Martí I de Ribagorça: diferència entre les revisions
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
Es produïren contínuament revoltes al comtat perquè molts ribagorçans volien passar a domini reial; el [[1554]], els lletrats de la cort de [[Felip II de Castella]] declararen l'extinció del feu, però el tribunal del Justícia Major d'Aragó defensà els drets del comte. Arran de la revolta de [[Benavarri]] ([[1578]]), ajudada secretament per la cort reial, Martí renuncià a favor del seu segon fill [[Ferran II de Ribagorça]]. Després de la revolta que va acabar amb l'expulsió del comte, es va instaurar una administració amb dos síndics, Juan Gil de Macián i [[Joan d'Àger]]. Aquest darrer era una persona molt activa que va recòrrer i impartir justícia al territori creant-se algunes enemistats. Van passar sis anys de reclamacions del comte Martí i el seu fill fins que la corts reunides a Montsó el 1585 varen reconèixer els seus drets i varen restituir el comtat a [[Ferran II de Ribagorça|Ferran]]. En no acceptar aquesta decisió el síndic Joan d'Ager, el comte Ferran amb suport dels seus seguidors, varen encerclar Joan a Graus, el van capturar i ajusticiar a la plaça de la vila.<ref name=lux/> |
Es produïren contínuament revoltes al comtat perquè molts ribagorçans volien passar a domini reial; el [[1554]], els lletrats de la cort de [[Felip II de Castella]] declararen l'extinció del feu, però el tribunal del Justícia Major d'Aragó defensà els drets del comte. Arran de la revolta de [[Benavarri]] ([[1578]]), ajudada secretament per la cort reial, Martí renuncià a favor del seu segon fill [[Ferran II de Ribagorça]]. Després de la revolta que va acabar amb l'expulsió del comte, es va instaurar una administració amb dos síndics, Juan Gil de Macián i [[Joan d'Àger]]. Aquest darrer era una persona molt activa que va recòrrer i impartir justícia al territori creant-se algunes enemistats. Van passar sis anys de reclamacions del comte Martí i el seu fill fins que la corts reunides a Montsó el 1585 varen reconèixer els seus drets i varen restituir el comtat a [[Ferran II de Ribagorça|Ferran]]. En no acceptar aquesta decisió el síndic Joan d'Ager, el comte Ferran amb suport dels seus seguidors, varen encerclar Joan a Graus, el van capturar i ajusticiar a la plaça de la vila.<ref name=lux/> |
||
== Núpcies i Descendents == |
|||
Es casà amb Lluïsa de Borja i Aragó, anomenada "la Santa Duquesa", filla del duc de Gandia [[Joan II de Borja]]; |
|||
Va tenir diversos fills: |
Va tenir diversos fills: |
||
*[[Joan Alfons I de Ribagorça|Joan Alfons I]], [[comte de Ribagorça]] ([[1565]]-[[1573]]). |
* [[Joan Alfons I de Ribagorça|Joan Alfons I]], [[comte de Ribagorça]] ([[1565]]-[[1573]]). |
||
*[[Ferran II de Ribagorça|Ferran II]], últim [[comte de Ribagorça]]. |
* [[Ferran II de Ribagorça|Ferran II]], últim [[comte de Ribagorça]]. |
||
*[[Francesc I de Ribagorça]], també anomenat [[Francesc I de Ribagorça|Francesc d'Aragó i Borja]], [[comte de Ribagorça]] ''a l'exili''. |
* [[Francesc I de Ribagorça]], també anomenat [[Francesc I de Ribagorça|Francesc d'Aragó i Borja]], [[comte de Ribagorça]] ''a l'exili''. |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 19:56, 10 gen 2012
Martí I de Ribagorça o Martí d'Aragó, de nom Martín de Gurrea y Aragón,[1] (1525-1581). Comte de Ribagorça (1533-1565)[2] i (1573-1581). IV duc de Vilafermosa (1573-1581).
Fill d'Alfons VII de Ribagorça i d'Ana Sarmiento Ulloa.
En la seva figura es va tornar a unir el comtat de Ribagorça per part del seu pare, i el ducat de Vilafermosa que havia ocupat temporalment en Ferran de Sanseverí d'Aragó, cosí del seu pare.
Va cedir el comtat de Ribagorça al seu fill Joan Alfons I el 1565 però aquest va morir prematurament 8 anys després.
Es produïren contínuament revoltes al comtat perquè molts ribagorçans volien passar a domini reial; el 1554, els lletrats de la cort de Felip II de Castella declararen l'extinció del feu, però el tribunal del Justícia Major d'Aragó defensà els drets del comte. Arran de la revolta de Benavarri (1578), ajudada secretament per la cort reial, Martí renuncià a favor del seu segon fill Ferran II de Ribagorça. Després de la revolta que va acabar amb l'expulsió del comte, es va instaurar una administració amb dos síndics, Juan Gil de Macián i Joan d'Àger. Aquest darrer era una persona molt activa que va recòrrer i impartir justícia al territori creant-se algunes enemistats. Van passar sis anys de reclamacions del comte Martí i el seu fill fins que la corts reunides a Montsó el 1585 varen reconèixer els seus drets i varen restituir el comtat a Ferran. En no acceptar aquesta decisió el síndic Joan d'Ager, el comte Ferran amb suport dels seus seguidors, varen encerclar Joan a Graus, el van capturar i ajusticiar a la plaça de la vila.[1]
Núpcies i Descendents
Es casà amb Lluïsa de Borja i Aragó, anomenada "la Santa Duquesa", filla del duc de Gandia Joan II de Borja;
Va tenir diversos fills:
- Joan Alfons I, comte de Ribagorça (1565-1573).
- Ferran II, últim comte de Ribagorça.
- Francesc I de Ribagorça, també anomenat Francesc d'Aragó i Borja, comte de Ribagorça a l'exili.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Salas Auséns, José A. Lux Ripacurtiae III. Catàleg exposició setembre 1999. Graus (Osca). Pàg 33
- ↑ «Martí I de Ribagorça». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Precedit per: Alfons VII |
Comte de Ribagorça 1a vegada 1533–1565 |
Succeït per: Joan Alfons I |
| Precedit per: Joan Alfons I |
Comte de Ribagorça 2a vegada 1573–1581 |
Succeït per: Ferran II |
| Precedit per: Ferran I |
Duc de Vilafermosa 1573–1581 |