Lleis de Nuremberg

Gràfic de 1935 de l'Alemanya nazi, utilitzat per explicar les lleis de Nuremberg.

Després que Hitler va arribar al poder el 1933, hi va haver un ràpid creixement en la legislació alemanya dirigida als jueus, però l'existència de molts alemanys laics i ateus d'origen jueva i l'adhesió dels nazis a definicions racials van crear la necessitat d'un mètode legal clar per definir qui era jueu. Les lleis de Nuremberg (en alemany «Nürnberger Gesetze») de 1935 van ser les lleis antisemites a l'Alemanya nazi que es van introduir en el míting anual de Nuremberg. Les lleis van classificar les persones amb quatre avis alemanys com de «sang alemany o afí», mentre que les persones van ser classificades com jueus si descendents de tres o quatre avis jueus. Una persona amb un o dos avis jueus era un «Mischling», un mestís, de «sang mesclada». Les lleis de Nuremberg van privar jueus de la nacionalitat alemanya i van prohibir el matrimoni entre jueus i altres alemanys.

L'existència de lleis que identifiquen qui era jueu va fer més fàcil per als nazis introduir la legislació restringint drets dels jueus. Les lleis van incloure la prohibició de relacions sexuals entre (persones definides com) «jueus» i (no jueus) alemanys, i la prevenció de «jueus» de participar en la vida cívica alemanya. Abans de 1870, jueus que van viure a l'Alemanya eren definits automàticament com estrangers i els seus drets van ser restringits, sense importar quantes generacions havien viscut en el país; les lleis de Nuremberg van ser per tant, en certa mesura, una reversió a un estat anterior de coses.

Enllaços externs

• Les idees mortíferes PDF
• l’Estatut de Nuremberg