Tuvà

Респу́блика Тыва́ (Respúblika Tivà) Тыва Республика (Tivà Respúblika)
Informació
Capital:	Kizil
Població  - Total  - Densitat de població	305,510 h. (2005) 1,5 hab/km²
Superfície	174.500 km²
Governador	Sherig-ool Oorzhak,
Idiomes oficials	Rus i tuvinià
Lloc web	Govern

Tuvà o Tivà, també transcrit Tyvà (en rus Респу́блика Тыва́, Respúblika Tivà; en tuvinià Тыва Республика, Tivà Respúblika), és una de les repúbliques (subjecte federal) constituents de la Federació Russa. És situada al centre de l'Àsia, a la part meridional de Sibèria. Limita al sud i a l'est amb Mongòlia, al nord-est amb la república de Buriàtia i la província d'Irkutsk, al nord amb el territori de Krasnoiarsk, al nord-oest amb la república de Khakàssia i a l'oest amb la república de l'Altai. Té una extensió de 168.606 km² i una població (l'any 2002) de 305.510 habitants. La capital és Kizil (també transcrit Kyzyl).

Mapa de Tuvà

República muntanyosa limitada per les serralades del Saian Occidental al nord i el Tannu Ola al sud, a la frontera mongola. A l'oest s'alcen les muntanyes de l'Altai. El país està travessat pel riu Ienissei (aquí anomenat Ulug-Khem), que neix a Kyzyl en la confluència del Bii-Khem (o Gran Ienissei) i el Kaa-Khem (o Petit Ienissei).

Segons dades oficials, més de dos terços de la població són d'ètnia tuviniana o tuva, poble mongòlic que parla una llengua d'origen turquès; altres tuvinians viuen a Mongòlia i a la Xina. La resta de la població de la república està formada per russos.

L'economia de la regió es basa en la indústria (fusta, metall, materials de construcció), l'agricultura (cereals) i l'extracció de matèries primeres (asbest, cobalt, carbó, sal). A la regió central, la més habitada, hi ha els centres industrials de Kizil, Ak-Dovurak i Txadan, i és una zona rica en cereals (blat, ordi, mill) i ramaderia (ovelles, cabres); el sud és també una regió ramadera, i el nord-est és una àrea boscosa en què l'economia està basada en l'explotació forestal, la cacera, la cria de cérvols i la pesca.

Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els tuvinians, són el 77% de la població de la república. Altres grups són els russos (20,1%), komis (1.404, o 0,5%), i d'altres grups menors, cadascun amb menys del 0,5% de la població total.

	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Tuvinians	97.996 (57%)	135.306 (58,6%)	161.888 (60,5%)	198.448 (64,3%)	235.313 (77%)
Russos	68.924 (40,1%)	88.385 (38,3%)	96.793 (36,2%)	98.831 (32%)	61.442 (20,1%)
Khakassos	1.726 (1%)	2.120 (0,9%)	2.193 (0,8%)	2.258 (0,7%)	1.219 (0,4%)
Altres	3.282 (1,9%)	5.053 (2,2%)	6.725 (2,5%)	9.020 (2,9%)	7.526 (2,5%)

Les llengües oficials són el tuvinià i el rus.

Bandera

La seva bandera va sortir d'un concurs convocat pel govern el 1991. Fou dissenyada per Oyun-ool Sat, mestre d'art, i adoptada oficialment el 17 d'agost de 1992, essent consagrada pel Dalai Lama el 18 de setembre de 1992. El groc simbolitza la riquesa i el budisme; el blanc, els sentiments nets; el blau representa el cel de Tuva i el coratge i la fermesa de la gent, i és el color dels nòmades mongols i turcs; les franges representen la confluència dels rius Bii-Khem i Kaa-Khem a Kyzyl, on formen l'Ulug-Khem o Ienissei.

Parlament de Tuvà

Història

El 1207 la regió fou conquerida per Genguis Khan i va passar a la dinastia xinesa dels yuan. Al segle XVIII pertanyia a l'Imperi Manxú. Tuva s'hi va revoltar el 1885; els nacionalistes van aconseguir el poder en enfonsar-se l'Imperi xinès el 1911; el 1914 es va posar sota protectorat de Rússia. El 1917 s'hi va establir un govern provisional proper als revolucionaris de Petrograd, que va ser substituït al començament del 1918 per una comuna de treballadors d'orientació bolxevic. El 1919, en plena contrarevolució a la Sibèria, els xinesos van reocupar el país i el van annexionar, sense la més minsa autonomia. Amb les victòries bolxevics a la Sibèria, els comunistes locals, la majoria russos, es van revoltar, en van expulsar els xinesos i van proclamar la República Popular de Tannu Tuva, dirigida pel Partit Revolucionari Popular de Tuva (abans, la secció local del Partit Comunista rus), que el 1924 va demanar el protectorat de la Unió Soviètica. El 1930 va prendre el nom de República Popular de Tuva (Tuva Arat), i el 1944 va ingressar a Rússia com a regió autònoma. El 1961 fou ascendida a República Socialista Soviètica. El 1992, arran de la dissolució de la Unió Soviètica, va esdevenir una república constituent de la Federació Russa.

Articles relacionats

• Yat-Kha

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuvà