Eudòxia (muller de Valentinià III): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
El [[455]] Valentinià fou assassinat pel seu col·laborador [[Petroni Màxim]], que es va proclamar emperador i va obligar a Eudòcia a casar-se amb ell per enforti la seva posició. Es possible que fos la mateixa Eudòcia, oposada a aquest enllaç, qui va cridar als vàndals. |
El [[455]] Valentinià fou assassinat pel seu col·laborador [[Petroni Màxim]], que es va proclamar emperador i va obligar a Eudòcia a casar-se amb ell per enforti la seva posició. Es possible que fos la mateixa Eudòcia, oposada a aquest enllaç, qui va cridar als vàndals. |
||
El [[455]] els vàndals van [[Saqueig de Roma (455)|saquejar Roma]]. Petroni Màxim va fugir i va morir, però Eudòcia fou feta presonera a Roma pels vàndals i portada a [[Cartago]] per [[Genseric]], junt amb les seves filles Eudòcia i [[Placídia]] (que estava promesa a un noble de nom Olibri amb el que després es va casar), que havien de tenir uns 16 i 15 o menys anys.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Merrills |nom=Andrew H. |cognom2=Miles |nom2=Richard |títol=The Vandals |url=http://books.google. |
El [[455]] els vàndals van [[Saqueig de Roma (455)|saquejar Roma]]. Petroni Màxim va fugir i va morir, però Eudòcia fou feta presonera a Roma pels vàndals i portada a [[Cartago]] per [[Genseric]], junt amb les seves filles Eudòcia i [[Placídia]] (que estava promesa a un noble de nom Olibri amb el que després es va casar), que havien de tenir uns 16 i 15 o menys anys.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Merrills |nom=Andrew H. |cognom2=Miles |nom2=Richard |títol=The Vandals |url=http://books.google.cat/books?id=7f23c0nfta8C&pg=PA117&dq=eudocia+placidia+vandals&hl=ca&ei=r5ayTebQFIGt8gOi6NmWDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEEQ6AEwBA#v=onepage&q=eudocia%20placidia%20vandals&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley and Sons |data=2010 |pàgines=p.117 |isbn=1405160683 }}</ref> |
||
El [[456]] [[Genseric]] va casar a la filla més gran, Eudòcia, amb el seu fill gran [[Huneric]] (que va succeir com a rei al seu pare el [[477]]), i el [[462]] va enviar a Eudòcia Licínia i a Placídia a [[Constantinoble]] després de cobrar un alt rescat de l'emperador [[Flavi Valeri Lleó]]. A la capital de l'imperi va morir un temps després, no abans del [[463]]. |
El [[456]] [[Genseric]] va casar a la filla més gran, Eudòcia, amb el seu fill gran [[Huneric]] (que va succeir com a rei al seu pare el [[477]]), i el [[462]] va enviar a Eudòcia Licínia i a Placídia a [[Constantinoble]] després de cobrar un alt rescat de l'emperador [[Flavi Valeri Lleó]]. A la capital de l'imperi va morir un temps després, no abans del [[463]]. |
||
Revisió del 05:33, 4 des 2011
Eudòcia o Licínia Eudòcia fou emperadriu romana d'Occident, filla de l'emperador d'Orient Teodosi II i de Eudòcia Augusta.
El 422 va néixer la primera filla de Teodosi II i Eudòcia, i es va dir també Eudòcia; només uns dos anys després fou promesa al seu cosí Valentinià (després l'emperador d'Occident Valentinià III); el 436 o 437, seguns una font el 29 d'octubre del 437 la jove Eudòcia, amb uns 15 anys, es va casar amb Valentinià a Constantinoble (un font diu erroniament Tessalònica). Va tenir a les seves filles tot seguit i el 439 va rebre el titol d'augusta al néixer la primera que es va dir també Eudòcia.
El 455 Valentinià fou assassinat pel seu col·laborador Petroni Màxim, que es va proclamar emperador i va obligar a Eudòcia a casar-se amb ell per enforti la seva posició. Es possible que fos la mateixa Eudòcia, oposada a aquest enllaç, qui va cridar als vàndals.
El 455 els vàndals van saquejar Roma. Petroni Màxim va fugir i va morir, però Eudòcia fou feta presonera a Roma pels vàndals i portada a Cartago per Genseric, junt amb les seves filles Eudòcia i Placídia (que estava promesa a un noble de nom Olibri amb el que després es va casar), que havien de tenir uns 16 i 15 o menys anys.[1]
El 456 Genseric va casar a la filla més gran, Eudòcia, amb el seu fill gran Huneric (que va succeir com a rei al seu pare el 477), i el 462 va enviar a Eudòcia Licínia i a Placídia a Constantinoble després de cobrar un alt rescat de l'emperador Flavi Valeri Lleó. A la capital de l'imperi va morir un temps després, no abans del 463.
Referències
- ↑ Merrills, Andrew H.; Miles, Richard. The Vandals (en anglès). John Wiley and Sons, 2010, p.117. ISBN 1405160683.