Realimentació

Sistema amb realimentació

En una organització, la realimentació (en anglès, feedback) és el procés de compartir observacions, preocupacions i suggeriments amb una altra persona amb la intenció de millorar el seu funcionament com individu. La realimentació ha de ser bidireccional, de manera que es faci possible la millora contínua de l'organització.

La realimentació també és el senyal de la sortida d'un sistema que hi retorna per tal de controlar-lo. El bucle que forma s'anomena bucle de realimentació. Normalment un sistema de control té entrada i sortida al sistema; quan la sortida del sistema torna a entrar al mateix sistema, s'anomena "realimentació".

En cibernètica, la realimentació és un procés pel qual una certa proporció del senyal de sortida d'un sistema es redirigeix de nou a l'entrada. Això és d'ús freqüent per a controlar el comportament dinàmic del sistema. Els exemples de la realimentació es poden trobar en la majoria dels sistemes complexos, tals com enginyeria, arquitectura, economia, i biologia. Arturo Rosenblueth, investigador mexicà i mèdic en què el seu seminari de 1943 va fer una ponència anomenat "Behavior, Purpose and Teleology" ("comportament, propòsit i teleologia"), d'acord amb Norbert Wiener, va fixar les bases per a la nova ciència de la cibernètica i va proposar que el comportament controlat per la realimentació negativa, aplicada a un animal, a l'ésser humà o a les màquines era un principi determinant i directiu, en la naturalesa o en les creacions humanes.

Visió general

La realimentació és un mecanisme, un procés on el senyal es mou dintre d'un sistema, i torna al principi d'aquest sistema com en un bucle. Aquest bucle es diu "bucle de realimentació".

En un sistema de control, aquest té entrades i sortides del sistema; quan parteix del senyal de sortida del sistema, torna de nou al sistema com part de la seva entrada, es diu a això "retroalimentació".

La realimentació i l'autorregulació estan íntimament relacionades. La retroalimentació negativa ajuda a mantenir estabilitat en un sistema a pesar dels canvis externs. Es relaciona amb la homeòstasi. La realimentació positiva amplifica les possibilitats creatives (evolució, canvi de metes); és la condició necessària per a incrementar els canvis, l'evolució, o el creixement. Dóna al sistema la capacitat de tenir accés a nous punts de l'equilibri.

Per exemple, en un organisme viu, la realimentació positiva més forta, és la proporcionada per la autoexcitació ràpida d'elements del sistemes endocrí i nerviós (particularment, com resposta a condicions d'estrès) i ocupa un paper dominant en la regulació de la morfogènesi, del creixement, i del desenvolupament dels òrgans. Tots aquests processos són amb la finalitat de sortir ràpidament de l'estat inicial. L'homeòstasi és especialment visible en els sistemes nerviosos i endocrins quan es considera això a un nivell orgànic.

Llaç obert i llaç tancat

Hi ha dos tipus de sistemes, principalment. Els no realimentats o de llaç obert i els realimentats o de llaç tancat. Els sistemes de control realimentats es diuen de llaç tancat. El llaç tancat funciona de tal manera que fa que el sistema es realimenti: la sortida torna al principi perquè analitzi la diferència i en una segona operació ajusti més, així fins que l'error és acceptable (idealment zero). Qualsevol concepte bàsic que tingui com a naturalesa una quantitat controlada com ara temperatura, velocitat, pressió, cabal, força, posició, etc. són paràmetres de control de llaç tancat. Els sistemes de llaç obert no es comparen a la variable controlada amb una entrada de referència. Cada ajust d'entrada determina una posició de funcionament fixe en els elements de control.

Tipus de de realimentació

Els tipus de realimentació són:

• Realimentació negativa: la que tendeix a reduir el senyal de sortida o a reduir l'activitat.

• Realimentació positiva: La que tendeix a augmentar el senyal de sortida, o activitat

• Retroalimentació bipolar: La que pot augmentar o disminuir el senyal o activitat de sortida.

La realimentació bipolar està present en molts sistemes naturals i humans. De fet generalment la realimentació és bipolar és a dir, positiu i negatiu segons les condicions mediambientals, que, per la seva diversitat, produeixen respostes sinèrgiques i antagòniques com resposta adaptativa de qualsevol sistema.

Realimentació positiva i negativa

Realimentació negativa

És la més utilitzada en sistemes de control

Es diu que un sistema està realimentat negativament quan tendeix a estabilitzar-se.

Exemples

• Un cotxe conduït per una persona en principi és un sistema realimentat negativament; ja que si la velocitat excedeix la desitjada, es redueix la pressió sobre el pedal, i si és inferior a ella, augmenta la pressió, augmentant per tant la velocitat del sistema.

• Un sistema de calefacció està realimentat negativament, ja que si la temperatura excedeix la desitjada la calefacció s'apagarà o baixarà de potència, mentre que si no l'arriba a augmentarà de força o seguirà funcionant.

Retroalimentació positiva

Un sistema està realimentat positivament si una variació en la seva sortida en determinada direcció provoca un desplaçament encara major en la mateixa direcció.

Exemples

• En un sistema electrònic. Els dispositius semiconductors condueixen millor el corrent com més gran sigui la seva temperatura. Si s'escalfen en excés, conduiran millor, per tant el corrent que els travessa serà major perquè se seguiran escalfant fins a la seva destrucció si no s'evita amb algun altre dispositiu que limiti o impedeixi el pas de corrent.

• Si intercanviem el funcionament d'una caldera pel de l'aire condicionat, quan la temperatura pugi, el sistema intentarà baixar-la, però encendrà la caldera en lloc de l'aire condicionat, llavors la temperatura pujarà en comptes d'estabilitzar-se, el que tornarà a provocar que la caldera segueixi funcionant.

• També a l'intercomunicar-nos o respondre a preguntes i/o ordres