Primera carta de Joan: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot afegeix: vep:1. Joannan kirjaine
Línia 133: Línia 133:
[[ug:يۇھاننا يازغان بىرىنچى خەت]]
[[ug:يۇھاننا يازغان بىرىنچى خەت]]
[[uk:1-е послання Івана]]
[[uk:1-е послання Івана]]
[[vep:1. Joannan kirjaine]]
[[yo:Episteli Johanu Kinni]]
[[yo:Episteli Johanu Kinni]]
[[zh:約翰一書]]
[[zh:約翰一書]]

Revisió del 13:50, 3 feb 2012

Sant Joan Evangelista segons Domenichino

La Primera Epístola de Joan és un llibre del Nou Testament, i la quarta epístola general o catòlica. Escrita a la ciutat d'Efes vers l'any 85-90, s'ha atribuït tradicionalment al mateix autor de l'Evangeli segons Joan i les altres dues epístoles joanines.

L'epístola, dirigida als cristians en general, no és exactament una carta sinó un sermó escrit per combatre les heretgies que proclamaven que Jesús no s'havia encarnat i que sols havia vingut en esperit. Afirma que "Déu és amor", i proclama el doble manament de la fe en Crist i l'amor fratern.[1] També determina com els cristians han de distingir els mestres veritables: per la seva ètica, la proclamació de la natura humana de Jesús, i pel seu amor.

Autoria

Escrits Joànics
 · Evangeli de Joan
 · Primera carta
 · Segona carta
 · Tercera carta
 · Apocalipsi

La visió majoritària és que l'epístola va ser escrita per Sant Joan Evangelista, probablement a Efes quan ja era d'edat avançada. El contingut, llenguatge i estil de l'epistola indiquen una autoria comuna entre l'autor i l'evangeli de Joan, així com de les altres dues epistoles que se li atribueixen. La identificació tradicional de l'evangelista Joan amb l'apòstol Joan no és compartida pels estudiosos contemporanis.

L'epístola està escrita en un grec correcte, tot i que bastant pobre: utilitza poques preposicions, repeteix la conjunció καὶ i evita construccions subordinades. Inclou alguns arameïsmes.[2]

Objectiu

L'epístola especifica que el seu propòsit és que "la nostra joia sigui plena" (1.4) i perque no es caigui en el pecat (2.1) i s'aconsegueixi la vida eterna (5.13). Sembla que l'autor pretenia combatre les ensenyances herètiques que s'estaven escampant per Esglésies de l'Àsia Menor, que afirmaven que Jesús era la manifestació d'un esperit sense cos (4.2), i que la seva mort en creu no havia servit per expiar els pecats. En el text es rebaten totes aquestes afirmacions i s'equipara els que difonien aquestes idees amb l'Anticrist.

« Estimats, no us fieu de tot esperit; més aviat proveu els esperits si són de Déu; perquè molts falsos profetes han aparegut en el món. Reconeixeu l'esperit de Déu en això: tot esperit que confessa que Jesucrist ha vingut en la carn és de Déu; i tot esperit que no confessa Jesús no és de Déu: és l'esperit de l'Anticrist, de qui heu sentit dir que ve, i ara ja és al món »
— 1 Joan, 4 1-3

Contingut

Capítol Versicles Contingut
1 1-4 Testimoniatge de Joan
5-7 Déu és llum
8-10, 1-2 El reconeixement del pecat n'obté el perdó
2 3-6 La comunió amb Déu
7-11 L'odi és tenebra; la caritat és llum
12-14 Missatge joiós als fidels
15-17 Cal fugir de l'amor al món
18-29 Els anticrists
3 1-2 La filiació divina
3-10 El pecat, obstacle per a pertànyer a Déu
11-24 La guarda dels manaments, garantia de la filiació
4 1-6 Esperit de veritat i esperit d'error
7-21 Déu és amor
5 1-4 La fe ens fa fills de Déu
5-12 El testimoniatge de Déu
13 Finalitat de l'escrit
14-17 Quelcom sobre l'oració
18-21 Resum

Notes i referències

  1. Enciclopèdia Catalana: Epístola (accés el 17-1-09)
  2. Cf. J. BONSIRVEN, "Les aramaïsmes de S. Jean l'Evangeliste?" a Revista Biblica 30 (1949), pp. 405-431.