Calendari hindú: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de: 81.38.62.158 (discussió) fins l'última edició de: Hinio
m r2.7.2) (Robot afegeix: ne:हिन्दू पञ्चाङ्ग; canvis cosmètics
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Hindu calendar 1871-72.jpg|right|250px|thumb|Una pàgina del calendari hindú, 1871-72.]]
[[Fitxer:Hindu calendar 1871-72.jpg|right|250px|thumb|Una pàgina del calendari hindú, 1871-72.]]
El '''calendari hindú''' utilitzat des de temps antics, ha experimentat nombrosos canvis en el procés de regionalització, i actualment hi ha diversos calendaris regionals [[Hinduisme|hindús]] com també un calendari nacional hindú.
El '''calendari hindú''' utilitzat des de temps antics, ha experimentat nombrosos canvis en el procés de regionalització, i actualment hi ha diversos calendaris regionals [[Hinduisme|hindús]] com també un calendari nacional hindú.


La majoria d'aquests calendaris s'han heredat d'un sistema que es va articular primer en el ''[[Vedanga Jyotisha]]'' de Lagadha, adjuntat, ja abans de l'era cristiana, als [[Vedas]], estandaritzat en el ''[[Surya Siddhanta]]'' i posteriorment reformat, al llarg d'uns mil anys, per astrònoms com [[Aryabhata]] , [[Varahamihira]] i [[Bhaskara]]. Hi ha diferències i variacions regionals respecte als còmputs dins del que és un calendari lunisolar.
La majoria d'aquests calendaris s'han heredat d'un sistema que es va articular primer en el ''[[Vedanga Jyotisha]]'' de Lagadha, adjuntat, ja abans de l'era cristiana, als [[Vedas]], estandaritzat en el ''[[Surya Siddhanta]]'' i posteriorment reformat, al llarg d'uns mil anys, per astrònoms com [[Aryabhata]] , [[Varahamihira]] i [[Bhaskara]]. Hi ha diferències i variacions regionals respecte als còmputs dins del que és un calendari lunisolar.


==Dia==
== Dia ==
En el calendari hindú el dia comença amb la sortida del sol i té 5 “propietats” anomenades “angas”:
En el calendari hindú el dia comença amb la sortida del sol i té 5 “propietats” anomenades “angas”:
# ''[[tithi]]'' (una de les 30 divisions d'un [[mes sinòdic]]), actiu a sol eixent
# ''[[tithi]]'' (una de les 30 divisions d'un [[mes sinòdic]]), actiu a sol eixent
# ''vaasara'' o cap de setmana
# ''vaasara'' o cap de setmana
# ''[[nakshatra]]'' (una de les 27 divisions de l'[[eclíptica]] del firmament) en la qual la lluna radica a sol eixent.
# ''[[nakshatra]]'' (una de les 27 divisions de l'[[eclíptica]] del firmament) en la qual la lluna radica a sol eixent.
# ''yoga'' (una de les 27 divisions basades en la longitud de l'eclíptica del sol i la lluna) activa a sol eixent
# ''yoga'' (una de les 27 divisions basades en la longitud de l'eclíptica del sol i la lluna) activa a sol eixent
# ''karana'' (divisions basades en ''tithis'') activa a sol eixent.
# ''karana'' (divisions basades en ''tithis'') activa a sol eixent.
Junts s’anomenen ''panchāngas'' on ''pancha'' significa "cinc" en [[sànscrit]].
Junts s’anomenen ''panchāngas'' on ''pancha'' significa "cinc" en [[sànscrit]].
===Vaasara===
=== Vaasara ===
Vaasara es refereix als dies de la [[setmana]] i té similaritats amb els noms en diverses llengües i cultures:
Vaasara es refereix als dies de la [[setmana]] i té similaritats amb els noms en diverses llengües i cultures:
{| class="wikitable" style="text-align:center; border;1px"
{| class="wikitable" style="text-align:center; border;1px"
!No.
!No.
Línia 21: Línia 21:
|-
|-
|1
|1
|Ravi vāsara <br> रविवासरः
|Ravi vāsara <br /> रविवासरः
|[[Diumenge]]
|[[Diumenge]]
|[[Surya|Ravi]] = [[Sol]]
|[[Surya|Ravi]] = [[Sol]]
|-
|-
|2
|2
|Soma vāsara <br> सोमवासरः
|Soma vāsara <br /> सोमवासरः
|[[Dilluns]]
|[[Dilluns]]
|[[Chandra|Soma]] = [[Lluna]]
|[[Chandra|Soma]] = [[Lluna]]
|-
|-
|3
|3
|Mangala vāsara <br> मंगलवासरः
|Mangala vāsara <br /> मंगलवासरः
|[[Dimarts]]
|[[Dimarts]]
|[[Mangala]] = [[Mart (planeta)|Mart]]
|[[Mangala]] = [[Mart (planeta)|Mart]]
|-
|-
|4
|4
|Budha vāsara <br> बुधवासरः
|Budha vāsara <br /> बुधवासरः
|[[Dimecres]]
|[[Dimecres]]
|[[Budha]] = [[Mercuri (planeta)|Mercuri]]
|[[Budha]] = [[Mercuri (planeta)|Mercuri]]
|-
|-
|5
|5
|Guru vāsara<br>गुरुवासरः<br>or<br>Bruhaspati vāsara<br>बृहस्पतिवासरः
|Guru vāsara<br />गुरुवासरः<br />or<br />Bruhaspati vāsara<br />बृहस्पतिवासरः
|[[Dijous]]
|[[Dijous]]
|[[Brihaspati|Guru (Brihaspati)]] = [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]
|[[Brihaspati|Guru (Brihaspati)]] = [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]
|-
|-
|6
|6
|Shukra vāsara <br> शुक्रवासरः
|Shukra vāsara <br /> शुक्रवासरः
|[[Divendres]]
|[[Divendres]]
|[[Shukra]] = [[Venus (planeta)|Venus]]
|[[Shukra]] = [[Venus (planeta)|Venus]]
|-
|-
|7
|7
|Shani vāsara <br> शनिवासरः
|Shani vāsara <br /> शनिवासरः
|[[Dissabte]]
|[[Dissabte]]
|[[Shani]] = [[Saturn (planeta)|Saturn]]
|[[Shani]] = [[Saturn (planeta)|Saturn]]
Línia 59: Línia 59:
El terme '''-vaasara''' sovint s’abreuja com ''vaara'' o '''vaar''' en els idionmes derivats del sànscrit. Hi ha moltes variacions regionals d’aquests noms.
El terme '''-vaasara''' sovint s’abreuja com ''vaara'' o '''vaar''' en els idionmes derivats del sànscrit. Hi ha moltes variacions regionals d’aquests noms.


===Nakshatra===
=== Nakshatra ===
L’eclíptica es divideix en 27 [[nakshatra]]s,que s’anomenen cases lunars o asterismes.
L’eclíptica es divideix en 27 [[nakshatra]]s,que s’anomenen cases lunars o asterismes.
La computació Nakshatra sembla ja ser ben coneguda en el temps dels [[Rig Veda]] .
La computació Nakshatra sembla ja ser ben coneguda en el temps dels [[Rig Veda]] .


L’eclíptica està dividida en ''nakshatras'' començant a l’est d’un punt de referència de l’estrella [[Spica]] anomenada ''Chitrā'' en sànscrit.<ref>
L’eclíptica està dividida en ''nakshatras'' començant a l’est d’un punt de referència de l’estrella [[Spica]] anomenada ''Chitrā'' en sànscrit.<ref>
{{cite book
{{cite book
|last = Chatterjee
|last = Chatterjee
Línia 147: Línia 147:




===Yoga===
=== Yoga ===
Es pren l’eclíptica començant a ''Mesha'' o Aries. Las parts del ''yogas'' s’anomenen:
Es pren l’eclíptica començant a ''Mesha'' o Aries. Las parts del ''yogas'' s’anomenen:


Línia 179: Línia 179:




===Karana===
=== Karana ===
Un ''karana'' és la meitat d’un [[tithi]]. Les quatre ''karanas'' fixades són:
Un ''karana'' és la meitat d’un [[tithi]]. Les quatre ''karanas'' fixades són:


Línia 199: Línia 199:
{| CELLPADDING="0" align="center"
{| CELLPADDING="0" align="center"
|- BGCOLOR="#CCCCCC"
|- BGCOLOR="#CCCCCC"
! (Rashi)<br>Saur Maas<br>(mesos solars)
! (Rashi)<br />Saur Maas<br />(mesos solars)
! [[Ritu (Hindu calendar)|Ritu]]<br>(estació)
! [[Ritu (Hindu calendar)|Ritu]]<br />(estació)
! Mesos<br>gregorians
! Mesos<br />gregorians
! [[Zodíac]]
! [[Zodíac]]
|-
|-
| Mesh
| Mesh
| ROWSPAN="2" | Vasant<br>(primavera)
| ROWSPAN="2" | Vasant<br />(primavera)
| Març/abril
| Març/abril
| [[Aries]]
| [[Aries]]
Línia 214: Línia 214:
|-
|-
| Mithun
| Mithun
| ROWSPAN="2" | Grishma<br>(estiu)
| ROWSPAN="2" | Grishma<br />(estiu)
| Maig/juny
| Maig/juny
| [[Gemini]]
| [[Gemini]]
Línia 223: Línia 223:
|-
|-
| Simha
| Simha
| ROWSPAN="2" | Varsha <br>(monsó)
| ROWSPAN="2" | Varsha <br />(monsó)
| Juliol /agost
| Juliol /agost
| [[Leo]]
| [[Leo]]
Línia 232: Línia 232:
|-
|-
| Tula
| Tula
| ROWSPAN="2" | Sharad<br>(tardor)
| ROWSPAN="2" | Sharad<br />(tardor)
| Setembre/octubre
| Setembre/octubre
| [[Libra]]
| [[Libra]]
Línia 241: Línia 241:
|-
|-
| Dhanu
| Dhanu
| ROWSPAN="2" | Hemant<br>(tardor-hivern)
| ROWSPAN="2" | Hemant<br />(tardor-hivern)
| Nov/des.
| Nov/des.
| [[Sagittarius]]
| [[Sagittarius]]
Línia 250: Línia 250:
|-
|-
| Kumbha
| Kumbha
| ROWSPAN="2" | Shishir<br>(hivern-primavera)
| ROWSPAN="2" | Shishir<br />(hivern-primavera)
| Gener/febrer
| Gener/febrer
| [[Aquarius]]
| [[Aquarius]]
Línia 259: Línia 259:
|}
|}


==Mesos del calendari lunisolar==
== Mesos del calendari lunisolar ==
Quan hi ha Lluna nova després de l'eixida del sol en un dia, es diu que el dia és el primer dia d’un mes lunar i per tant és evident que el final d’un mes lunar coincidirà amb un nou mes. Un mes lunar té de 29 a 30 dies d’acord amb el moviment de la Lluna.
Quan hi ha Lluna nova després de l'eixida del sol en un dia, es diu que el dia és el primer dia d’un mes lunar i per tant és evident que el final d’un mes lunar coincidirà amb un nou mes. Un mes lunar té de 29 a 30 dies d’acord amb el moviment de la Lluna.




===Noms del mesos lunars===
=== Noms del mesos lunars ===
Hi ha dotze mesos lunars:
Hi ha dotze mesos lunars:
# [[Chaitra]]
# [[Chaitra]]
Línia 283: Línia 283:


Hi ha també mesos de traspàs (extres, ''adhik'')
Hi ha també mesos de traspàs (extres, ''adhik'')
==Dia d’any nou en el calendari hindú==
== Dia d’any nou en el calendari hindú ==
El dia d’any nou en el calendari lunisolar és el primer dia del ''shukla paksha'' de ''Chaitra''.
El dia d’any nou en el calendari lunisolar és el primer dia del ''shukla paksha'' de ''Chaitra''.
==Numeració dels anys==
== Numeració dels anys ==
L’any zero, tant solar com lunisolar, d’aquest calendari és el 23 de gener del 3.102 aC.BCE (del calendari gregorià)
L’any zero, tant solar com lunisolar, d’aquest calendari és el 23 de gener del 3.102 aC.BCE (del calendari gregorià)


Línia 354: Línia 354:
{{col-end}}
{{col-end}}


==Eres==
== Eres ==
L'hinduisme parla de quatre eres còsmiques o [[Yuga]]:
L'hinduisme parla de quatre eres còsmiques o [[Yuga]]:


Línia 364: Línia 364:
Normalment es tradueixen com les eres ''d'or, d'argent, de bronze i de ferro''.
Normalment es tradueixen com les eres ''d'or, d'argent, de bronze i de ferro''.


==Referències==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}


==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
* [http://himalayanacademy.com/resources/panchangam/pancha_intro.PDF Introducció al calendari hindú (pdf)]
* [http://himalayanacademy.com/resources/panchangam/pancha_intro.PDF Introducció al calendari hindú (pdf)]
* [http://www.math.nus.edu.sg/aslaksen/projects/dc-urops.pdf Comparació del Surya Siddhanta i l’astronomia per Daphne Chia] (pdf, 404KB)
* [http://www.math.nus.edu.sg/aslaksen/projects/dc-urops.pdf Comparació del Surya Siddhanta i l’astronomia per Daphne Chia] (pdf, 404KB)
Línia 400: Línia 400:
[[lt:Senovės indų kalendoriai]]
[[lt:Senovės indų kalendoriai]]
[[mr:हिंदू दिनदर्शिका]]
[[mr:हिंदू दिनदर्शिका]]
[[ne:हिन्दू पञ्चाङ्ग]]
[[nl:Hindoekalender]]
[[nl:Hindoekalender]]
[[no:Hindukalender]]
[[no:Hindukalender]]

Revisió del 23:37, 5 des 2011

Una pàgina del calendari hindú, 1871-72.

El calendari hindú utilitzat des de temps antics, ha experimentat nombrosos canvis en el procés de regionalització, i actualment hi ha diversos calendaris regionals hindús com també un calendari nacional hindú.

La majoria d'aquests calendaris s'han heredat d'un sistema que es va articular primer en el Vedanga Jyotisha de Lagadha, adjuntat, ja abans de l'era cristiana, als Vedas, estandaritzat en el Surya Siddhanta i posteriorment reformat, al llarg d'uns mil anys, per astrònoms com Aryabhata , Varahamihira i Bhaskara. Hi ha diferències i variacions regionals respecte als còmputs dins del que és un calendari lunisolar.

Dia

En el calendari hindú el dia comença amb la sortida del sol i té 5 “propietats” anomenades “angas”:

  1. tithi (una de les 30 divisions d'un mes sinòdic), actiu a sol eixent
  2. vaasara o cap de setmana
  3. nakshatra (una de les 27 divisions de l'eclíptica del firmament) en la qual la lluna radica a sol eixent.
  4. yoga (una de les 27 divisions basades en la longitud de l'eclíptica del sol i la lluna) activa a sol eixent
  5. karana (divisions basades en tithis) activa a sol eixent.

Junts s’anomenen panchāngas on pancha significa "cinc" en sànscrit.

Vaasara

Vaasara es refereix als dies de la setmana i té similaritats amb els noms en diverses llengües i cultures:

No. Nom sànscrit del dia de la setmana Nom català del dia de la setmana Objecte del firmament
1 Ravi vāsara
रविवासरः 		Diumenge Ravi = Sol
2 Soma vāsara
सोमवासरः 		Dilluns Soma = Lluna
3 Mangala vāsara
मंगलवासरः 		Dimarts Mangala = Mart
4 Budha vāsara
बुधवासरः 		Dimecres Budha = Mercuri
5 Guru vāsara
गुरुवासरः
or
Bruhaspati vāsara
बृहस्पतिवासरः 		Dijous Guru (Brihaspati) = Júpiter
6 Shukra vāsara
शुक्रवासरः 		Divendres Shukra = Venus
7 Shani vāsara
शनिवासरः 		Dissabte Shani = Saturn

El terme -vaasara sovint s’abreuja com vaara o vaar en els idionmes derivats del sànscrit. Hi ha moltes variacions regionals d’aquests noms.

Nakshatra

L’eclíptica es divideix en 27 nakshatras,que s’anomenen cases lunars o asterismes. La computació Nakshatra sembla ja ser ben coneguda en el temps dels Rig Veda .

L’eclíptica està dividida en nakshatras començant a l’est d’un punt de referència de l’estrella Spica anomenada Chitrā en sànscrit.[1][2]

A sota es donen les nakshatras amb les seves regions corresponents segons Basham.[3]

Ashvinī β i γ Arietis
Bharanī 35, 39, i 41 Arietis
Krittikā Pleiades
Rohinī Aldebaran
Mrigashīrsha λ, φ Orionis
Ārdrā Betelgeuse
Punarvasu Castor i Pollux
Pushya γ, δ i θ Cancri
Āshleshā δ, γ, ε, η, ρ, i σ Hydrae
Maghā Regulus
Pūrva Phalgunī δ i θ Leonis
Uttara Phalgunī Denebola
Hasta α fins ε Corvi
Chitrā Spica
Svātī Arcturus
Vishākhā α, β, γ i ι Librae
Anurādhā β, δ i π Scorpionis
Jyeshtha α, σ,i τ Scorpionis
Mūla ε, ζ, η, θ, ι, κ, λ, μ i ν Scorpionis
Pūrva Ashādhā δ id ε Sagittarii
Uttara Ashādhā ζ i σ Sagittarii
Shravana α, β i γ Aquilae
Dhanishthā α fins δ Delphinus
Shatabhishaj γ Aquarii
Pūrva Bhādrapada α i β Pegasi
Uttara Bhādrapada γ Pegasi i α Andromedae
Revatī ζ Piscium


Yoga

Es pren l’eclíptica començant a Mesha o Aries. Las parts del yogas s’anomenen:

  1. Vishkumbha
  2. Prīti
  3. Āyushmān
  4. Saubhāgya
  5. Shobhana
  6. Atiganda
  7. Sukarman
  8. Dhriti
  9. Shūla
  10. Ganda
  11. Vriddhi
  12. Dhruva
  13. Vyāghāta
  14. Harshana
  15. Vajra
  16. Siddhi
  17. Vyatīpāta
  18. Varigha
  19. Parigha
  20. Shiva
  21. Siddha
  22. Sādhya
  23. Shubha
  24. Shukla
  25. Brāhma
  26. Māhendra
  27. Vaidhriti


Karana

Un karana és la meitat d’un tithi. Les quatre karanas fixades són:

  1. Kimstughna
  2. Shakuni
  3. Chatushpād
  4. Nāgava

Les set karanas no fixades són:

  1. Bava
  2. Bālava
  3. Kaulava
  4. Taitula
  5. Garajā
  6. Vanijā
  7. Vishti (Bhadrā)
(Rashi)
Saur Maas
(mesos solars) 		Ritu
(estació) 		Mesos
gregorians 		Zodíac
Mesh Vasant
(primavera) 		Març/abril Aries
Vrishabh Abril/maig Taurus
Mithun Grishma
(estiu) 		Maig/juny Gemini
Karkat Juny/juliol Cancer
Simha Varsha
(monsó) 		Juliol /agost Leo
Kanya Agost/setembre Virgo
Tula Sharad
(tardor) 		Setembre/octubre Libra
Vrishchik Oct/nov Scorpius
Dhanu Hemant
(tardor-hivern) 		Nov/des. Sagittarius
Makar Des/gener Capricornus
Kumbha Shishir
(hivern-primavera) 		Gener/febrer Aquarius
Meen Febrer/març Pisces

Mesos del calendari lunisolar

Quan hi ha Lluna nova després de l'eixida del sol en un dia, es diu que el dia és el primer dia d’un mes lunar i per tant és evident que el final d’un mes lunar coincidirà amb un nou mes. Un mes lunar té de 29 a 30 dies d’acord amb el moviment de la Lluna.


Noms del mesos lunars

Hi ha dotze mesos lunars:

  1. Chaitra
  2. Vaishākh
  3. Jyaishtha
  4. Āshādha
  5. Shrāvana
  6. Bhaadra o, Bhādrapad
  7. Āshwin
  8. Kārtik
  9. Agrahayana o, Mārgashīrsha
  10. Paush
  11. Māgh
  12. Phālgun


Els mesos lunars es divideixen en dos pakshas de 15 dies.

Hi ha també mesos de traspàs (extres, adhik)

Dia d’any nou en el calendari hindú

El dia d’any nou en el calendari lunisolar és el primer dia del shukla paksha de Chaitra.

Numeració dels anys

L’any zero, tant solar com lunisolar, d’aquest calendari és el 23 de gener del 3.102 aC.BCE (del calendari gregorià)

Per exemple a la data de 18 de maig del 2005 havien passat 5106 anys del calendari hindú.

Apart del sistema de numeració anterior hi ha cicles de 60 anys anomenats Samvatsaras, que comencen l’any zero:

  1. Prabhava
  2. Vibhava
  3. Shukla
  4. Pramoda
  5. Prajāpati
  6. Āngirasa
  7. Shrīmukha
  8. Bhāva
  9. Yuva
10. Dhātri
11. Īshvara
12. Bahudhānya
13. Pramādhi
14. Vikrama
15. Vrisha
16. Chitrabhānu
17. Svabhānu
18. Tārana
19. Pārthiva
20. Vyaya (2006-2007)
21. Sarvajeeth (2007-2008)
22. Sarvadhāri (2008-2009)
23. Virodhi (2009-2010)
24. Vikrita
25. Khara
26. Nandana
27. Vijaya
28. Jaya
29. Manmadha
30. Durmukhi
31. Hevilambi
32. Vilambi
33. Vikāri
34. Shārvari
35. Plava
36. Shubhakruti
37. Sobhakruthi
38. Krodhi
39. Vishvāvasu
40. Parābhava
41. Plavanga
42. Kīlaka
43. Saumya
44. Sādhārana
45. Virodhikruthi
46. Paridhāvi
47. Pramādicha
48. Ānanda
49. Rākshasa
50. Anala
51. Pingala
52. Kālayukthi
53. Siddhārthi
54. Raudra
55. Durmathi
56. Dundubhi
57. Rudhirodgāri
58. Raktākshi
59. Krodhana
60. Akshaya

Eres

L'hinduisme parla de quatre eres còsmiques o Yuga:

  1. Krita Yuga o Satya Yuga
  2. Treta Yuga
  3. Dvapara Yuga
  4. Kali Yuga

Normalment es tradueixen com les eres d'or, d'argent, de bronze i de ferro.

Referències

  1. ↑ Chatterjee, S.K.. Indian Calendric System. Publications Division, Ministry of Information and Broadcasting, Government of India, 1998. 
  2. ↑ Chia Daphne and Helmer Aslaksen. «Indian Calendars: Comparing the Surya Siddhanta and the Astronomical Ephemeris» (PDF), April 2001. [Consulta: 4 abril 2004].
  3. ↑ Basham, A.L.. The Wonder that was India. Macmillan (Rupa and Co, Calcutta, reprint),, 1954. , Appendix II: Astronomy

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Calendari_hindú&oldid=8555931»