Sopa

Sopa

La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua. És més elaborada que un brou, i està destinada a ingerir-se amb cullera. Es poden fer en una olla o, actualment, també en una olla a pressió.

Quan s'estan preparant les sopes, es va afegint al brou original els ingredients que donaran nom a la sopa, durant un procés de cocció. Segons els ingredients que s'afegeixin, amb propietats nutricionals i les seves característiques, la sopa pren el seu nom: sopa de peix, sopa d'espàrrec, sopa de ceba, etc.

Algunes d'aquestes sopes poden tenir com ingredient comú el pa, que s'afegeix en el moment del consum, generalment preparat en llesques de no massa grossor. Existeixen també altres ingredients especialment indicats per a aquest tipus de plat, per exemple la pasta (fideus gruixuts o fins, estrelletes, lletres, etc. tots ells fets amb pasta de farina i ou) o l'arròs

En general, qualsevol aliment propens a ser cuit pot ser emprat per a la sopa, com el pollastre, el porc, el cap de bestiar, el marisc, el peix i el pernil. Altres ingredients emprats amb freqüència són la sal, el julivert i l'ou dur picat.

Origen

La sopa ja es cuinava al neolític, i probablement és l'aliment cuinat més antic de la Humanitat. S'han trobat recipients antics per a cuinar sopes a tot el món, de totes les èpoques i cultures.

El mot sopa en català en origen volia dir que conté pa. Als textos medievals i d'altres, sobretot en medis rurals, de fins fa poc, fer sopes era tallar el pa a llesques. El mot escudella i el mot olla (i ollada, etc.), que es fan servir també per anomenar moltes sopes antigues tradicionals, fan referència al recipient en què es cuinen. Modernament, en la cultura catalana una sopa és un plat líquid, no prou cremós com per a que sigui considerat una crema o un puré, que es menja amb cullera i que pot tenir petits trossos d'aliments sòlids (crostons de pa, pa tallat a llesques fines, pilotetes, pasta, arròs, trossets petits de peix, marisc o verdures, etc.)

Paquet de sopa

A la cuina menorquina existeix el que s'anomena "paquet de sopa", un conjunt d'ingredients que es poden afegir als brous i que consta d'api, pastanaga i farigola fresca. Això no vol dir que totes les sopes menorquines en tinguin, per exemple, a l'oliaigua no se'n sol posar.

Sopes industrials

També existeix una varietat comercial de sopa deshidratada, normalment obtinguda per liofilització, amb tots els seus ingredients, que pot emprar-se per a elaborar aquest aliment d'una manera bastant ràpida. Altres, que es vénen en tetra brick o en ampolla, han estat, després de liofilitzades i emmagatzemades així per ocupar menys espai, rehidratades amb aigua, de manera que només cal escalfar-les per menjar-les. Un altre derivat són els cubs de caldo o brou, que s'han d'esmicolar i es poden afegir a preparacions cassolanes, també n'hi ha en pols no compactats en cubs.

Cultura popular

A Catalunya un refrany molt conegut diu "qui menja sopes, se les pensa totes".

La paraula bodri en el seu origen era una sopa negra que es menjava a Esparta.

Es diu que Dalí, abans de morir, i quan fèia temps que només s'alimentava per una sonda, va demanar que li preparéssin una sopa (d'all) per acomiadar-se del món.

De la Mafalda, el personatge de còmic argentí, sabem que no li agrada gens la sopa.

Vegeu també

• Sopa de miso, típicament japonesa.
• Tom Yam, una sopa tailandesa.
• Escudella.
• Zosui.
• Soupe a l'ognon.
• Consomé

Bibliografia

• Totes les sopes: Brous, escudelles i sopes d’arreu Jaume Fàbrega, Ed. Cossetània, any 2008, ISBN 978-84-9791-394-2

Enllaços externs

• Algunes receptes de sopes
• Article de Vilaweb sobre les sopes del món de l'autor de Totes les sopes