Església tipus sala: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Inacabat}} {{Traduït de|es|planta de salón}}--~~~~ [[fitxer: Schneeberg St Wolfgangskirche inside 2 (aka). Jpg|300px|thumb|right|Interior de l'església d...».
(Cap diferència)

Revisió del 14:39, 30 des 2011

--Mcapdevila (disc.) 13:39, 30 des 2011 (CET)

Fitxer:Schneeberg St Wolfgangskirche inside 2 (aka). Jpg
Interior de l'església de Sant Wolfgang en Schneeberg, Alemanya, en el qual s'observen les tres naus del temple a una mateixa alçada.

Unaa església tipus sala o planta de saló , (en alemany hallenkirche) és un tipus de construcció arquitectònica d'esglésies, que es caracteritza perquè el seu planta és rectangular i totes les naus que componen la edificació tenen la mateixa altura.

Va ser desenvolupada durant el gòtic europeu, sobretot a Alemanya. Aquest tipus d'església tenia una llarga història en aquest país, com la catedral de Paderbon o l'església de Santa Maria de Greifswald a Santa Isabel de Marbourg, però va ser en els segles XIII i XIV quan es va fer més habitual. [1] A Espanya es va introduir a partir del segle XIV, tenint la seva màxima difusió a les zones mediterrània de Llevant, Catalunya i Balears.

L'esquema bàsic de les esglésies de planta de saló es caracteritza per tenir tres o cinc naus amb voltes de creueria, de similar altura en totes les naus, en què la il·luminació es realitza a través de les naus laterals. Els espais interiors són amplis i diàfans, el que li atorga l'aspecte d'un gran saló, que permetia albergar gran quantitat de persones. La planta és de forma rectangular, en què el transsepte no és més ample que el conjunt de les naus. En moltes ocasions, aquestes naus laterals són una mica més baixes que la central, sense que s'arribin a obrir-se obertures d'il·luminació directa a la nau central. [2] Els exteriors solen ser desornamentats, amb tendència cap a l'horitzontalitat i predomini del massís sobre l'obertura, en què el seu sistema constructiu no necessita de arcbotants.

El temple saló no s'ha de confondre amb les anomenades esglésies sala o de calaix, que són temples d'una única nau sense </ref>

Variants geogràfiques de les esglésies saló

Una variant de les esglésies saló alemanyes són les Hallekerk flamenques, amb tres naus de la mateixa alçada i amplada que solen estar construïdes en maó i estar cobertes amb fusta, amb teulades a dues aigües i presenten façanes amb rematades en tres pinyons iguals. En els temples saló originals alemanys les naus laterals solen ser més estretes que la principal. [2]

La tipologia d'esglésies saló va arribar també Amèrica a partir de l'últim terç del segle XVI, portada pels espanyols, en els temples allà construïts es va combinar la tradició gòtica amb la presència d'elements renaixentistes, amb plantes rectangulars de tres naus. [2]

Referències

  1. Bialostock, Jan. L'art del segle XV de Parler a Durero. Istme. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Pano Gràcia, José Luis. El model de planta de saló: origen, difusió i implantació a Amèrica, 2004. ISBN 84-7820-735-X.