Retina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Patologia: inclusió de la retinòsquisi, moguda des de "vegeu també"
Cap resum de modificació
Etiqueta: paraulotes
Línia 21: Línia 21:
DorlandPre = r_10|
DorlandPre = r_10|
DorlandSuf = A09.371.729|
DorlandSuf = A09.371.729|
}}La '''retina''' és la capa més interna de la cúpula òptica (de l'[[ull]]), que es compon de '''dues capes'''.
}}La '''retina''' és la capa més interna de la cúpula sexual (de l'[[ull]]), que es compon de '''dues capes'''.


[[Fitxer:Schematic diagram of human eye multilingual.svg|thumb|400px|Diagrama d'un ull humà (secció horitzontal del dret vist des de dalt); 1. [[Cristal·lí]], 2. [[Cambra posterior]], 3. [[Cambra anterior]], 4. [[Pupil·la]], 5. [[Iris (anatomia)|Iris]], 6. [[Còrnia]], 7. Sistema trabecular i [[canal de Schlemm]]. 8. [[Limbe esclerocornial]]. 9. [[Conjuntiva]]. 10. [[Cos ciliar]], 11. [[Zònula_ciliar|Zònula ciliar o lligament suspensori del cristal·lí]]. 12. Ora serrata, 13. [[Càpsula de Tenon]], 14. [[Escleròtica]], 15. [[Coroide]], '''16'''. '''Retina''', 17. [[Màcula retinal]], 18. [[Fòvea_òptica|Fòvea central de la retina]], 19. Eix òptic de l'ull. 20. Eix de l'ull, 21. [[Disc òptic (oftalmologia)|Disc òptic, papil·la òptica]] → [[punt cec]], 22. [[Nervi òptic]]. 23. Beina dural, 24. Artèria i vena centrals de la retina, 25. Vasos sanguinis de la retina, 26. [[Conducte hialoide]], 27. [[Humor vitri]], 28. Tendó.]]
[[Fitxer:Schematic diagram of human eye multilingual.svg|thumb|400px|Diagrama d'un ull humà (secció horitzontal del dret vist des de dalt); 1. [[Cristal·lí]], 2. [[Cambra posterior]], 3. [[Cambra anterior]], 4. [[Pupil·la]], 5. [[Iris (anatomia)|Iris]], 6. [[Còrnia]], 7. Sistema trabecular i [[canal de Schlemm]]. 8. [[Limbe esclerocornial]]. 9. [[Conjuntiva]]. 10. [[Cos ciliar]], 11. [[Zònula_ciliar|Zònula ciliar o lligament suspensori del cristal·lí]]. 12. Ora serrata, 13. [[Càpsula de Tenon]], 14. [[Escleròtica]], 15. [[Coroide]], '''16'''. '''Retina''', 17. [[Màcula retinal]], 18. [[Fòvea_òptica|Fòvea central de la retina]], 19. Eix òptic de l'ull. 20. Eix de l'ull, 21. [[Disc òptic (oftalmologia)|Disc òptic, papil·la òptica]] → [[punt cec]], 22. [[Nervi òptic]]. 23. Beina dural, 24. Artèria i vena centrals de la retina, 25. Vasos sanguinis de la retina, 26. [[Conducte hialoide]], 27. [[Humor vitri]], 28. Tendó.]]
Línia 27: Línia 27:


==Capes de la retina==
==Capes de la retina==
[[Fitxer:Fig retine.png|thumb|Organització axial de la retina segons [[Santiago Ramón y Cajal|Cajal]] (1911). La llum entra per l'esquerra i ha de travessar totes les capes cel·lulars fins arribar als cons i bastons que es troben a la dreta de l'esquema.]]
[[Fitxer:Fig retine.png|thumb|Organització axial de la retina segons [[Santiago Ramón y Cajal|Cajal]] (1911). La llum entra per l'esquerra i ha de travessar totes les capes cel·lulars fins arribar als cons i palillus que es troben a la dreta de l'esquerra.]]
La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa (en contacte amb la [[túnica mitjana]]) a més interna(en contacte amb el [[humor vitri]]):
La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa (en contacte amb la [[túnica mediana]]) a més interna(en contacte amb el [[membre viri]]):


* [[Epiteli pigmentari de la retina|Capa pigmentària]] (I). Capa externa que descansa sobre la [[membrana de Bruch]] i la [[coroide]] en general, estant fortament adherida.
* [[Epiteli pigmentari de la retina|Capa pigmentària]] (I). Capa externa que descansa sobre la [[membrana de nab]] i la [[coroide]] en general, estant fortament endurida.
* Capa de cons i bastons (II)
* Capa de cons i palillus (II)
* Membrana limitant externa (III)
* Membrana pene externa (III)
* Capa nuclear externa (IV)
* Capa nuclear externa (IV)
* Capa plexiforme externa (V)
* Capa sexiforme externa (V)
* Capa nuclear interna (VI)
* Capa nuclear interna (VI)
* Capa plexiforme interna (VII)
* Capa sexiforme interna (VII)
* Capa ganglionar (VIII)
* Capa ganglionar (VIII)
* Capa de fibres del nervi òptic (IX)
* Capa de fibres del nervi nabic (IX)
* Membrana limitant interna (X)
* Membrana limitant interna (X)


Línia 47: Línia 47:


==Elements retinals==
==Elements retinals==
===Cons i bastons===
===Cons i palillus===
Capa de cons i bastons. S'estenen des de la capa externa de la capa neural fins a l' [[epiteli pigmentari de la retina]]. Els cons i bastons són els segments externs de les [[cèl·lules]] [[fotoreceptors|fotoreceptores]], els [[Nucli cel·lular|nucli]]s de les quals formen la capa nuclear de la retina. La llum que incideix deu travessar abans totes les restants capes de la pars nervosa. Els cons i bastons es disposen en estacada.
Capa de cons i palillus. S'estenen des de la capa externa de la capa neurosexual fins a l' [[epiteli pigmentari de la retina]]. Els cons i palillus són els segments externs de les [[cèl·lules]] [[fotoreceptors|fotoreceptores]], els [[Nucli cel·lular|nucli]]s de les quals formen la capa atòmica de la retina. La llum que incideix deu travessar abans totes les restants capes de la pars nervpenesa. Els cons i palillus es disposen en estacada.


Hi ha 120 milions de bastons i 7 milions de cons, tenint unes dimensions variables en funció de la regió de la retina (són més grans en la [[fòvea òptica]]). Els bastons són sensibles a la [[llum]] poc intensa pel que la [[visió]] al capvespre resulta òptima per a aquests [[fotoreceptor]]s. S'aprecien tonalitats de grises. Mentre, els cons són sensibles a les zones vermella, verda i blava de l'[[espectre]] lluminós. Distingeixen [[colors]] i permeten una major [[agudesa visual]].
Hi ha 120 milions de palillus i 7 milions de cons, tenint unes dimensions variables en funció de la erecció del pene(són més grans en la [[fòvia òptica]]). Els palillus són sensibles al [[sexe]] poc intens pel que la [[visió]] al orgàsme resulta òptima per a aquests [[fotogilipolles]]. S'aprecien tonalitats de putes. Mentre, els cons són sensibles a les zones sexual, verda i blava de l'[[esnabo]] lluminós. Distingeixen [[olors]] i permeten una major [[agudesa sexual]].


Cada bastó i con està format per tres parts.
Cada palillu i con està format per tres parts. El nabo, el rabo i el nab.


* '''Segment extern''' de la [[cèl·lula]]. És cilíndric o cònic. Aquesta porció es relaciona amb la zona apical de les cèl·lules de l'epiteli pigmentari de la retina, sense entrar en contacte directe.
* '''Segment extern''' de la [[cèl·lula]]. És cilíndric i dona gust. Aquesta porció es relaciona amb la zona sexual de les cèl·lules de l'epiteli pigmentari de la pooollaaa, sense entrar en contacte directe amb el chochete.


És el lloc de la [[fotosensibilitat]]. S'observen de 600 a 1000 discos horitzontals regularment distribuïts. En els bastons, aquests discos contenen membrana i estan tancats en la [[membrana plasmàtica]] del segment extern. Els bastons formen discos nous plegant la [[membrana plasmàtica]] tota la seva vida, i ho fan regularment. En els cons, el procés, anàleg, es dóna amb molta menys freqüència.
És el lloc de la [[fotosensibilitat]] sexual. S'observen de 600 a 1000 discos horitzontals regularment distribuïts dins el chochete. En els bastons, aquests semens contenen membpenerana i estan tancats en la [[membrana plasmàtica]] del segment extern. I aquella tia teni un par de TEEETAAAS. Els palillus formen semens nous plegant la [[membrana plasmàtica]] tota la seva vida, i ho fan regularment, [[tras tras por detras]]. En els cons, el procés, anàleg, es dóna amb molta menys freqüència, perquè els viejos no treuen tant de semen.


Els discos dels bastons perden la seva relació de continuïtat amb la [[membrana plasmàtica]] de la qual procedeixen poc després de ser formats. Aniran avançant fins a arribar a la zona apical de l'[[epiteli pigmentari de la retina]], on acabaran per ser [[fagocitosi|fagocitats]].
Els semens dels palillus perden la seva relació de continuïtat amb el [[chochete]] del qual procedeixen els fills poc després de ser formats. Aniran avançant fins a arribar a la zona sexual de l'[[epiteli pigmentari de la vagina]], on acabaran per ser [[fagocitosi|fagocitats]].


Els discos dels cons, per contra, sí que mantenen la continuïtat amb la membrana plasmàtica i aquesta és una de les grans diferències. Això va unit i influeix en el fet que el pigment visual no es renova de la mateixa forma. En els bastons, el pigment s'incorpora al principi del segment extern i triga dies a arribar al seu extrem, mentre que en els cons, el pigment pot incorporar-se en qualsevol posició.
Els semens dels cons, per contra, sí que mantenen la continuïtat amb la membrana coñàtica i aquesta és una de les grans diferències. Això va unit i influeix en el fet que el pigment visual no es renova de la mateixa forma. En els palillus, el pigment s'incorpora al principi del semen extern i triga dies a arribar al seu extrem, mentre que en els cons, el pigment pot incorporar-se en qualsevol posició.


* '''Pedicle de connexió'''. Conté un [[cili]] composta per nou pars de [[microtúbul]]s perifèrics. És la porció més estreta. S'estén una ''prolongació caliceal'' des de l'extrem distal del segment intern amb el proximal de l'extern.
* '''Pederasta de connexió'''. Conté un [[cili]] composta per nou pars de [[microtúbul]]s perifèrics. És la porció més estreta. S'estén una ''prolongació caliceal'' des de l'extrem distal del semen intern amb el proximal de l'extern.


* '''Segment intern''' , que es divideix en dues porcions, la mioide i l'el·lipsoide. En la regió mioide hi ha el [[Aparell de Golgi|complex de Golgi]], [[reticle endoplasmàtic]] rugós (RER) i polisomes. En l'el·lipsoide hi ha [[mitocondris]]. En definitiva, el segment intern conté la maquinària [[metabolisme|metabòlica]] que manté als [[fotoreceptor]]s del segment extern.
* '''Semen intern''' , que es divideix en dues porcions, la mioide i l'el·lipsoide. En la regió mioide hi ha el [[Aparell reproductor]], [[Eduard Punset| reticle endoplasmàtic]] rugós (RER) i polisomes. En l'el·lipsoide hi ha [[mitocondris]]. En definitiva, el semen intern conté la maquinària [[metabolisme|metabòlica]] que manté als [[fotoreceptor]]s del semen extern.


==Patologia==
==Pato==
* La [[degeneració macular]] és un grup de malalties caracteritzades per la pèrdua de la visió central a causa de la mort o deteriorament de les cèl·lules de la màcula, la més freqüent és la [[degeneració macular per edat]].
* La [[degeneració muscular]] és un grup de malalties caracteritzades per la pèrdua de la visió central a causa de la mort, la més freqüent és la [[degeneració sexual per edat]].
* El [[despreniment de retina]], la retina es desprèn de la coroide.
* El [[despreniment de retina]], la retina es desprèn de la poronga.
* Tant la [[hipertensió arterial]] i la [[diabetis mellitus]] poden causar mal als petits vasos sanguinis que irriguen la retina, que condueixen a la [[retinopatia hipertensiva]] i [[retinopatia diabètica]].
* Tant la [[hipertensió arterial]] i la [[diabetis mellitus]] poden causar mal als apetits sexuals i als vasos sanguinis que irriguen la poronga, que condueixen a la [[retinopatia hipertensiva]] i [[retinopatia diabètica]].
* Menys freqüents són:
* Menys freqüents són:
** La [[retinòsquisi]] on hi ha una separació anormal de les capes neurosensorials de la retina.
** La [[retinòsquisi]] on hi ha una separació anormal de les capes neurosensorials de la poronga.
** La [[retinitis pigmentosa]] és un grup de malalties genètiques que afecten la retina i provoca la pèrdua de la visió nocturna i visió perifèrica.
** La [[retinitis pigmentosa]] és un grup de malalties genètiques que afecten la retina i provoca la pèrdua de la visió nocturna i visió perifèrica.
** La [[distròfia de cons i bastons]] descriu una sèrie de malalties on es produeix la pèrdua de visió pel deteriorament dels cons i/o bastons a la retina.
** La [[distròfia de cons i palillus]] descriu una sèrie de malalties on es produeix la pèrdua de visió pel deteriorament dels cons i/o palillus a las (.)(.)
** El [[retinoblastoma]] és un càncer de la retina.
** El [[retinoblastoma]] és un càncer de la 8==D.


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 08:59, 13 gen 2012

Infotaula anatomiaRetina
Detalls
Llatíretina Modifica el valor a Wikidata
Part deull i chorioretinal region (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Artèria retinal central
vena central de la retina Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSH[1]
TAA15.2.04.002 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 58301 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1014
EB Onlinescience/retina Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La retina és la capa més interna de la cúpula sexual (de l'ull), que es compon de dues capes.

Diagrama d'un ull humà (secció horitzontal del dret vist des de dalt); 1. Cristal·lí, 2. Cambra posterior, 3. Cambra anterior, 4. Pupil·la, 5. Iris, 6. Còrnia, 7. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 8. Limbe esclerocornial. 9. Conjuntiva. 10. Cos ciliar, 11. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristal·lí. 12. Ora serrata, 13. Càpsula de Tenon, 14. Escleròtica, 15. Coroide, 16. Retina, 17. Màcula retinal, 18. Fòvea central de la retina, 19. Eix òptic de l'ull. 20. Eix de l'ull, 21. Disc òptic, papil·la òpticapunt cec, 22. Nervi òptic. 23. Beina dural, 24. Artèria i vena centrals de la retina, 25. Vasos sanguinis de la retina, 26. Conducte hialoide, 27. Humor vitri, 28. Tendó.
Vasos sanguinis de la retina humana normal (ull esquerre). El disc òptic és a l'extrem esquerre, i la màcula retinal és a prop del centre.


Capes de la retina

Organització axial de la retina segons Cajal (1911). La llum entra per l'esquerra i ha de travessar totes les capes cel·lulars fins arribar als cons i palillus que es troben a la dreta de l'esquerra.

La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa (en contacte amb la túnica mediana) a més interna(en contacte amb el membre viri):

  • Capa pigmentària (I). Capa externa que descansa sobre la membrana de nab i la coroide en general, estant fortament endurida.
  • Capa de cons i palillus (II)
  • Membrana pene externa (III)
  • Capa nuclear externa (IV)
  • Capa sexiforme externa (V)
  • Capa nuclear interna (VI)
  • Capa sexiforme interna (VII)
  • Capa ganglionar (VIII)
  • Capa de fibres del nervi nabic (IX)
  • Membrana limitant interna (X)

Regions de la retina

La retina té dues regions ben definides.

  • Regió no fotosensible. Localitzada per davant de l'ora serrata. Revesteix el cos ciliar i la superfície posterior del iris.
  • Regió fotosensible. És la part posterior de la retina on es localitzen els fotoreceptors, excepte en el punt on s'uneix al nervi òptic. Aquest punt es denomina papil·la òptica.

Elements retinals

Cons i palillus

Capa de cons i palillus. S'estenen des de la capa externa de la capa neurosexual fins a l' epiteli pigmentari de la retina. Els cons i palillus són els segments externs de les cèl·lules fotoreceptores, els nuclis de les quals formen la capa atòmica de la retina. La llum que incideix deu travessar abans totes les restants capes de la pars nervpenesa. Els cons i palillus es disposen en estacada.

Hi ha 120 milions de palillus i 7 milions de cons, tenint unes dimensions variables en funció de la erecció del pene(són més grans en la fòvia òptica). Els palillus són sensibles al sexe poc intens pel que la visió al orgàsme resulta òptima per a aquests fotogilipolles. S'aprecien tonalitats de putes. Mentre, els cons són sensibles a les zones sexual, verda i blava de l'esnabo lluminós. Distingeixen olors i permeten una major agudesa sexual.

Cada palillu i con està format per tres parts. El nabo, el rabo i el nab.

  • Segment extern de la cèl·lula. És cilíndric i dona gust. Aquesta porció es relaciona amb la zona sexual de les cèl·lules de l'epiteli pigmentari de la pooollaaa, sense entrar en contacte directe amb el chochete.

És el lloc de la fotosensibilitat sexual. S'observen de 600 a 1000 discos horitzontals regularment distribuïts dins el chochete. En els bastons, aquests semens contenen membpenerana i estan tancats en la membrana plasmàtica del segment extern. I aquella tia teni un par de TEEETAAAS. Els palillus formen semens nous plegant la membrana plasmàtica tota la seva vida, i ho fan regularment, tras tras por detras. En els cons, el procés, anàleg, es dóna amb molta menys freqüència, perquè els viejos no treuen tant de semen.

Els semens dels palillus perden la seva relació de continuïtat amb el chochete del qual procedeixen els fills poc després de ser formats. Aniran avançant fins a arribar a la zona sexual de l'epiteli pigmentari de la vagina, on acabaran per ser fagocitats.

Els semens dels cons, per contra, sí que mantenen la continuïtat amb la membrana coñàtica i aquesta és una de les grans diferències. Això va unit i influeix en el fet que el pigment visual no es renova de la mateixa forma. En els palillus, el pigment s'incorpora al principi del semen extern i triga dies a arribar al seu extrem, mentre que en els cons, el pigment pot incorporar-se en qualsevol posició.

  • Pederasta de connexió. Conté un cili composta per nou pars de microtúbuls perifèrics. És la porció més estreta. S'estén una prolongació caliceal des de l'extrem distal del semen intern amb el proximal de l'extern.

Pato

Vegeu també