Comtat d'Osona: diferència entre les revisions
Fitxer:Frankish Empire 481 to 814-ca.svg |
Cap resum de modificació |
||
Línia 100: | Línia 100: | ||
{{ORDENA:Osona}} |
{{ORDENA:Osona}} |
||
[[Categoria:Comtat d'Osona]] |
[[Categoria:Comtat d'Osona]] |
||
[[Categoria:Noblesa catalana i occitana]] |
|||
[[de:Grafschaft Osona]] |
[[de:Grafschaft Osona]] |
||
[[en:Osona]] |
[[en:Osona]] |
Revisió del 10:52, 15 nov 2011
| |||||
| |||||
| |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Vic | ||||
Idioma oficial | Llati,Llatí vulgar | ||||
Període històric Edat Mitjana | |||||
Establiment | 798 | ||||
Fusió amb el Comtat de Barcelona | 827 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Comte|Comtat |
El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap el 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital a Vic (Vicus).
El 798 Lluís el Pietós després de la submissió de Bahaluc, el valí d'Osca, va romandre inactiu a la frontera. La dieta de Tolosa (798) i el seu matrimoni poc després amb Ermengarda d'Hesbaye, van ser les seves principals activitats. Però per mitja dels seus enviats es va establir la seguretat de algunes poblacions que havien estat destruïdes pels sarraïns i després abandonats, els quals, havent quedat des de el 785 en la zona d'influència dels francs, foren reconstruïdes, com Ausona (Vic), Cardona, i altres poblacions i castells de la frontera. Amb aquestes terres va formar el comtat d'Ausona (Osona) concedint el govern a Borell; als castells i punts claus hi va fer establir guarnicions. L'Astronom a la seva Vita Hludovici, informa que aquestes fortaleses estaven a la frontera del regne d'Aquitània, el que demostra que les conquestes franques de Septimània i del sud dels Pirineus van formar part d'aquest regne (al menys fins el 817). Vic (de vicus que vol dir poble) fou el nom donat a diverses poblacions destruïdes pels musulmans i reconstruïdes a la segona meitat del segle VIII, un nom genèric donat perquè eren més aviat petits pobles que les viles que havien estat. El nom va acabar predominant per Ausona que va esdevenir Vic. La seu episcopal que ja depenia de Narbona, va continuar igual.
El primer comte, Borrell d'Osona, va morir abans del 820, potser cap al 813 i el comtat va passar a Berà, comte de Barcelona. El 826 va ésser ocupat pel rebel comte de Conflent i Rasès, Guillemó, i el cap dels gots, Aissó, quedant despoblat durant molts anys. Va tornar a Barcelona el 827 i ja no se'n va separar.
El 879 el comte Guifré I el Pilós en va començar la repoblació. Del 939 al 943 va ser-ne comte Ermengol I, fill del comte Sunyer I de Barcelona, i després el títol s'uní a la casa de Barcelona. El 990 se'n separà el pagus de Berga que s'uneix al comtat de Cerdanya (i que el 1003 passarà a Besalú). El comtat es va separar del dominis troncals de Barcelona el 1035 quant el comte Berenguer Ramon I el llega a la seva vídua Guisla de Lluçà i al seu fill Guillem, retornant després al casal de Barcelona pel casament de Guisla i la renúncia de Guillem. En aquesta època, s'expandí i incorporà territoris més al sud, que són anomenats comtat de Manresa, nom que també es donà a tot el comtat d'Osona. Ramon Berenguer III el va donar el 1107 a la seva filla Ximena com a dot per la seva boda amb Bernat III de Besalú retornant a la corona a la mort d'ambdós sense descendents. El 1356 el rei Pere el Cerimoniós el va concedir a Bernat III de Cabrera (I d'Osona) però li va ser confiscat el 1364 i va tornar a la corona. En aquesta època la denominació "Comtat d'Osona", que ja s'utilitzava poc, ca desaparèixer completament. El títol va ser retornat als Cabrera el 1373 i 1383 però ja no van dominar de fet la regió.
El 1574 el títol va passar als Montcada marquesos d'Aitona i el 1722 als Medinaceli per matrimoni.
Llista de comtes electius
- 798-820 : Borrell d'Osona, noble d'origen got
- 820 : Berà, comte de Barcelona
- 820-825 : Rampó, comte de Barcelona
- 825-826 : Bernat de Septimania, comte de Barcelona
- 826-827 : Aissó/Guillemó, comtes rebels
- 827-879 : interregne , territori despoblat, unit de fet al comtat de Barcelona
Llista de comtes hereditaris
Casal de Barcelona
- 879-897 : Guifré I, comte de Barcelona
- 897-911 : Guifré II, comte de Barcelona, fill de l'anterior
- 911-939 : Sunyer I, comte de Barcelona, germà de l'anterior
- 939-943 : Ermengol I d'Osona, fill de l'anterior
- 943-947 : Sunyer I, pare de l'anterior
- 947-992 : Borrell II, comte de Barcelona, fill de l'anterior
- 992-1017 : Ramon Borrell, comte de Barcelona, fill de l'anterior
- 1017-1035 : Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, fill de l'anterior
- 1035-1054 : Guillem I d'Osona, fill de l'anterior
- associat a 1035-1054 : Guisla de Lluçà, vídua del comte
- 1054-1076 : Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, germà de l'anterior
- 1076-1082 : Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, fill de l'anterior
- 1076-1096 : Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, germà de l'anterior
- 1082-1107 : Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, fill de Ramon Berenguer II
- 1107-1111 : Ximena d'Osona, filla de l'anterior, casada amb Bernat III de Besalú
- a la mort del seu marit el 1111 el comtat s'integra definitivament al Comtat de Barcelona
Casal de Cabrera
- el 1356 el rei Pere el Cerimoniós crea de nou un efímer comtat d'Osona
- el 1364 passa definitivament a la Corona d'Aragó
Casal de Montcada
- el 1574, el comte d'Aitona Francesc I de Montcada compra el títol de Comte d'Osona i el rei Felip I d'Aragó l'intitula Marquès d'Aitona
- 1574-1594 : Francesc I d'Osona i de Montcada
- 1594-1626 : Gastó I d'Osona i II de Montcada, fill de l'anterior
- 1626-1635 : Francesc II d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior
- 1635-1670 : Guillem Ramon I d'Osona i IV de Montcada, fill de l'anterior
- 1670-1674 : Miquel I d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior
- 1674-1727 : Guillem Ramon II d'Osona i V de Montcada, fill de l'anterior
- 1727-1756 : Teresa I d'Osona i de Montcada, filla de l'anterior
- el 1722, Teresa I es casà amb Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa y Spinola, duc de Medinaceli.
Vegeu també
Pàgines relacionades
Enllaços externs
Història dels comtats catalans
Bibliografia
- Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2001. ISBN 84-232-0632-7
- Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2004. ISBN 84-232-0665-3