Mika Ahola: diferència entre les revisions
m →Palmarès: retoc nota |
m →Palmarès: retoc ample |
||
Línia 146: | Línia 146: | ||
|- bgcolor=white style="border-left:2px solid white;" |
|- bgcolor=white style="border-left:2px solid white;" |
||
|colspan=2 style="border-bottom:2px solid white"| |
|colspan=2 style="border-bottom:2px solid white"| |
||
|colspan= |
|colspan=6 align=center bgcolor=whitesmoke|'''5''' mundials |
||
|colspan= |
|colspan=4 style="border-bottom:2px solid white;border-right:2px solid white;"| |
||
|} |
|} |
||
:{{Note|A|A}}{{mida|88%|1. La classificació consignada als ISDE fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal. S'assenyalen amb * les edicions en què fou a més a més el guanyador absolut}} |
:{{Note|A|A}}{{mida|88%|1. La classificació consignada als ISDE fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal. S'assenyalen amb * les edicions en què fou a més a més el guanyador absolut}} |
Revisió del 14:14, 4 nov 2011
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 desembre 1974 Hämeenlinna (Finlàndia) |
Mort | 15 gener 2012 (37 anys) Barcelona |
Causa de mort | Accident de motocicleta |
Activitat | |
Ocupació | pilot d'enduro |
Mika Ahola (13 de desembre de 1974) és un pilot d'enduro finlandès, cinc vegades Campió del Món i guanyador absolut dels ISDE en altres tres ocasions (1999, 2001 i 2002). Ha guanyat també el Trofeu als ISDE set vegades com a membre de l'equip finlandès.
D'ençà del 2008, passa els hiverns amb la seva companya a la població empordanesa de L'Estartit, ja que el bon clima i els paratges naturals de la zona li permeten d'entrenar-se en bones condicions.[1]
Trajectòria esportiva
Ahola debutà al Campionat del Món amb Husqvarna el 1993 i el 1997 fou fitxat per TM, esdevenint un dels màxims aspirants al títol durant anys. El 2001 assolí el sotscampionat per tercera vegada, perdent el títol mundial de 500 cc davant Anders Eriksson per un sol punt de diferència. Ahola guanyà tres proves més que Eriksson, però una retirada a la segona ronda d'Eslovàquia li costà el títol.
Després d'un altre sotscampionat el 2002 i el tercer lloc final del 2003, canvià breument a Husqvarna fins que signà amb Honda de cara al 2006. Aquell any acabà segon rere l'oficial de KTM Samuli Aro en categoria E2.
El 2007, Ahola aconseguí set victòries i acabà al podi totes les curses tret d'una, guanyant així el seu primer títol davant d'Aro i l'oficial de Yamaha Johnny Aubert De cara al 2008 canvià a la categoria E1 i assolí el seu segon títol, aquest cop davant el català de KTM Ivan Cervantes.[2]
La temporada del 2009 Ahola repetí títol mundial en categoria E1, el 2010 en E2 i el 2011 en E3.
Palmarès
- ^A 1. La classificació consignada als ISDE fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal. S'assenyalen amb * les edicions en què fou a més a més el guanyador absolut
- ^B 2. A P1 s'hi compten les victòries aconseguides en Grans Premis puntuables per al Campionat del Món
- ^C 3. Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals guanyats, inclosos els ISDE
Referències
- ↑ Segalés, Pep «Entrevista. Mika Ahola» (en castellà). SOLO MOTO Off road. Alesport, SA [Barcelona], núm. 119, juny 2010, p. 62-67.
- ↑ «Mika Ahola crowned E1 world champion» (en anglès). ABC-WEC.com. [Consulta: 21 octubre 2008].
- ↑ «World Championships - Enduro. Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM. [Consulta: 28 octubre 2011].
- ↑ «World Championships - Indoor Enduro. Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM. [Consulta: 28 octubre 2011].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mika Ahola |
- Fitxa a offroadchampions.com (anglès)