Quantificador existencial: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Fitxer: +[[Fitxer:, -[[fitxer: +[[Fitxer:)
m Robot posa descripció a la imatge Conjuntos 04.svg a partir del peu de foto
Línia 2: Línia 2:


== Exemple ==
== Exemple ==
[[Fitxer:Conjuntos 04.svg|right]]
[[Fitxer:Conjuntos 04.svg|right|Exemple]]
Si tenim dos conjunts A i B i A és un [[subconjunt]] de B :
Si tenim dos conjunts A i B i A és un [[subconjunt]] de B :
: <math> A \subset B \; \land \; A \not = B </math>
: <math> A \subset B \; \land \; A \not = B </math>

Revisió del 23:27, 25 gen 2012

En lògica matemàtica, es fa servir el símbol: , anomenat quantificador existencial, anteposat a una variable per dir que hi ha almenys un element del conjunt a què fa referència la variable, que compleix la proposició escrita a continuació. Normalment, en lògica, el conjunt a què es fa referència és el univers o domini de referència, que està format per totes les constants.

Exemple

Exemple
Exemple

Si tenim dos conjunts A i B i A és un subconjunt de B :

existeix almenys un element x de B que pertany a A :

En afirmar que hi ha almenys un x que pertany a B i pertany a A , vol dir que no tots els elements de B pertanyen a A , en ser A i B conjunts diferents, hi ha almenys un elemnto i de B que no pertany a A :

Què podem llegir: hi ha almenys un element i a B , i aquest element i no pertany a A .

Vegeu també