Diferència entre revisions de la pàgina «No-violència»

Salta a la navegació Salta a la cerca
3.407 bytes afegits ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/))
[[Fitxer:Gandhi spinning.jpg|thumb|300px|El [[Mahatma Gandhi]] va utilitzar amb èxit lés estrategies de la no-violència i la [[desobediència civil]] contra l'[[imperialisme britànic]] a l'[[Índia]].]]
La '''no-violència''' és una filosofia i estratègia per al [[canvi social]] que rebutja l'ús de la [[violència]].
 
==Descripció==
Com a tal, la no-violència és una alternativa a l'acceptació passiva de l'opressió i la lluita armada en contra d'ella. Els que practiquen la no-violència poden utilitzar diversos mètodes en les seves campanyes per al canvi social, incloses les formes essencials de l'[[educació]] i la persuasió, la [[desobediència civil]] i l'[[acció directa]] no-violenta, i la comunicació dirigida a través de mitjans de comunicació.
 
El terme "no-violència" és sovint vinculat amb, o fins i tot utilitzat, com a sinònim de [[pacifisme]]. Els dos conceptes, però, són fonamentalment diferents. Pacifisme denota el rebuig de l'ús de la violència com una decisió personal per raons morals o espirituals, però no per si implica una inclinació cap al canvi a nivell sociopolític. La no-violència de l'altra banda, pressuposa la intenció de (però no es limita a) el canvi social o polític com una raó per al rebuig de la violència. A més, una persona pot advocar per la no-violència en un context específic, mentre que propugna la violència en altres contextos.
 
==Història recent==
[[Fitxer:Tenzin Gyatzo foto 1.jpg|thumb|150px|El 14è i actual [[Dalai Lama]], Tenzin Gyatso. El Dalai Lama va dir que no la no-violència és l'única manera es pot avançar amb la [[Xina]].<ref>[http://news-service.stanford.edu/news/2005/november9/videos/77.html Dalai Lama brings message of nonviolence on campus visit]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/7302661.stm Exiles question Dalai Lama's non-violence], BBC News, March 18, 2008</ref>]]
En els temps moderns, la no-violència ha estat una eina poderosa per a la protesta social.<ref>Ronald Brian Adler, Neil Towne, ''Looking Out/Looking In: Interpersonal Communication'', 9th ed. Harcourt Brace College Publishers, p. 416, 1999. "In the twentieth century, nonviolence proved to be a powerful tool for political change."</ref><ref>Lester R. Kurtz, Jennifer E. Turpin, ''Encyclopedia of Violence, Peace, and Conflict'', p.557, 1999. "In the West, nonviolence is well recognized for its tactical, strategic, or political aspects. It is seen as a powerful tool for redressing social inequality."</ref><ref>[[Mark Kurlansky]], ''Nonviolence: The History of a Dangerous Idea'', Foreward by [[Dalai Lama]], [http://books.google.cat/books?id=loIfgZgr9BsC&pg=PA7&dq=all+religions++nonviolence&ei=bw_nSqSdBKa2NMalmYcM#v=onepage&q=dangerous&f=false p. 5-6], Modern Library (April 8, 2008), ISBN 0812974476 "Advocates of nonviolence — dangerous people — have been there throughout history, questioning the greatness of Caesar and Napoleon and the Founding Fathers and Roosevelt and Churchill."</ref> Hi ha molts exemples de la seva utilització en la [[resistència no-violenta]] i la [[revolució no-violenta]]. Els exemples més coneguts són [[Mahatma Gandhi]] líder de dècades de lluita no-violenta contra el llarg [[domini britànic a l'Índia]], que finalment va ajudar a l'[[Índia]] a guanyar la seva independència el 1947. [[Martin Luther King]] va adoptar els mètodes no violents de Gandhi en la lluita per guanyar els [[drets civils]] dels [[afroamericà|afroamericans]]. Les campanyes de [[César Chávez]], de la no-violència en la dècada de 1960 per protestar pel tracte dels treballadors agrícoles a [[Califòrnia]].<ref> Stanley M. Burstein and Richard Shek: ''"World History Ancient Civilizations "'', page 154. Holt, Rinhart and Winston, 2005. As Chavez once explained, "Nonviolence is not inaction. It is not for the timid or the weak. It is hard work, it is the patience to win."</ref> El 1989 la "[[Revolució de Vellut]]" a [[Txecoslovàquia]], que va veure la caiguda del govern [[comunista]] <ref>[http://archiv.radio.cz/history/history15.html RP's History Online - Velvet Revolution]</ref> és considerada una dels més importants revolucions no-violentes de gran part de [[1989]].<ref name="Ives2001">{{Citation | title = No Fear | url = http://salsa.net/peace/article38.html |date=19 October 2001 | location = Palo Alto College | author = Ives, Susan | accessdate = 2009-05-17}}</ref> Més recentment, les campanyes no-violentes de [[Leymah Gbowee]] i les dones de [[Libèria]] van ser capaços d'aconseguir la pau després de 14 anys de guerra civil.<ref>Chris Graham, [http://augustafreepress.com/2009/10/26/peacebuilding-alum-talks-practical-app-of-nonviolence/ Peacebuilding alum talks practical app of nonviolence], Augusta Free Press, October 26, 2009.</ref>
 
==Vegeu tambéCrítica==
[[Lev Trotsky]], [[Frantz Fanon]], [[Reinhold Niebuhr]], [[Subhash Chandra Bose]], [[George Orwell]], [[Ward Churchill]]<ref>Churchill, Ward et al. ''[[Pacifism as Pathology]]''. [[Arbeiter Ring Publishing|Arbeiter Ring]], 1998.</ref> i [[Malcolm X]] van ser uns crítics fervents de la no-violència, argumentant de diverses maneres que la no-violència i el pacifisme són un intent d'imposar la moral de la [[burgesia]] sobre el [[proletariat]], que la violència és un complement necessari per al canvi revolucionari, o que el dret a la legítima defensa és fonamental.
* [[Ahimsa]]
 
* [[Pacifisme]]
Enmig de la repressió violenta de radicals afroamericans als Estats Units durant la dècada de 1960, el membre del del ''[[Black Panther Party]]'' (Partit de les Panteres Negres) [[George Jackson (pantera negra)|George Jackson]], va dir de les tàctiques no-violentes de [[Martin Luther King]]:
* [[No-aferrament]]
 
* [[Desobediència civil]]
<blockquote>"El concepte de la no-violència és un fals ideal. Pressuposa l'existència de la compassió i un sentit de justícia per part de l'adversari. Quan l'adversari ho pot perdre tot i no té res a guanyar amb l'exercici de la justícia i la compassió, la seva reacció només pot ser negativa".<ref name="Jackson">Jackson, George. Soledad Brother: The Prison Letters of George Jackson. Lawrence Hill Books, 1994. ISBN 1-55652-230-4</ref><ref name="Walters">Walters, Wendy W. At Home in Diaspora. U of Minnesota Press, 2005. ISBN 0-8166-4491-8</ref></blockquote>
 
Malcolm X també es van enfrontar amb els líders de drets civils sobre el tema de la no-violència, argumentant que la violència no és una opció a descartar:
 
<blockquote>"Jo crec que és un crim per a qualsevol persona seguir acceptant la brutalitat sense fer res per defensar-se".<ref>X, Malcolm and Alex Haley:''"The Autobiography of Malcolm X"'', page 366. Grove Press, 1964</ref></blockquote>
 
En el seu llibre ''How Nonviolence Protects the State'' (Com la no-violència protegeix l'estat), l'anarquista [[Peter Gelderloos]] critica la no-violència com ineficaç, racista, estatista, patriarcal, amb una tàctica i una estratègica inferior a l'activisme militant, i enganyada.<ref>Gelderloos, Peter. ''How Nonviolence Protects the State''. Boston: [[South End Press]], 2007.</ref> Gelderloos afirma que les tradicionals i ensucrades històries de l'impacte de la no-violència, ignoren la participació dels militants dels moviments com el [[Moviment d'independència de l'Índia]] i el [[Moviment dels drets civils]] i falsament mostren Gandhi i King com a activistes de més èxit en el seu moviment respectiu.<ref>Ibid., p.7-12.</ref> A més, sosté que la no-violència és generalment defensada per blancs amb privilegis que esperen que "els pobles oprimits, molts dels quals són persones de color, pateixin amb paciència una violència inconcebible, fins al moment en que el 'Gran Pare Blanc' sigui influït per les demandes del moviment o dels pacifistes quan aquests aconsegueixin la 'massa crítica' llegendària" (N. del T. = el suficient nombre de persones).<ref>Ibid., p.23.</ref>
 
L'eficàcia de la no-violència també va ser qüestionada per alguns manifestants anti-capitalistes advocant per una "diversitat de tàctiques" durant les manifestacions al carrer a tot Europa i els EUA després de les protestes contra l'[[Organització Mundial del Comerç]] dutes a terme a [[Seattle]] i a [[Washington]] el 1999.
==Referències==
{{Referències|2}}
*VV.AA. (2003) ''La noviolencia. La transformación creativa del conflicto social''.Medellín, Gobernación de Antioquia (http://www.saliendodelcallejon.pnud.org.co/img_upload/6d6b6f7338396468346236633233737a/Noviolencia.pdf) {{es}}
* [http://www.scribd.com/doc/9655370/Desobediencia-civil-y-noviolencia/ Desobediencia civil y no-violencia. Antología] {{es}}
 
==Vegeu també==
* [[Ahimsa]]
* [[Pacifisme]]
* [[No-aferrament]]
* [[Desobediència civil]]
 
 
{{esborrany de política}}
50.695

modificacions

Menú de navegació