Tit Larci Flavus

Tit Larci Flau (llatí: Titus Larcius Flavus) fou germà del cònsol Espuri Larci Flau. Fou un magistrat romà que va exercir com a cònsol el 501 aC, i per segona vegada el 498 aC.

En aquest segon consulat va conquerir la ciutat de Fidenae. El 498 aC la cúria o senat va considerar necessari crear la figura del dictador (només 10 anys després de l’expulsió dels Tarquinis) limitada a sis mesos, però inapel·lable i per tant més complerta que la monarquia. Flau fou el primer dictador i el seu col·lega li va entregar l’imperium i fou nomenat magister equitum. Va fer el cens i va presidir els comicis consulars, i va deixar el càrrec abans de finalitzar. Potser va dedicar un temple a Saturn o el Capitoli al turó Capitolí.

En els disturbis provocats pels plebeus amenaçats per les deutes (494 aC) va recomanar mesures conciliatòries. El 493 aC el senat el va enviar a parlamentar amb els plebeus del mont Sagrat i el mateix any fou llegat del cònsol Pòstum Comini, al setge de Corioli.