Mansis: diferència entre les revisions
m r2.6.4) (Robot modifica: en:Mansi people |
m r2.7.2+) (Robot afegeix: lbe:Манси, tr:Mansiler |
||
| Línia 70: | Línia 70: | ||
[[hu:Manysik]] |
[[hu:Manysik]] |
||
[[ko:만시인]] |
[[ko:만시인]] |
||
[[lbe:Манси]] |
|||
[[lt:Mansiai]] |
[[lt:Mansiai]] |
||
[[myv:Мансить]] |
[[myv:Мансить]] |
||
| Línia 79: | Línia 80: | ||
[[sr:Манси]] |
[[sr:Манси]] |
||
[[sv:Manser]] |
[[sv:Manser]] |
||
[[tr:Mansiler]] |
|||
[[zh:曼西人]] |
[[zh:曼西人]] |
||
Revisió del 18:38, 9 nov 2011
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 11432 (8500 el 1989) |
| Llengua | rus, mansi |
| Religió | Xamanisme, Església Ortodoxa Russa |
| Part de | pobles ugric, pobles ugrofinesos i Ob-Ugric peoples (en)  |
| Geografia | |
| Estat | Rússia |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Rússia | |
Els Mansis (obsolet: Voguls) són un poble indígena amenaçat que viu a Khàntia-Mànsia, un districte autònom dins la Província de Tiumèn a Rússia. A Khàntia-Mànsia, el khanti i el mansi són cooficials junta amb el rus.
El 52,4 % encara parlava la llengua uraliana. Vivien a la conca de l'Ob i a la ciutat de Berezovo/Khaaljpus, i a l'àrea de l'Ural, a l'antic govern de Tobolsk/Tuupël-Uus, i el grup principal vora el Sosva/Perm i Sygva. El 87,5 % viuen a la Província de Tiumèn, i el 79 % a Khàntia-Mànsia.
| Total | Homes | Dones | |
|---|---|---|---|
| Total | 11,432 | 5,167 | 6,265 |
| Província de Tiumèn | 10,561 | 4,786 | 5,775 |
| *Khàntia-Mànsia | 9,894 | 4,510 | 5,384 |
| Província de Sverdlovsk | 259 | 130 | 129 |
| República de Komi | 11 | 8 | 3 |
Costums
El seu nom ve de manzi (home), vivien de la cria de cavalls i eren governats per un kniaz príncep-sacerdot (n'hagué fins a 26 independents) i vivien en pauli (colònies) de casetes amb finestres, o bé en iurtes disperses a l'hivern i en cabanes còniques a l'estiu d'escorça, semblants a les dels khantis. Eren també grans pescadors amb xarxes, fletxes i arpons, a l'hivern caçaven rens caçaven rens i óssos amb gossos. Eren transhumants i consideraven l’ós una divinitat enviada per déu per castigar als homes, i qui el matava era un heroi.
Vestien el sup (camisa llarga de pells de ren o de cotó), amb egva-kas (cinturó de cuir), caçaven animals de pells i per això anomenaven la moneda lin (pell d'esquirol), perquè amb elles pagaven els impostos. També es tatuaven mans, braços i cames amb fletxes, arcs, quadrats, triangles i arabescs. Tallaven els símbols en els arbres per donar-se a conèixer, i amb ells signaven els documents.
Religió
Creien en kul, gran esperit maligne, i en ianij-torum, gran esperit bo, al qual fan fetitxes i ofrenes de pell i argent. També creien en els menkvi, esperits del bosc, i els xamans n'eren intermediaris. Les ofrenes són un tresor i constitueixen el patrimoni del clan, de manera que els petits temples esdevenen caixes d'estalvis saquejades sovint per russos i komis. Creien que l'home té cos, ànima i ombra (is). L'ànima es reencarnava i l'is marxava cap el regne de kul-odyr, al fons de l'As, on no hi ha llum i fa el mateix treball que feia en vida. Després esdevenia insecte i desapareixia. El numi-torum era un bon esperit i feien sepultures amb objectes. Es dividien en clans exogàmics, i aquests en fratries, vinculats al territori. Com els khantis, creien que tots els clans provenen d'ocells o animals, insectes o plantes. Per això no poden matar o menjar-se la planta o animal de la qual poden ser descendents.