Diabetis mellitus tipus 1: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
⚫ | |||
[[Fitxer: |
|||
<gallery> |
|||
Exemple.png |
|||
</gallery> |
|||
⚫ | |||
Name = Diabetis mellitus tipus 1 | |
Name = Diabetis mellitus tipus 1 | |
||
Image = | |
Image = | |
Revisió del 00:21, 9 des 2011
La diabetis mellitus tipus 1 (DM1 o diabetis juvenil) és una forma de diabetis mellitus. La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune que resulta en la destrucció de la insulina que produeix les cèl·lules beta del pàncrees. Antigament anomenada diabetis mellitus insulinodepenent (DMID), per diferenciar-la de la diabetis mellitus no insulinodepenent (la diabetis mellitus tipus 2).
Causes
La diabetis de tipus 1 té una base genètica.[1]
Tractament
La diabetis tipus 1 és fatal si no és tractada amb insulina exògena. La injecció segueix sent el mètode tradicional i més comú per a l'administració de la insulina. Altres aspectes importants són la dieta diabètica i l'exercici físic.
Administració de la insulina
Per fer una correcta administració de la insulinsulina cal tenir en compte:
- La insulina s’ha d’administrar al teixit subcutani.
- - Si la injectem directament al múscul, l’absorció és més ràpida i pot provocar hipoglucèmies.
- - Si la injectem just sota la pell, l’absorció és més lenta, provoca més dolor i pot ocasionar una reacció immunològica.
- Zones d'injecció. Les zones del cos més indicades per injectar la insulina són:
- - L’abdomen. S’han de deixar 4 dits al voltant del melic. L'absorció en aquesta zona és més ràpida. Recomanable amb insulines ràpides i lispro.
- Per conservar el teixit subcutani en bon estat, és aconsellable dividir la zona d’injecció en quatre parts imaginàries amb què caldrà fer rotació setmanalment.
- - Els braços. Part superior externa, deixant 4 dits per sobre el colze i 4 dits per sota l’espatlla.
- L'absorbció és mitjana i es recomana amb insulines ràpides i lispro.
- - Les cuixes. Part superior externa deixant 4 dits per sota l’engonal i 4 dits per sobre el genoll.
- L'absorbció és més lenta. Recomanable amb insulines intermèdies i lentes.
- - Les natges. S’han de deixar 4 dits per sota dels malucs.
- L'absorció encara és més lenta. Recomanable amb insulines intermèdies i lentes.
La diferent vascularització local de les zones esmentades pot fer variar el temps d’absorció de la insulina; per tant, és recomanable utilitzar la mateixa zona (braç dret/esquerre, cuixa dreta/esquerra...) a la mateixa hora del dia. És convenient deixar 1 cm aproximadamen entre una punxada i l’altra. Fa temps, les agulles eren molt llargues i era recomanable fer un plec a la pell a l'hora de punxar, amb un angle de 45º. Ara, disposem d’agulles de 8 mm que permeten punxar la insulina amb un angle de 90º en persones amb un pes normal, i també de 5 mm per a les persones primes, nens o esportistes amb molta massa muscular i poc teixit subcutani.
Epidemiologia
Sol debutar en joves i nens. Aquesta diabetis afecta al voltant 5% del total de malalts de diabetis mellitus en general.[1]
Investigació
A Canadà, el manresà Pere Santamaria i el seu equip estan investigant una microvacuna que té com a objectiu prevenir i frenar la diabetis mellitus de tipus 1.[1]