Vonones I de Pàrtia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: hr:Vonon I. Partski
m r2.7.1) (Robot afegeix: cs:Vonónés I.
Línia 26: Línia 26:


[[bg:Вонон I (Партия)]]
[[bg:Вонон I (Партия)]]
[[cs:Vonónés I.]]
[[de:Vonones I.]]
[[de:Vonones I.]]
[[en:Vonones I of Parthia]]
[[en:Vonones I of Parthia]]

Revisió del 16:41, 24 nov 2011

Vonones I fou rei de Pàrtia del any 7 (de fet el 8) fins el 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins el 18).

El rei Orodes III fou assassinat l'any 7 pels nobles que van demanar a August l'enviament del arsàcida Vonones I per fer-lo rei. Vonones I, fill de Fraates IV i germà de Fraates V estava a Roma com hostatge des vers el 25aC engarantia del tractat entre el seu pare i Cèsar August.

El nou rei estava totalment romanitzat; no va arribar a Pàrtia fins l'any següent (8) i aviat es va enemistar amb la noblesa per les seves costum romanes.

Artaban II, d'una línia col·lateral femenina, que ara era rei de la Mèdia Atropatene i abans havia viscut amb els nomades de la part oriental, es va rebel·lar el 10 dC. De primer moment Vonones va obtenir una victòria com acredita una de les seves monedes (on es titula "conqueridor d'Artaban") però després, com que no tenia suport popular ni nobiliari, va fugir a Armènia i va abdicar l'any següent (11).

El 12 va obtenir el suport d'una part de la noblesa armènia que va abandonar a Erato i l'any 13 fou coronat com a rei. Vers el 14 (o el 15) tots els partidaris d'Erato la van abandonar. Vonones cumplia el requisit de ser considerat un rei prorroma a Armènia i de ser acceptat pels feudals mes propers als parts, pero el seu rival de Pàrtia, Artaban III, no podia consentir aquesta amenaça permanent al seu flanc, i va demanar als romans que el deposaren i l'emperador Tiberi, que no volia una guerra amb els parts, va donar certes seguretats. Vonones, que no coneixia aquesta circunstancia, davant l'amenaça d'una invasió per part d'Artaban, va demanar suport als romans i l'emperador Tiberi el va cridar a Cilícia i quant va arribar alli el va retenir però li va conservar el títol i els honors reials.

El buit de poder a Armènia fou aprofitat per Artaban III, que va fer coronar al seu fill Orodes que va governar del 16 al 18 i fou reconegut bona part de la noblesa, però els romans van imposar a Zenon del Pont (va regnar amb el nom d'Artaxes III) l'any 18.

Vonones va ser mort pels seus guardies l'any 19 quant es va voler escapar.


Precedit per:
Orodes III
Imperi Part Succeït per:
Artaban III