Llengües polinèsies: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/) |
m Robot posa descripció a la imatge Fijian-Polynesian.svg a partir del peu de foto |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
|fam5=[[Fijià-Polinesi]] ? |
|fam5=[[Fijià-Polinesi]] ? |
||
|proto-name=[[Proto-Polinesi]] |
|proto-name=[[Proto-Polinesi]] |
||
|map=[[ |
|map=[[Fitxer:Fijian-Polynesian.svg|center|300px|Distribució geogràfica de les llengües polinèsies]] |
||
|map_caption='''Llengües central polinèsies'''<br>En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: [[llengua Rapanui|Rapa Nui]])}} |
|map_caption='''Llengües central polinèsies'''<br>En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: [[llengua Rapanui|Rapa Nui]])}} |
||
Revisió del 01:47, 31 gen 2012
Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Polinèsia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central | |
Distribució geogràfica | |
Llengües central polinèsies En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: Rapa Nui) | |
Codis | |
Codi Glottolog | poly1242 |
Les llengües polinèsies són una amília lingüística que es parla en la regió de la Polièsia. Està classificada com part de les llengües austronèsies i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: llengües tòngiques i llengües nuclears polinèsies. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals incloent l'idioma.
Actualment hi ha molts mots del mateix origen a travès de les diferents illes, per exemple: tapu, ali'i, motu, kava (cultura Kava), i tapa com també Hawaiki, que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.
Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el Tahitià, Samoà, Tongalès, Maorí i Hawaià. Per raó que a les illes polinèsies hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys les seves llengües conserven força trets comuns.
Components
Llengües polinèsies |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonologia
És molt simple compensada per una gran rquesa en la combinatòria.
Vocals
Totes les vocals de les llengües polinèsies són idèntiques. N'hi ha cinc i n'hi ha de breus i de llargues.
Consonants
Hi ha una major diferenciació en les consonants.
tongalès | samoà | pascuà | tahitià | maori de les illes Cook | maori de Nova Zelanda | hawaiià |
---|
Numerals i altre lèxic
Significat | un | dos | tres | quatre | cinc | home | mar | tabú | pop | canoa | entrar |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
tongà | taha | ua | tolu | fā | nima | taŋata | tahi | tapu | feke | vaka | hū |
samoà | tasi | lua | tolu | fā | lima | taŋata | tai | tapu | feʔe | vaʔa | ulu |
Maorí | tahi | rua | toru | ɸā | rima | taŋata | tai | tapu | ɸeke | waka | uru |
Rapanui | -tahi | -rua | -toru | -ha | -rima | taŋata | tai | tapu | heke | vaka | uru |
rarotongà | taʔi | rua | toru | ʔā | rima | taŋata | tai | tapu | ʔeke | vaka | uru |
hawaià | kahi | lua | kolu | hā | lima | kanaka | kai | kapu | heʔe | waʔa | ulu |
Correspondències internes
Tongalès | Niueà | Samoà | Sikaiana | Takuu | Rapanui | Tahitià | Rarotongà | Māori | Nord Marquesà | Sud Marquesà | Hawaiià | Mangarevà | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
cel | /laŋi/ | /laŋi/ | /laŋi/ | /lani/ | /ɾani/ | /ɾaŋi/ | /ɾaʔi/ | /ɾaŋi/ | /ɾaŋi/ | /ʔaki/ | /ʔani/ | /lani/ | /ɾaŋi/ |
vent del nord | /tokelau/ | /tokelau/ | /toʔelau/ | /tokelau/ | /tokoɾau/ | /tokeɾau/ | /toʔeɾau/ | /tokeɾau/ | /tokeɾau/ | /tokoʔau/ | /tokoʔau/ | /koʔolau/ | /tokeɾau/ |
dona | /fefine/ | /fifine/ | /fafine/ | /hahine/ | /ffine/ | /vahine/ | /vaʔine/ | /wahine/ | /vehine/ | /vehine/ | /wahine/ | /veine/ | |
casa | /fale/ | /fale/ | /fale/ | /hale/ | /faɾe/ | /haɾe/ | /faɾe/ | /ʔaɾe/ | /ɸaɾe/ | /haʔe/ | /haʔe/ | /hale/ | /faɾe/ |
parent | /motuʔa/ | /motua/ | /matua/ | /maatua/ | /matuʔa/ | /metua/ | /metua/ | /matua/ | /motua/ | /motua/ | /makua/ | /matua/ |
Pronoms personals
En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, dual i plural. Per exemple en Māori: ia (ell/ella), rāua (ells dos), rātou (ells 3 o més).
Notes
Bibliografia
- Edward Tregear. The Maori-Polynesian comparative dictionary. Harvard University: Lyon and Blair, 1891 [Consulta: 21 juliol 2011].
- Edward Tregear. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the New York Public Library: Lyon and Blair, 1891 [Consulta: 21 juliol 2011].
- Edward Tregear. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the University of Michigan: Lyon and Blair, 1891 [Consulta: 21 juliol 2011].
- Edward Tregear. A Paumotuan dictionary with Polynesian comparatives. the University of California: Whitcombe & Tombs Limited, 1895 [Consulta: 21 juliol 2011].
Referències
- Krupa V. (1975–1982). Polynesian Languages, Routledge and Kegan Paul
- Irwin, Geoffrey (1992). The Prehistoric Exploration and Colonisation of the Pacific. Cambridge: Cambridge University Press.
- Lynch J. (1998). Pacific Languages : an Introduction. University of Hawaii Press.
- Lynch, John, Malcolm Ross & Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon Press.
- Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.