Diferència entre revisions de la pàgina «Martí I de Ribagorça»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
 
Es produïren contínuament revoltes al comtat perquè molts ribagorçans volien passar a domini reial; el [[1554]], els lletrats de la cort de [[Felip II de Castella]] declararen l'extinció del feu, però el tribunal del Justícia Major d'Aragó defensà els drets del comte. Arran de la revolta de [[Benavarri]] ([[1578]]), ajudada secretament per la cort reial, Martí renuncià a favor del seu segon fill [[Ferran II de Ribagorça]]. Després de la revolta que va acabar amb l'expulsió del comte, es va instaurar una administració amb dos síndics, Juan Gil de Macián i [[Joan d'Àger]]. Aquest darrer era una persona molt activa que va recòrrer i impartir justícia al territori creant-se algunes enemistats. Van passar sis anys de reclamacions del comte Martí i el seu fill fins que la corts reunides a Montsó el 1585 varen reconèixer els seus drets i varen restituir el comtat a [[Ferran II de Ribagorça|Ferran]]. En no acceptar aquesta decisió el síndic Joan d'Ager, el comte Ferran amb suport dels seus seguidors, varen encerclar Joan a Graus, el van capturar i ajusticiar a la plaça de la vila.<ref name=lux/>
 
== Núpcies i Descendents ==
Es casà amb Lluïsa de Borja i Aragó, anomenada "la Santa Duquesa", filla del duc de Gandia [[Joan II de Borja]];
 
Va tenir diversos fills:
* [[Joan Alfons I de Ribagorça|Joan Alfons I]], [[comte de Ribagorça]] ([[1565]]-[[1573]]).
* [[Ferran II de Ribagorça|Ferran II]], últim [[comte de Ribagorça]].
* [[Francesc I de Ribagorça]], també anomenat [[Francesc I de Ribagorça|Francesc d'Aragó i Borja]], [[comte de Ribagorça]] ''a l'exili''.
 
==Referències==
1.715

modificacions

Menú de navegació