Caprimulgiformes: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 30: | Línia 30: | ||
== Observacions == |
== Observacions == |
||
La majoria de [[família (biologia)|famílies]] d'aquest [[ordre]] són [[Tròpics|tropicals]]. Només hi ha una família als [[Països Catalans]], el dels [[caprimúlgids]], que són representats a casa nostra |
La majoria de [[família (biologia)|famílies]] d'aquest [[ordre]] són [[Tròpics|tropicals]]. Només hi ha una família als [[Països Catalans]], el dels [[caprimúlgids]], que són representats a casa nostra per l'[[enganyapastors]] i el [[siboc]], que només ens arriben a l'estiu, mentre que hivernen a l'[[Àfrica]]. Rarament, ens arriba com a divagant l'enganyapastors egipci (''Caprimulgus aegyptius''). |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 00:51, 16 des 2011
 enganyapastors de Horsfield  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Neoaves |
| Ordre | Caprimulgiformes Ridgway, 1881 |
| Distribució | |
 | |
Les espècies d'ocells de l'ordre Caprimulgiformes són de costums nocturns, de plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent. En canvi, emeten un cant molt penetrant, que s'escolta a la nit. Tenen el plomatge altament críptic i es camuflen al terra, entre les branques dels arbres o a la fullaraca.
Morfologia
Tenen els ulls grans, la cua i les ales llargues i una obertura de boca enorme, però un bec i peus diminuts.[1] Utilitzen la gran "boca" a manera de xarxa per a caçar insectes al vol.[2] Al voltant de la boca tenen una sèrie de pèls rígids. Tenen les potes petites i, en conjunt, són d'una coloració semblant a la de la terra, amb la qual es confonen perfectament.[3]
Costums
Algunes espècies passen l'hivern en estat letàrgic, fenomen excepcional entre els ocells.
Observacions
La majoria de famílies d'aquest ordre són tropicals. Només hi ha una família als Països Catalans, el dels caprimúlgids, que són representats a casa nostra per l'enganyapastors i el siboc, que només ens arriben a l'estiu, mentre que hivernen a l'Àfrica. Rarament, ens arriba com a divagant l'enganyapastors egipci (Caprimulgus aegyptius).
Referències
- ↑ Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191.
- ↑ Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70.
Bibliografia
- Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70. ISBN 84-315-0434-X.
- Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191-193.
- Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328.
Enllaços externs
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |