{polisèmia|batlle}}
'''Batlle''' o '''Batle''', segons el [[DCVB]] prové del [[llatí]] ''bajŭlu'' «[[bastaix]]» que en el [[llatí medieval]] passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior». Fins a l'abolició de les [[Feudalisme|senyories feudals]], el batlle era, arreu dels [[Països Catalans]], el delegat territorial del [[Senyor feudal|senyor]], ja fóra aquest el [[rei]] o un [[noble]] (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu [[patrimoni]], rendes, tributs i [[fiscalitat]] i impartia [[justícia civil]] en primera instància en la demarcació o [[batllia]] que tenia encomanada.


En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir [[justícia penal]], i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.
En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir [[justícia penal]], i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.
Línia 8: Línia 7:
A [[Andorra]] [[batlle (Andorra)|batlle]] ha mantingut un sentit més pròxim a l'original ja que es tracta d'un [[jutge de primera instància]].
A [[Andorra]] [[batlle (Andorra)|batlle]] ha mantingut un sentit més pròxim a l'original ja que es tracta d'un [[jutge de primera instància]].


{{ORDENA:Batlle Senyorial}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Batlle Senyorial}}
[[Categoria:Dret administratiu]]

[[Categoria:Càrrecs polítics]]
[[Categoria:Càrrecs polítics]]
[[Categoria:Professions del dret]]
[[Categoria:Professions del dret]]

Revisió del 17:31, 1 nov 2011

Batlle o Batle, segons el DCVB prové del llatí bajŭlu «bastaix» que en el llatí medieval passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior». Fins a l'abolició de les senyories feudals, el batlle era, arreu dels Països Catalans, el delegat territorial del senyor, ja fóra aquest el rei o un noble (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu patrimoni, rendes, tributs i fiscalitat i impartia justícia civil en primera instància en la demarcació o batllia que tenia encomanada.

En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir justícia penal, i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.

Amb els Decrets de Nova Planta, s'implantà la figura de l'alcalde, que tenia algunes funcions similars a les del batlle reial, la paraula adquirí el sentit actual de batlle municipal.

A Andorra batlle ha mantingut un sentit més pròxim a l'original ja que es tracta d'un jutge de primera instància.