Marquesat de Montferrat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 13:44, 28 gen 2012

El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest de Itàlia. Durant tota la Edat Mitjana va ser un marquesat del Sacre Imperi, i només amb la dominació espanyola va adquirir el títol de ducat, quan l'emperador Maximilià II va ascendir al marquesat a la categoria de ducat que va concedir al aleshores marquès Guillem I Gonzaga duc de Màntua el 1574.

Història

El Marquesat de Montferrat va néixer com una marca de la frontera nord-occidental del Regne d'Itàlia. En 961 l'emperador Otó I va decidir reestructurar la frontera amb França i va dividir la Marca d'Ivrea en diversos marquesats. Per aquest motiu, Otó I va crear la marca de Ligúria Occidental o Marca Aleràmica ja que el seu destinatari va ser el noble Aleram. A més de la marca de Ligúria Occidental, es van crear a partir de la marca de Ivrea altres dues marques: la Marca de Ligúria oriental, que va ser lliurada al comte Obert (la marca Obertenga o dels Obertenghi) i que amb el temps va derivar en el Ducat de Milà i en la República de Gènova; i la Marca de Torí (nucli del futur Ducat de Savoia) lliurada al comte Arduí Glaber.

Els descendents d'Aleram són relativament desconeguts, ja que no es disposa de documents escrits sobre ells. Aquest obscurantisme canvia amb Rainier I. Guillem V, fill de Rainier, es va casar amb una germana de [[Conrad III]] augmentant de forma considerable el prestigi de la família. Guillem es va involucrar en la política italiana de Conrad III i l'emperador bizantí Manel I Comnè, mostrant-se com un actiu líder gibel·lí. Guillem V també va participar al costat dels seus fills en les Croades. Bonifaci de Montferrat va ser el líder de l'Quarta Croada i va fundar el Regne de Tessalònica. Aquest regne va ser heretat per un fill "grec" de Bonifaci, Demetri. Des de llavors, els marquesos de Montferrat van intentar recuperar aquest regne per als seus dominis, però mai ho aconseguiren.

Al segle XIII, Montferrat va estar dividit entre els partits güelf i gibel·lí, durant els regnats de Bonifaci II i Guillem VII de Montferrat. Van haver de superar llargs anys de guerres contra l'independentisme de les comunes d'Asti i Alessandria. Amb aquestes lluites, els marquesos de Montferrat es van convertir en la referència d'una nova Lliga Llombarda forjada per lluitar contra la propagació de la influència angevina en el nord d'Itàlia. La capital de Montferrat en aquella època era Chivasso, al centre dels territoris del marquesat.

En 1305, va morir l'últim marquès de Montferrat de la família aleramici, passant el marquesat a la família imperial de Bizanci, els Paleòleg, que es van mantenir en el poder fins 1533. Aquest any, Montferrat va ser ocupat pels terços espanyols, passant el govern a la il·lustre família Gonzaga en la persona de Frederic II Gonzaga, sent a partir de llavors un estat vassall del rei d'Espanya. En 1574, el marquesat va ser elevat a la dignitat de ducat. Per llavors el marquesat s'havia transformat profundament passant de ser un conglomerat d'estats feudals fronterers a ser un petit estat del Renaixement italià, dividit en dos territoris separats.

En 1708, en durant la Guerra de Successió Espanyola, Montferrat va ser envaït per Víctor Amadeu II de Savoia, quedant annexionat definitivament als seus territoris.

Governants de Montferrat

Dinastia Aleramici

Guillem I, comte?, (mort abans de 933)
Aleram (933 - 967)
- Guillem II, fill i co-marquès
Otó I (967 - 991), fill
Guillem III (991-abans de 1042), fill
Otó II (abans de 1042 - 1084), fill
- Enric (mort el 1045), germà i co-marquès
Guillem IV (1084 - 1100), fill
Rainier I (1100 - 1136), fill
Guillem V (1136 - 1191), fill
Conrad (1191 - 1192), fill
Bonifaci I (1192 - 1207), germà
Guillem VI (1207 - 1225), fill
Bonifaci II (1225 - 1253), fill
Guillem VII (1253 - 1292), fill
Joan I (1292 - 1305), fill

Dinastia Paleòleg

Teodor I (1306 - 1338), nebot de Joan I
Joan II (1338 - 1372), fill
Otó III (1372 - 1378), fill
Joan III (1378 - 1381), germà
Teodor II (1381 - 1418), germà
Joan Jaume (1418 - 1445), fill
Joan IV (1445 - 1464), fill
Guillem VIII (1464 - 1483), germà
Bonifaci III (1483 - 1494), germà
Guillem IX (1494 - 1518), fill
Bonifaci IV (1518 - 1530), fill, sota la regència de la seva mare Ana d'Alençon
Joan Jordi (1530 - 1533), oncle
- Ocupació espanyola fins 1536.

Dinastia Gonzaga

Frederic II Gonzaga (1536 - 1540), Duc de Màntua. Casat amb Margarida de Montferrat, filla de Guillem IX.
Francesc III Gonzaga (1540 - 1550), Duc de Màntua. Fill de Frederic II.
Guillem I Gonzaga (1550 - 1587), Duc de Màntua. Fill de Frederic II. Des 1574, Duc de Montferrat com Guillem X .
Vicenç I Gonzaga (1587 - 1612), Duc de Màntua i Montferrat. Fill de Guillem X.
Francesc IV Gonzaga (1612). Fill de Vicenç I
Ferran I Gonzaga (1612 - 26). Fill de Vicenç I
Vicenç II Gonzaga (1626 - 27). Fill de Vicenç I
- Guerra de Successió de Màntua (1627 - 1631) - una part va ser perduda a favor de l'Ducat de Savoia
Carles I, anomenat "de Nevers", Duc de Montferrat (1627 - 1637), de Màntua i Nevers. Fill de Lluís Gonzaga-Nevers, fill al seu torn de Frederic II Gonzaga.
Carles II de Gonzaga-Nevers (1637 - 1665). També duc de Nevers fins 1659. Nét de Carles I, la seva mare, Maria Gonzaga va actuar com a regent fins a la seva majoria d'edat.
Ferran Carles (Carles III) (1665 - 1708), Duc de Màntua. Fill de Carles II.

Enllaços externs

Pàgina sobre el Marquesat (en Italià)

Nota

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Inacabat}}
 [[fitxer: Location of the March of Montferrat-it.svg|right|200px|thumb|Localització del Marquesat de Montferrat.]]
 [[fitxer: Italy 1494 v2.png|right|200px|thumb|El Marquesat de Montferrat (en vermell) a la fi del [[segle XV]].]]
-El ''' Marquesat de Montferrat ''' va ser un estat del nord-oest de [[Itàlia]]. Durant tota la [[Edat Mitjana]] va ser un ''' marquesat ''' del [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi]], i només amb la dominació espanyola va adquirir el títol de [[Duc|Ducat]], quan l'emperador Maximiliano II va ascendir al marquesat a la categoria de ducat en lliurar al [[Ducat de Màntua|duc de Màntua]] en 1574.
+El ''' Marquesat de Montferrat ''' va ser un estat del nord-oest de [[Itàlia]]. Durant tota la [[Edat Mitjana]] va ser un marquesat del [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi]], i només amb la dominació espanyola va adquirir el títol de [[Duc|ducat]], quan l'emperador [[Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià II]] va ascendir al marquesat a la categoria de ducat que va concedir al aleshores marquès Guillem I Gonzaga [[Ducat de Màntua|duc de Màntua]] el 1574.
 == Història ==
-El Marquesat de Montferrat va néixer com una marca de la frontera nord-occidental del [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]]. En [[961]] l'emperador [[Otón I d'Alemanya|Otón I]] va decidir reestructurar la frontera amb França i va dividir la [[Marca de Ivrea]] en diversos marquesats. Per aquest motiu, Otón I va crear la marca de Ligúria Occidental o '' marca Aleramo '' ja que el seu destinatari va ser el comte [[Aleramo de Montferrat|Aleramo]]. A més de la marca de Ligúria Occidental, es van crear a partir de la marca de Ivrea altres dues marques: la [[Marca de Ligúria oriental]], que va ser lliurada al comte [[Oberto I|Oberto]] i que amb el temps va derivar en el [[Ducat de Milà]] i la [[República de Gènova]], i la [[Marca de Torí]] (futur [[Ducat de Savoia]]) lliurada al comte [[Arduino glaber]].
+El Marquesat de Montferrat va néixer com una marca de la frontera nord-occidental del [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]]. En [[961]] l'emperador  [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic|Otó I]] va decidir reestructurar la frontera amb França i va dividir la [[Marca d'Ivrea]] en diversos marquesats. Per aquest motiu, Otó I va crear la marca de Ligúria Occidental o Marca Aleràmica ja que el seu destinatari va ser el noble [[Aleram de Montferrat|Aleram]]. A més de la marca de Ligúria Occidental, es van crear a partir de la marca de Ivrea altres dues marques: la [[Marca de Ligúria oriental]], que va ser lliurada al comte [[Obert I|Obert]] (la marca Obertenga o dels Obertenghi) i que amb el temps va derivar en el [[Ducat de Milà]] i en la [[República de Gènova]]; i la [[Marca de Torí]] (nucli del futur [[Ducat de Savoia]]) lliurada al comte [[Arduí Glaber]].
-Els desdendientes de Alermano són relativament desconeguts, ja que només es disposa de documents escrits sobre ells. Aquest obscurantisme canvia amb [[Rainier de Montferrat|Rainier I]]. [[Guillem V de Montferrat|Guillem V]], fill de Rainier, es va casar amb una germana de [[Conrado III]] augmentant de forma considerable el prestigi de la família. Guillem es va involucrar en la política italiana de [[Conrado III]] i l'emperador bizantí [[Manuel I Comneno]], mostrant-se com un actiu líder [[Güelfos i gibelinos|gibelino]]. Guillermo V també va participar al costat dels seus fills en les [[Croades]]. [[Bonifacio de Montferrat]] va ser el líder de l'[[Quarta Croada]] i va fundar el [[Regne de Tessalònica]]. Tessalònica va ser heretat per un fill "grec" de Bonifacio, [[Demetri de Montferrat|Demetrio]]. Des de llavors, els marquesos de Montferrat van intentar recuperar aquest regne per als seus dominis, però mai ho consiquieron.
+Els descendents d'Aleram són relativament desconeguts, ja que no es disposa de documents escrits sobre ells. Aquest obscurantisme canvia amb [[Rainier de Montferrat|Rainier I]]. [[Guillem V de Montferrat|Guillem V]], fill de Rainier, es va casar amb una germana de [[[[Conrad III d'Alemanya|Conrad III]]]] augmentant de forma considerable el prestigi de la família. Guillem es va involucrar en la política italiana de Conrad III i l'emperador bizantí [[Manel I Comnè]], mostrant-se com un actiu líder [[gibel·lí]]. Guillem V també va participar al costat dels seus fills en les [[Croades]]. [[Bonifaci de Montferrat]] va ser el líder de l'[[Quarta Croada]] i va fundar el [[Regne de Tessalònica]]. Aquest regne va ser heretat per un fill "grec" de Bonifaci, [[Demetri de Montferrat|Demetri]]. Des de llavors, els marquesos de Montferrat van intentar recuperar aquest regne per als seus dominis, però mai ho aconseguiren.
-Al segle XIII, Montferrat va estar dividit entre els partits [[Güelfos i gibelinos|güelfo]] i [[Güelfos i gibelinos|gibelino]], durant els regnats de [[Bonifaci II de Montferrat|Bonifaci II]] i [[Guillermo VII de Montferrat|Guillermo VII]]. Van haver de superés llargs anys de guerres contra l'independentisme de les comunas de [[Asti]] i [[Alessandria]]. Amb aquestes lluites, els marquesos de Montferrat es van convertir en la referència d'una nova Lliga Lombarga forjada per lluitar contra la propagació de la influència angevina en el Nord d'Itàlia. La capital de Montferrat en aquella època era [[Chivasso]], al centre dels territoris del marquesat.
+Al segle XIII, Montferrat va estar dividit entre els partits [[güelf]] i [[gibel·lí]], durant els regnats de [[Bonifaci II de Montferrat|Bonifaci II]] i [[Guillem VII de Montferrat]]. Van haver de superar llargs anys de guerres contra l'independentisme de les comunes d'[[Asti]] i [[Alessandria]]. Amb aquestes lluites, els marquesos de Montferrat es van convertir en la referència d'una nova [[Lliga Llombarda]] forjada per lluitar contra la propagació de la influència angevina en el nord d'Itàlia. La capital de Montferrat en aquella època era [[Chivasso]], al centre dels territoris del marquesat.
-En 1305, va morir l'últim marquès de Montferrat de la família [[Aleramici]], passant el marquesat a la família imperial de Bizanci, els [[Dinastia Paleólogo|Paleòleg]], els qui es van mantenir en el poder fins 1533. Aquest any, Montferrat va ser ocupat pels Terços espanyols, passant el govern a la il·lustre [[Gonzaga|família Gonzaga]] en la persona de [[Federico II Gonzaga]], sent a partir de llavors un estat vassall del rei d'Espanya. En 1574, el marquesat va ser elevat a la dignitat de ducat. Per llavors el marquesat s'havia transformat profundament passant de ser un conglomerat d'estats feudals fornterizos a ser un petit estat del [[Renaixement]] italià, dividit en dos territoris separats.
+En 1305, va morir l'últim marquès de Montferrat de la família [[aleramici]], passant el marquesat a la família imperial de Bizanci, els [[Dinastia Paleólogo|Paleòleg]], que es van mantenir en el poder fins 1533. Aquest any, Montferrat va ser ocupat pels terços espanyols, passant el govern a la il·lustre [[Gonzaga|família Gonzaga]] en la persona de [[Frederic II Gonzaga]], sent a partir de llavors un estat vassall del rei d'Espanya. En 1574, el marquesat va ser elevat a la dignitat de ducat. Per llavors el marquesat s'havia transformat profundament passant de ser un conglomerat d'estats feudals fronterers a ser un petit estat del [[Renaixement]] italià, dividit en dos territoris separats.
-En 1708, en durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Montferrat va ser envaït per [[Víctor Amadeu II de Savoia]], quedant Montferrat annexionat definitivament als seus territoris.
+En 1708, en durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Montferrat va ser envaït per [[Víctor Amadeu II de Savoia]], quedant annexionat definitivament als seus territoris.
 == Governants de Montferrat ==
-=== Dinastia Aleramici ===
+=== [[Aleramici|Dinastia Aleramici]] ===
-[[fitxer: Argent a chief gules.svg|thumb|200px|right|Escut de la [[Casa de Aleramici]], que va posseir el marquesat de Montferrat.]]
+[[fitxer: Argent a chief gules.svg|thumb|200px|right|Escut de la casa dels [[Aleramici]], que va posseir el marquesat de Montferrat.]]
-* [[Guillem I de Montferrat|Guillermo I]] (mort abans de [[933]])
+* [[Guillem I de Montferrat|Guillem I]], comte?, (mort abans de [[933]])
-* [[Aleramo de Montferrat|Aleramo]] (933 - [[967]])
+* [[Aleram de Montferrat|Aleram]] (933 - [[967]])
 ** '' [[Guillem II de Montferrat|Guillem II]], fill i co-marquès ''
-* [[Otón I de Montferrat|Otón I]] (967 - [[991]]), fill
+* [[Otó I de Montferrat|Otó I]] (967 - [[991]]), fill
-* [[Guillermo III de Montferrat|Guillem III]] (991-abans de [[1042]]), fill
+* [[Guillem III de Montferrat|Guillem III]] (991-abans de [[1042]]), fill
-* [[Otón II de Montferrat|Otón II]] (abans de 1042 - [[1084]]), fill
+* [[Otó II de Montferrat|Otó II]] (abans de 1042 - [[1084]]), fill
-** '' [[Enrique de Montferrat|Enrique]] (mort el [[1045]]), germà i co-marquès ''
+** '' [[Enric de Montferrat|Enric]] (mort el [[1045]]), germà i co-marquès ''
 * [[Guillem IV de Montferrat|Guillem IV]] ([[1084]] - [[1100]]), fill
 * [[Rainier de Montferrat|Rainier I]] ([[1100]] - [[1136]]), fill
 * [[Guillem V de Montferrat|Guillem V]] ([[1136]] - [[1191]]), fill
-* [[Conrado de Montferrat|Conrado]] ([[1191]] - [[1192]]), fill
+* [[Conrad de Montferrat|Conrad]] ([[1191]] - [[1192]]), fill
-* [[Bonifacio de Montferrat|Bonifaci I]] ([[1192]] - [[1207]]), germà
+* [[Bonifaci de Montferrat|Bonifaci I]] ([[1192]] - [[1207]]), germà
 * [[Guillem VI de Montferrat|Guillem VI]] ([[1207]] - [[1225]]), fill
 * [[Bonifaci II de Montferrat|Bonifaci II]] ([[1225]] - [[1253]]), fill
-* [[Guillermo VII de Montferrat|Guillermo VII]] ([[1253]] - [[1292]]), fill
+* [[Guillem VII de Montferrat|Guillem VII]] ([[1253]] - [[1292]]), fill
 * [[Joan I de Montferrat|Joan I]] ([[1292]] - [[1305]]), fill
 === [[Dinastia Paleòleg]] ===
-* [[Teodoro I de Montferrat|Teodoro I]] ([[1306]] - [[1338]]), nebot de Joan I
+* [[Teodor I de Montferrat|Teodor I]] ([[1306]] - [[1338]]), nebot de Joan I
 * [[Joan II de Montferrat|Joan II]] ([[1338]] - [[1372]]), fill
-* [[Otón III de Montferrat|Otón III]] ([[1372]] - [[1378]]), fill
+* [[Otó III de Montferrat|Otó III]] ([[1372]] - [[1378]]), fill
-* [[Juan III de Montferrat|Joan III]] ([[1378]] - [[1381]]), germà
+* [[Joan III de Montferrat|Joan III]] ([[1378]] - [[1381]]), germà
-* [[Teodor II de Montferrat|Teodoro II]] ([[1381]] - [[1418]]), germà
+* [[Teodor II de Montferrat|Teodor II]] ([[1381]] - [[1418]]), germà
-* [[Juan Jacobo de Montferrat|Joan Jacobo]] ([[1418]] - [[1445]]), fill
+* [[Joan Jaume de Montferrat|Joan Jaume]] ([[1418]] - [[1445]]), fill
-* [[Juan IV de Montferrat|Joan IV]] ([[1445]] - [[1464]]), fill
+* [[Joan IV de Montferrat|Joan IV]] ([[1445]] - [[1464]]), fill
 * [[Guillem VIII de Montferrat|Guillem VIII]] ([[1464]] - [[1483]]), germà
 * [[Bonifaci III de Montferrat|Bonifaci III]] ([[1483]] - [[1494]]), germà
 * [[Guillem IX de Montferrat|Guillem IX]] ([[1494]] - [[1518]]), fill
 * [[Bonifaci IV de Montferrat|Bonifaci IV]] ([[1518]] - [[1530]]), fill, sota la regència de la seva mare [[Ana d'Alençon]]
-* [[Giovanni Giorgio de Montferrat|Giovanni Giorgio]] ([[1530]] - [[1533]]), oncle
+* [[Joan Jordi de Montferrat|Joan Jordi]] ([[1530]] - [[1533]]), oncle
 ** '' Ocupació espanyola fins [[1536]]. ''
 === [[Gonzaga|Dinastia Gonzaga]] ===
 [[fitxer: Blason famille it Gonzaga04.svg|thumb|200px|right|Escut de Montferrat, de la dinastia [[Gonzaga]].]]
-* [[Federico II Gonzaga]] ([[1536]] - [[1540]]), Duc de Màntua. Casat amb [[Margarida de Montferrat]], filla de Guillermo IX.
+* [[Frederic II Gonzaga]] ([[1536]] - [[1540]]), Duc de Màntua. Casat amb [[Margarida de Montferrat]], filla de Guillem IX.
-* [[Francisco III Gonzaga]] ([[1540]] - [[1550]]), Duc de Màntua. Fill de Federico II.
+* [[Francesc III Gonzaga]] ([[1540]] - [[1550]]), Duc de Màntua. Fill de Frederic II.
-* [[Guillermo Gonzaga de Màntua|Guillermo I Gonzaga]] ([[1550]] - [[1587]]), Duc de Màntua. Fill de Federico II. Des [[1574]], Duc de Montferrat com '' Guillermo X ''.
+* [[Guillem I Gonzaga]] ([[1550]] - [[1587]]), Duc de Màntua. Fill de Frederic II. Des [[1574]], Duc de Montferrat com '' Guillem X ''.
-* [[Vicente I Gonzaga]] ([[1587]] - [[1612]]), Duc de Màntua i Montferrat. Fill de [[Guillermo Gonzaga de Màntua|Guillem X]].
+* [[Vicenç I Gonzaga]] ([[1587]] - [[1612]]), Duc de Màntua i Montferrat. Fill de [[Guillem I Gonzaga|Guillem X]].
-* [[Francisco IV Gonzaga]] ([[1612]]). Fill de Vicente I
+* [[Francesc IV Gonzaga]] ([[1612]]). Fill de Vicenç I
-* [[Ferran I Gonzaga]] ([[1612]] - [[1626|26]]). Fill de Vicente I
+* [[Ferran I Gonzaga]] ([[1612]] - [[1626|26]]). Fill de Vicenç I
-* [[Vicente II Gonzaga]] ([[1626]] - [[1627|27]]). Fill de Vicente I
+* [[Vicenç II Gonzaga]] ([[1626]] - [[1627|27]]). Fill de Vicenç I
 ** '' [[Guerra de Successió de Màntua]] '' (1627 - [[1631]]) - una part va ser perduda a favor de l'[[Ducat de Savoia]]
-* [[Carlos I de Gonzaga-Nevers|Carles I]], anomenat "de Nevers", Duc de Montferrat ([[1627]] - [[1637]]), de Màntua i [[Ducat de Nevers|Nevers]]. Fill de [[Luis Gonzaga-Nevers]], fill de [[Federico II Gonzaga]].
+* [[Carles I de Gonzaga-Nevers|Carles I]], anomenat "de Nevers", Duc de Montferrat ([[1627]] - [[1637]]), de Màntua i [[Ducat de Nevers|Nevers]]. Fill de [[Lluís Gonzaga-Nevers]], fill al seu torn de [[Frederic II Gonzaga]].
-* [[Carles II de Gonzaga-Nevers]] ([[1637]] - [[1665]]). També duc de Nevers fins [[1659]]. Nét de [[Carlos I de Gonzaga-Nevers|Carles I]], la seva mare, [[Maria Gonzaga de Màntua (1609-1660)|Maria Gonzaga]] va actuar com a regent fins a la seva majoria d'edat.
+* [[Carles II de Gonzaga-Nevers]] ([[1637]] - [[1665]]). També duc de Nevers fins [[1659]]. Nét de [[Carles I de Gonzaga-Nevers|Carles I]], la seva mare, [[Maria Gonzaga de Màntua (1609-1660)|Maria Gonzaga]] va actuar com a regent fins a la seva majoria d'edat.
-* [[Carlos III Gonzaga-Nevers|Fernando Carlos]] ([[1665]] - [[1708]]), Duc de Màntua. Fill de Carles II.
+* [[Carles III de Gonzaga-Nevers|Ferran Carles (Carles III)]] ([[1665]] - [[1708]]), Duc de Màntua. Fill de Carles II.
 == Enllaços externs ==
@@ Línia 76: / Línia 76: @@
 [[Categoria:Estats del Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia]]
 [[Categoria:Estats feudals d'Itàlia]]
+[[Categoria:Estats històrics de la península Itàlica]]
 [[Categoria:Aleramici]]