Vés al contingut

Carles I de Flandes: diferència entre les revisions

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/)
m (r2.7.1) (Robot afegeix: ro:Carol I de Flandra)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/))
Carles era fill de [[Canut IV de Dinamarca]] i de [[Adela de Flandes]]. El seu pare va morir assassinat en 1086 i Adela va dedidir de tornar a Flandes amb el seu fill, que llavors tenia tres anys. Carles va [[Robert Flandes]] i del seu oncle [[Roberto II de Flandes|Robert II]]. El [[1111]] Robert II morí i [[Balduí VII de Flandes|Balduí VII]] pujà al tron. Carles va ser conseller del seu cosí, llavors molt jove, qui acordà el matrimoni de Carles amb la vídua del comte d'[[Amiens]], Margarida de Clermont. Balduí va morir durant la guerra contra [[Lluís IV de Frnça]], a la batalla de Bures-en-Brai (setembre de 1119) i va deixar Carles com a hereu.
 
Carles va ser un sobirà generós i preocupat pels més necessitats: durant la greu carestia de 1126-1127, va distribuir pa i diners entre ells, a costa seva. A més, va aconseguir acabar amb l'especulació sobre el gra, prohibint que fos emmagatzemat perquè en pugessin els preus i prohibint la fabricació de cervesa, per dedicar el gra disponible a l'alimentació. Va castigar una família noble, els Erembald, que havia volgut evitar aquestes reformes socials traient-los els seus privilegis i reduint-los a l'estat de servents de la gleba. Com a resposta, un dels membres d'aquesta família, Berthold, prebost de [[Bruges]], va organitzar una conxorxa per matar el comte. El [[2 de març]] de [[1127]], mentre Carles pregava a la [[catedral de Sant Donacià]] de [[Bruges]],<ref>{{cite book|author=Gaillard, Victor Louis Marie |title=Inscriptions funéraires et monumentales de la Flandre occidentale avec des données historiques et généalogiques: arrondissements de Bruges. 1|url=http://books.google.comcat/books?id=0lk-AAAAcAAJ&pg=PA15|accessdate=2 Juliol 2011|year=1861|publisher=Gailliard|language=francès|pages=7–15|ref=Gaillard}}</ref> un grup de soldats fidels a la família dels Erembald van assassinar-lo.
 
L'assassinat i sacrilegi va sublevar el poble, que s'aixecà contra aquesta família i va aclamar el comte com a màrtir i sant, anomenant-lo '''el Bo'''. No fou [[beat]]ificat, però, fins al 1884. La família Erembald va ser desposeïda dels seus béns, els seus membres detinguts o desterrats, i va ésser suprimida de l'elenc de famílies nobles de Bruges i Gant.
191.443

modificacions