Àzeris

Fitxer:Azerbaijanilanguage.png

Els àzeris o azerbaidjanesos són un grup ètnic que habita principalment al nord-oest de l'Iran i a l'Azerbaidjan. Designats habitualment amb el mot Àzeris (àzeri : آذریلر/Azәrilәr ,Azərbaycan Türkləri/آذربایجان تورک لری) o Āzarīs (en persa : ترک آذربایجانی), hom en troba també en una ampla zona del Caucas a l'altiplà iranià. Els àzeris són majoritàriament musulmans i tenen un patrimoni cultural format per elements turcs, iranians i caucàsics.

Clarificació dels termes emprats

Històricament, als pobles turcs de l'Azerbaidjan iranià i del Caucas, se'ls anomenava « Turcs » Quan la Transcaucàsia esdevingué part de l'Imperi Rus, les autoritats russes, que anomenaven tradicionalment Tàtars a tots els pobles turcs, començaren a emprar el terme Tàtars caucàsics per tal de distingir-los d'altres pobles turcs. No fou fins a començaments del segle XX quan l'etònim Azerbaidjanès començà a aparèixer, més particularment des de l'època de la República democràtica d'Azerbaidjan (1918-1920).

Llengua

Article principal: àzeri

La llengua àzeri, també denominada àzari, turc àzari o turc azerbaidjanès, unifica els àzeris, que l'anomenen Azərbaycan dili o azərbaycanca, de vegades Türki a l'Azerbaidjan iranià. És mutuament intel·ligible amb el turcman i el turc (incloent els dialectes parlats pels turcmans d'Iraq i els Qashqai). Totes aquestes llengües tenen un origen comú en la llengua parlada pels Oghuz, arribats al Caucas al segle XI. Es va començar a desenvolupar com a llengua literària vers el segle XIII

L'azerbaidjanès, la llengua oficial de la República de l'Azerbaidjan és parlada avui en dia per més del 90,6 % de la seva població. És també parlat per 30 milions de persones a l'Iran, a Geòrgia, a Turquia i a Rússia gràcies a la immigració.