Circassians: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
== Hàbits i costums == |
== Hàbits i costums == |
||
{{cal citació}} |
|||
Els circassians són alts i esvelts, amples d'espatlles, de cara eixuta i enèrgica i cutis blanc, sent les seves dones molt celebrades entre els [[turc]]s per la seva bellesa, i això mateix donà motiu a que se li prengués per tipus de la raça blanca i s'anomenés el conjunt d'aquestes com a tipus caucàsic. El seu tipus cefàlic és entremig, a penes braquicèfal. |
|||
[[File:Adiga pshasha.png|thumb|180px|dreta|Noia circassiana]] |
[[File:Adiga pshasha.png|thumb|180px|dreta|Noia circassiana]] |
||
L'home vesteix camisa curta, calzes amples, gorra de pell, casaca tancada amb cartutxeres als costats del pit, mitges calades i brodades; botes altes; li agrada lluï la cintura cenyida, com també les dones; aquestes usen camisa llarga amb mànigues, vestit ample de [[seda]], justacòs amb fermall d'[[argent]], cinturó de [[cuiro]], calzes de seda, peücs, i damunt d'aquests sabatilles i al cap una caperutxa alta amb un llarg vel. Fins el segle XI o XII foren cristians, però després foren passant al [[islamisme]]. |
|||
Els [[kabardins]] foren els que menys resistència oferiren al govern rus, i per això els seus caps assoliren la consideració dels vencedors, arribant inclús a assolir alts graus en l'exèrcit de l'Imperi. Al costat a les fonts del Kuban i termener amb el territori del kabardins, si troben els ''Karachays'', d'idioma ural-altaic, que lluitaren a favor de Rússia contra els seus veïns, raó per la qual segueixen tenint les terres dels seus avant-passats. |
Els [[kabardins]] foren els que menys resistència oferiren al govern rus, i per això els seus caps assoliren la consideració dels vencedors, arribant inclús a assolir alts graus en l'exèrcit de l'Imperi. Al costat a les fonts del Kuban i termener amb el territori del kabardins, si troben els ''Karachays'', d'idioma ural-altaic, que lluitaren a favor de Rússia contra els seus veïns, raó per la qual segueixen tenint les terres dels seus avant-passats. |
||
Més al nord d'aquests, en les riberes del Kuban, habiten les restes dels que no emigraren, dels [[adigués]] o vertaders circassians, que durant tant de temps van combatre contra els [[cosac]]s i van anar abandonant mica en mica les valls dels tributaris superiors del Kuban, ara deserts. |
Més al nord d'aquests, en les riberes del Kuban, habiten les restes dels que no emigraren, dels [[adigués]] o vertaders circassians, que durant tant de temps van combatre contra els [[cosac]]s i van anar abandonant mica en mica les valls dels tributaris superiors del Kuban, ara deserts.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=[[Enciclopèdia Espasa]] |url= |llengua=castellà |editorial=Espasa |data=1996 |pàgines=Vol.13, p.350 |isbn=84-239-4513-8 }}</ref> |
||
== |
== Referències == |
||
{{referències}} |
|||
* (¹)[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 13, pàg. 350'' (ISBN 84-239-4513-8) |
|||
[[Categoria:Grups caucasians del nord-oest]] |
[[Categoria:Grups caucasians del nord-oest]] |
||
Revisió del 08:57, 29 gen 2012
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas que per diversos conflictes (notablement amb Rússia) s'ha vist obligat a migrar a Turquia, Israel i altres zones del Llevant. Històricament s'han lligat també amb les dinasties regnants a Egipte i Iran. La majoria de circassians viuen de l'agricultura, practicada per nuclis familiars extensos i amb codis tradicionals de conducta, si bé l'auge de les ciutats ha fet canviar en gran part aquests rols. Les religions majoritàries entre els circassians són l'Islam i el cristianisme.
Els principals grups circassians son els adigués, els txerkesos, els belesney i els kabardins.
Hàbits i costums
Els kabardins foren els que menys resistència oferiren al govern rus, i per això els seus caps assoliren la consideració dels vencedors, arribant inclús a assolir alts graus en l'exèrcit de l'Imperi. Al costat a les fonts del Kuban i termener amb el territori del kabardins, si troben els Karachays, d'idioma ural-altaic, que lluitaren a favor de Rússia contra els seus veïns, raó per la qual segueixen tenint les terres dels seus avant-passats.
Més al nord d'aquests, en les riberes del Kuban, habiten les restes dels que no emigraren, dels adigués o vertaders circassians, que durant tant de temps van combatre contra els cosacs i van anar abandonant mica en mica les valls dels tributaris superiors del Kuban, ara deserts.[1]
Referències
- ↑ Enciclopèdia Espasa (en castellà). Espasa, 1996, p. Vol.13, p.350. ISBN 84-239-4513-8.