Enrike Cuadra Etxeandia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
==Biografia==
==Biografia==


L'any [[1964]] va ingressar a l'Escola d'Aprenents d'Altos Hornos de Biscaia i el [[1967]] va passar a formar part de la plantilla de soldadors del departament de reparacions mecàniques. És sota la influència del seu pare, i juntament amb ell, que rep el seu primer baptisme de foc en la lluita sindical, en la vaga que van iniciar tots els treballadors de l'empresa l'any [[1969]]. El seu caràcter prolongat, assembleari i radical, d'enfrontament amb les forces repressives, van ser els seus trets més generals. A les reivindicacions laborals i socials que van impulsar aquesta vaga s'unia el rerefons polític de l'època, marcat per una forta oposició al règim franquista, que acabaria per acorralar-lo i arrencar-li importants drets laborals, socials i polítics. La seva participació en les lluites d'aquella dècada, des de les sindicals fins a les mobilitzacions pro-amnistia, van marcar per sempre el rumb de la seva vida.
L'any [[1964]] va ingressar a l'Escola d'Aprenents d'Altos Hornos de [[Biscaia]] i el [[1967]] va passar a formar part de la plantilla de soldadors del departament de reparacions mecàniques. És sota la influència del seu pare, i juntament amb ell, que rep el seu primer baptisme de foc en la lluita sindical, en la vaga que van iniciar tots els treballadors de l'empresa l'any [[1969]]. El seu caràcter prolongat, assembleari i radical, d'enfrontament amb les forces repressives, van ser els seus trets més generals. A les reivindicacions laborals i socials que van impulsar aquesta vaga s'unia el rerefons polític de l'època, marcat per una forta oposició al règim franquista, que acabaria per acorralar-lo i arrencar-li importants drets laborals, socials i polítics. La seva participació en les lluites d'aquella dècada, des de les sindicals fins a les mobilitzacions pro-amnistia, van marcar per sempre el rumb de la seva vida.


El [[1973]] pren contacte amb l'Organització de Marxistes Leninistes d'Espanya (OMLE). A partir d'aquest moment, a la seva labor sindical independent a la fàbrica es va unir a la labor política que aquella organització portava a terme. Aviat va formar un cercle de simpatitzants que alternaven les labors de treball i lluita en el taller i el conjunt de l'empresa, amb les labors polítiques de l'OMLE.
El [[1973]] pren contacte amb l'Organització de Marxistes Leninistes d'Espanya (OMLE). A partir d'aquest moment, a la seva labor sindical independent a la fàbrica es va unir a la labor política que aquella organització portava a terme. Aviat va formar un cercle de simpatitzants que alternaven les labors de treball i lluita en el taller i el conjunt de l'empresa, amb les labors polítiques de l'OMLE.
Línia 13: Línia 13:
Quan surt de la presó s'incorpora de nou a la clandestinitat, l'any [[1989]]. Des d'aquest any fins al 1992 torna al seu antic lloc de responsable de la Comissió d'Organització del Comitè Central d'Organització del PCE(r).
Quan surt de la presó s'incorpora de nou a la clandestinitat, l'any [[1989]]. Des d'aquest any fins al 1992 torna al seu antic lloc de responsable de la Comissió d'Organització del Comitè Central d'Organització del PCE(r).


Al començament dels anys noranta, es presenta com a voluntari als GRAPO i s'encarrega de la direcció de l'organització, dels comandos, de la logística i de la falsificació. L'1 de novembre del 1995 és detingut a Barcelona com a militant d'aquesta organització pels mateixos policies que l'havien torturat quinze anys abans, i novament es víctima de tortures. Es traslladat a l'Audiència espanyola, des d'on és enviat al mòdil d'aïllament de la presó d'Alcalá Meco. Als sis mesos és traslladat a la presó d'[[Almeria]], i d'aquesta a les de [[Còrdova]] i [[Sevilla]], en la qual viu actualment.
Al començament dels anys noranta, es presenta com a voluntari als GRAPO, on s'encarrega de la direcció de l'organització, dels comandos, de la logística i de la falsificació. L'[[1 de novembre]] del [[1995]] és detingut a Barcelona com a militant d'aquesta organització pels mateixos policies que l'havien torturat quinze anys abans, i novament es víctima de tortures. Es traslladat a l'Audiència espanyola, des d'on és enviat al mòdul d'aïllament de la presó d'Alcalá Meco. Als sis mesos és traslladat a la presó d'[[Almeria]], i d'aquesta a les de [[Còrdova]] i [[Sevilla]], en la qual viu actualment.


[[Categoria: Comunistes]]
[[Categoria: Comunistes]]

Revisió del 03:33, 3 nov 2011

Enrike Cuadra Etxeandia (Barakaldo, Biscaia, 1967) és un militant històric del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE(r)) i dels Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre (GRAPO). En l'actualitat viu a la presó de Sevilla, empresonat per la seva activitat revolucionària.

Biografia

L'any 1964 va ingressar a l'Escola d'Aprenents d'Altos Hornos de Biscaia i el 1967 va passar a formar part de la plantilla de soldadors del departament de reparacions mecàniques. És sota la influència del seu pare, i juntament amb ell, que rep el seu primer baptisme de foc en la lluita sindical, en la vaga que van iniciar tots els treballadors de l'empresa l'any 1969. El seu caràcter prolongat, assembleari i radical, d'enfrontament amb les forces repressives, van ser els seus trets més generals. A les reivindicacions laborals i socials que van impulsar aquesta vaga s'unia el rerefons polític de l'època, marcat per una forta oposició al règim franquista, que acabaria per acorralar-lo i arrencar-li importants drets laborals, socials i polítics. La seva participació en les lluites d'aquella dècada, des de les sindicals fins a les mobilitzacions pro-amnistia, van marcar per sempre el rumb de la seva vida.

El 1973 pren contacte amb l'Organització de Marxistes Leninistes d'Espanya (OMLE). A partir d'aquest moment, a la seva labor sindical independent a la fàbrica es va unir a la labor política que aquella organització portava a terme. Aviat va formar un cercle de simpatitzants que alternaven les labors de treball i lluita en el taller i el conjunt de l'empresa, amb les labors polítiques de l'OMLE.

El 1979 deixa el treball a la fàbrica, passa a la clandestinitat i s'integra en la Comissió d'Organització del Comitè Central del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït). Al novembre del 1980 és detingut per primera vegada a Barcelona i torturat brutalment durant set dies per la policia. Amb els peus rebentats a causa dels colps, el rostre desfigurat i orinant sang va ser presentat davant l'Audiència espanyola, des d'on el jutge el va enviar a la presó madrilenya de Carabanchel. Dels dos primers anys de presó, va acumular un total d'any i mig de vagues de fam intermitents.

El 1985 és posat en llibertat. El 1986 torna a la clandestinitat i s'instal·la a París per exercir millor el treball de direcció de les tasques partidistes del PCE(r). Allà és novament detingut a conseqüència d'una infiltració policial. És condemnat a dos anys de presó ferms i dos en condicional. Compleix un total d'any i mig a la presó de Fresnes (Estat francès).

Quan surt de la presó s'incorpora de nou a la clandestinitat, l'any 1989. Des d'aquest any fins al 1992 torna al seu antic lloc de responsable de la Comissió d'Organització del Comitè Central d'Organització del PCE(r).

Al començament dels anys noranta, es presenta com a voluntari als GRAPO, on s'encarrega de la direcció de l'organització, dels comandos, de la logística i de la falsificació. L'1 de novembre del 1995 és detingut a Barcelona com a militant d'aquesta organització pels mateixos policies que l'havien torturat quinze anys abans, i novament es víctima de tortures. Es traslladat a l'Audiència espanyola, des d'on és enviat al mòdul d'aïllament de la presó d'Alcalá Meco. Als sis mesos és traslladat a la presó d'Almeria, i d'aquesta a les de Còrdova i Sevilla, en la qual viu actualment.