Marquesat de Montferrat

Localització del Marquesat de Montferrat.

El Marquesat de Montferrat (en vermell) a la fi del segle XV.

El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest de Itàlia. Durant tota la Edat Mitjana va ser un marquesat del Sacre Imperi, i només amb la dominació espanyola va adquirir el títol de Ducat, quan l'emperador Maximiliano II va ascendir al marquesat a la categoria de ducat en lliurar al duc de Màntua en 1574.

Història

El Marquesat de Montferrat va néixer com una marca de la frontera nord-occidental del Regne d'Itàlia. En 961 l'emperador Otón I va decidir reestructurar la frontera amb França i va dividir la Marca de Ivrea en diversos marquesats. Per aquest motiu, Otón I va crear la marca de Ligúria Occidental o marca Aleramo ja que el seu destinatari va ser el comte Aleramo. A més de la marca de Ligúria Occidental, es van crear a partir de la marca de Ivrea altres dues marques: la Marca de Ligúria oriental, que va ser lliurada al comte Oberto i que amb el temps va derivar en el Ducat de Milà i la República de Gènova, i la Marca de Torí (futur Ducat de Savoia) lliurada al comte Arduino glaber.

Els desdendientes de Alermano són relativament desconeguts, ja que només es disposa de documents escrits sobre ells. Aquest obscurantisme canvia amb Rainier I. Guillem V, fill de Rainier, es va casar amb una germana de Conrado III augmentant de forma considerable el prestigi de la família. Guillem es va involucrar en la política italiana de Conrado III i l'emperador bizantí Manuel I Comneno, mostrant-se com un actiu líder gibelino. Guillermo V també va participar al costat dels seus fills en les Croades. Bonifacio de Montferrat va ser el líder de l'Quarta Croada i va fundar el Regne de Tessalònica. Tessalònica va ser heretat per un fill "grec" de Bonifacio, Demetrio. Des de llavors, els marquesos de Montferrat van intentar recuperar aquest regne per als seus dominis, però mai ho consiquieron.

Al segle XIII, Montferrat va estar dividit entre els partits güelfo i gibelino, durant els regnats de Bonifaci II i Guillermo VII. Van haver de superés llargs anys de guerres contra l'independentisme de les comunas de Asti i Alessandria. Amb aquestes lluites, els marquesos de Montferrat es van convertir en la referència d'una nova Lliga Lombarga forjada per lluitar contra la propagació de la influència angevina en el Nord d'Itàlia. La capital de Montferrat en aquella època era Chivasso, al centre dels territoris del marquesat.

En 1305, va morir l'últim marquès de Montferrat de la família Aleramici, passant el marquesat a la família imperial de Bizanci, els Paleòleg, els qui es van mantenir en el poder fins 1533. Aquest any, Montferrat va ser ocupat pels Terços espanyols, passant el govern a la il·lustre família Gonzaga en la persona de Federico II Gonzaga, sent a partir de llavors un estat vassall del rei d'Espanya. En 1574, el marquesat va ser elevat a la dignitat de ducat. Per llavors el marquesat s'havia transformat profundament passant de ser un conglomerat d'estats feudals fornterizos a ser un petit estat del Renaixement italià, dividit en dos territoris separats.

En 1708, en durant la Guerra de Successió Espanyola, Montferrat va ser envaït per Víctor Amadeu II de Savoia, quedant Montferrat annexionat definitivament als seus territoris.

Governants de Montferrat

Dinastia Aleramici

Escut de la Casa de Aleramici, que va posseir el marquesat de Montferrat.

• Guillermo I (mort abans de 933)
• Aleramo (933 - 967)
  • Guillem II, fill i co-marquès
• Otón I (967 - 991), fill
• Guillem III (991-abans de 1042), fill
• Otón II (abans de 1042 - 1084), fill
  • Enrique (mort el 1045), germà i co-marquès
• Guillem IV (1084 - 1100), fill
• Rainier I (1100 - 1136), fill
• Guillem V (1136 - 1191), fill
• Conrado (1191 - 1192), fill
• Bonifaci I (1192 - 1207), germà
• Guillem VI (1207 - 1225), fill
• Bonifaci II (1225 - 1253), fill
• Guillermo VII (1253 - 1292), fill
• Joan I (1292 - 1305), fill

Dinastia Paleòleg

• Teodoro I (1306 - 1338), nebot de Joan I
• Joan II (1338 - 1372), fill
• Otón III (1372 - 1378), fill
• Joan III (1378 - 1381), germà
• Teodoro II (1381 - 1418), germà
• Joan Jacobo (1418 - 1445), fill
• Joan IV (1445 - 1464), fill
• Guillem VIII (1464 - 1483), germà
• Bonifaci III (1483 - 1494), germà
• Guillem IX (1494 - 1518), fill
• Bonifaci IV (1518 - 1530), fill, sota la regència de la seva mare Ana d'Alençon
• Giovanni Giorgio (1530 - 1533), oncle
  • Ocupació espanyola fins 1536.

Dinastia Gonzaga

Escut de Montferrat, de la dinastia Gonzaga.

• Federico II Gonzaga (1536 - 1540), Duc de Màntua. Casat amb Margarida de Montferrat, filla de Guillermo IX.
• Francisco III Gonzaga (1540 - 1550), Duc de Màntua. Fill de Federico II.
• Guillermo I Gonzaga (1550 - 1587), Duc de Màntua. Fill de Federico II. Des 1574, Duc de Montferrat com Guillermo X .
• Vicente I Gonzaga (1587 - 1612), Duc de Màntua i Montferrat. Fill de Guillem X.
• Francisco IV Gonzaga (1612). Fill de Vicente I
• Ferran I Gonzaga (1612 - 26). Fill de Vicente I
• Vicente II Gonzaga (1626 - 27). Fill de Vicente I
  • Guerra de Successió de Màntua (1627 - 1631) - una part va ser perduda a favor de l'Ducat de Savoia
• Carles I, anomenat "de Nevers", Duc de Montferrat (1627 - 1637), de Màntua i Nevers. Fill de Luis Gonzaga-Nevers, fill de Federico II Gonzaga.
• Carles II de Gonzaga-Nevers (1637 - 1665). També duc de Nevers fins 1659. Nét de Carles I, la seva mare, Maria Gonzaga va actuar com a regent fins a la seva majoria d'edat.
• Fernando Carlos (1665 - 1708), Duc de Màntua. Fill de Carles II.

Enllaços externs

• Pàgina sobre el Marquesat (en Italià)