Llengües polinèsies: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/)
m Robot posa descripció a la imatge Fijian-Polynesian.svg a partir del peu de foto
Línia 8: Línia 8:
|fam5=[[Fijià-Polinesi]] ?
|fam5=[[Fijià-Polinesi]] ?
|proto-name=[[Proto-Polinesi]]
|proto-name=[[Proto-Polinesi]]
|map=[[Image:Fijian-Polynesian.svg|center|300px]]
|map=[[Fitxer:Fijian-Polynesian.svg|center|300px|Distribució geogràfica de les llengües polinèsies]]
|map_caption='''Llengües central polinèsies'''<br>En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: [[llengua Rapanui|Rapa Nui]])}}
|map_caption='''Llengües central polinèsies'''<br>En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: [[llengua Rapanui|Rapa Nui]])}}



Revisió del 01:47, 31 gen 2012

Infotaula de família lingüísticaPolinesi
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaPolinèsia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües del Pacífic central Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Distribució geogràfica de les llengües polinèsies
Distribució geogràfica de les llengües polinèsies
Llengües central polinèsies
En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: Rapa Nui)
Codis
Codi Glottologpoly1242 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües polinèsies són una amília lingüística que es parla en la regió de la Polièsia. Està classificada com part de les llengües austronèsies i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: llengües tòngiques i llengües nuclears polinèsies. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals incloent l'idioma.

Actualment hi ha molts mots del mateix origen a travès de les diferents illes, per exemple: tapu, ali'i, motu, kava (cultura Kava), i tapa com també Hawaiki, que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.

Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el Tahitià, Samoà, Tongalès, Maorí i Hawaià. Per raó que a les illes polinèsies hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys les seves llengües conserven força trets comuns.

Components

Llengües polinèsies 

 samoà, tongalès


 

 walisià, niuà


 

 Llengües futúniques




 elliceanes


 

 tuvaluà, tokelauà


 

 rapanui, marquesà


 
 

 rarotongà



 Hawaià, maorí, tahitià, moriori








Fonologia

És molt simple compensada per una gran rquesa en la combinatòria.

Vocals

Totes les vocals de les llengües polinèsies són idèntiques. N'hi ha cinc i n'hi ha de breus i de llargues.


Consonants

Hi ha una major diferenciació en les consonants.

tongalès samoà pascuà tahitià maori de les illes Cook maori de Nova Zelanda hawaiià

Numerals i altre lèxic

Significat  un   dos   tres   quatre   cinc   home   mar   tabú   pop   canoa   entrar 
 tongà taha ua tolu nima taŋata tahi tapu feke vaka
 samoà tasi lua tolu lima taŋata tai tapu feʔe vaʔa ulu
 Maorí tahi rua toru ɸā rima taŋata tai tapu ɸeke waka uru
 Rapanui -tahi -rua -toru -ha -rima taŋata tai tapu heke vaka uru
 rarotongà  taʔi rua toru ʔā rima taŋata tai tapu ʔeke vaka uru
 hawaià kahi lua kolu lima kanaka kai kapu heʔe waʔa ulu

Correspondències internes

Tongalès Niueà Samoà Sikaiana Takuu Rapanui Tahitià Rarotongà Māori Nord Marquesà Sud Marquesà Hawaiià Mangarevà
cel /laŋi/ /laŋi/ /laŋi/ /lani/ /ɾani/ /ɾaŋi/ /ɾaʔi/ /ɾaŋi/ /ɾaŋi/ /ʔaki/ /ʔani/ /lani/ /ɾaŋi/
vent del nord /tokelau/ /tokelau/ /toʔelau/ /tokelau/ /tokoɾau/ /tokeɾau/ /toʔeɾau/ /tokeɾau/ /tokeɾau/ /tokoʔau/ /tokoʔau/ /koʔolau/ /tokeɾau/
dona /fefine/ /fifine/ /fafine/ /hahine/ /ffine/ /vahine/ /vaʔine/ /wahine/ /vehine/ /vehine/ /wahine/ /veine/
casa /fale/ /fale/ /fale/ /hale/ /faɾe/ /haɾe/ /faɾe/ /ʔaɾe/ /ɸaɾe/ /haʔe/ /haʔe/ /hale/ /faɾe/
parent /motuʔa/ /motua/ /matua/ /maatua/ /matuʔa/ /metua/ /metua/ /matua/ /motua/ /motua/ /makua/ /matua/


Pronoms personals

En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, dual i plural. Per exemple en Māori: ia (ell/ella), rāua (ells dos), rātou (ells 3 o més).

Notes

Bibliografia

Referències

  • Krupa V. (1975–1982). Polynesian Languages, Routledge and Kegan Paul
  • Irwin, Geoffrey (1992). The Prehistoric Exploration and Colonisation of the Pacific. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Lynch J. (1998). Pacific Languages : an Introduction. University of Hawaii Press.
  • Lynch, John, Malcolm Ross & Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon Press.
  • Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.

Enllaços externs