Comtat de Flandes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m canviant enllaç incorrecte a una desambiguació per enllaç a l'article correcte
Cap resum de modificació
Línia 98: Línia 98:
*[[Balduí I Braç de Ferro]] 861-879
*[[Balduí I Braç de Ferro]] 861-879
**[[Balduí II el Calb]] 879-918
**[[Balduí II el Calb]] 879-918
***[[Arnold I el Vell]], 918-965
***[[Arnold I el Vell]], 918-958 i 961-965
****Balduí III (associat) 958-961
****[[Balduí III de Flandes|Balduí III el Jove]] 958-961
*****[[Arnold II el Jove]] 965-989
*****[[Arnold II el Jove]] 965-989
******[[Balduí IV el Barbut]] 989-1028
******[[Balduí IV el Barbut]] 989-1028

Revisió del 14:29, 3 feb 2012

Aquest article tracta sobre un comtat de les Disset Províncies. Vegeu-ne altres significats a «Flandes (desambiguació)».
Graafschap Vlaanderen
Comtat de Flandes
862 – 1794

Escut de

Escut

Ubicació deLocalització del Comtat de Flandes als Països Baixos
Informació
CapitalBruges, Gant i Lilla
Idioma oficialNeerlandès, Francès
Període històric
Comtat reial, feu de França862
Independència de França1302
Unió personal dels ducs de Borgonya

1384
Província dels Països Baixos espanyols1512
Província dels Països Baixos austríacs1713
Estat dels Estats Units bèlgics1790
Invasió francesa1794
Política
Forma de governComte

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie. Les fronteres van anar-se modificant fins a la seva supressió al 1795, en època de la revolució francesa. Des del segle XI el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feu del Sacre Imperi Romanogermànic anomenat "Flandes Imperial" (Rijks-Vlaanderen).

Bruges i Gant n'eren les capitals històriques, Lilla era la capital de la Flandria Gallica, la Flandes de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori vers els reis de França. L'actual Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb la Flandria Gallica com que té una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek.

Uns comtes

El rei de França va donar Flandes Reial al primer comte Balduí I de Flandes anomenat «amb el braç de ferro» des de l'any 862. Volia crear així un para-xocs entre el seu regne i els invasors del Nord o els Víkings. El comtat va conèixer un primer auge al segle XII sota el comte Felip d'Alsàcia quan la indústria de la llana floria. Molts mercats coberts (lakenhalle) i torres de vila (belforts) es varen contruir en aquesta època.

L'any 1278 amb l'adveniment del comte Guiu de Dampierre el comtat passà a la casa de Dampierre. Després del casament de Margareta de Male amb Felip II de Borgonya, dit Felip l'Atrevit al 1369, passà sota la dominació de la casa de Valois, mestres del Ducat de Borgonya.

Quan Maria de Borgonya morí al 1482 el comtat passà a son espòs Maximilià d'Àustria de la família dels Habsburg. Son fill, Felip I de Castella, anomenat també Felip el Bell va esdevenir comte, i el comtat feia part de les Disset Províncies reunit amb el ducat de Borgonya. D'aquest temps data la denominació «països baixos» (encara no era un nom d'un estat) en contrast amb els «països alts» de Borgonya. Les Disset Províncies van esdevenir una unió personal: el sobirà era al mateix temps comte de Flandes, duc de Brabant, comte d'Holanda etcètera.

El protestantisme i l'escissió dels Països Baixos

L'adveniment del protestantisme, començat a Steenvoorde al 1566 va ser l'inici de la Guerra dels Vuitanta Anys i finalment a l'escissió de les Disset Províncies amb la creació de la República de les Set Províncies Unides. Aquestes set van formar el nucli del futur regne dels Països Baixos del nord. Molts intel·lectuals, empresaris i artistes flamencs van fugir a les províncies del nord més tolerants i oberts al món que la teocràcia de la casa de Castella que conduïa un persecució amarga amb l'ajut d'una Inquisició feroç de tots que tenien idees diferents de l'ortodòxia ultramuntana. Aquest moviment massiu d'emigració va ser l'inici d'un període negre de pobresa i de decadència. Amb l'extinció de la branca castellana dels Habsburg, Flandes va tornar als austríacs.

La fi d'un comtat gairebé mil·lenari

Mentrestant, els reis de França que somiaven de fronteres naturals rossegaven a la frontera sud del comtat, fins que la delimitació definitiva es va fixar al 1678 amb el tractat de Nimega. La República de les Set Províncies Unides va ocupar la riba esquerra de l'estuari de l'Escalda. Aquesta part, Flandes Zelandès va esdevenir una Terra de la Generalitat. El 1795, França va envair i annexar tot el comtat, comprès Flandes Zelandès. Era la fi d'un comtat gairebé mil·lenari. Després de la desfeta de Napoleó a Waterloo el territori amb les fronteres de 1678 va fer part del Regne Unit dels Països Baixos i des del 1830 del regne de Bèlgica, reconegut definitivament després del Tractat de Londres (1839).

Genealogia

Dinastia d'Alsàcia

Flandes, Hainaut i Namur

Flandes contemporani

Avui Flandes és el nom de la regió autònoma de parla neerlandesa à Bèlgica de la qual només les províncies Flandes Occidental i Flandes Oriental eren parts del territori del comtat històric.

Notes

  1. Carles fou assassinat el 1127. França va imposar al comte Guillem de Normandia, 1127-1128, i després a Thierry d'Alsàcia, 1028-1068 que va fundar la dinastia d'Alsàcia.
  2. Alix va heretar el comtat de Namur de son germà Enric IV de Luxemburg el Cec, que no tenia descendents masculins, el 1189, després d'un arranjament pel qual una filla, Ermessenda, rebria els comtats de La Roche i Durbuy, i Luxemburg tornaria a l'Imperi, però Namur era reconegut a Balduí
  3. la llei sàlica a Aragó no permetia regnar a les dones: per tant Joana no podia regnar i la corona hauria passat a Felip però quan Joana i Felip es van casar el 1506, Ferran el Catòlic encara era viu; va tractar de tenir un fill mascle per presevar la independència del seu regne però no ho va aconseguir; Joana va ser nominal reina de Castella fins el 1555, pero Carles, fill de Joana i Felip, i net de Ferran, va heretar a aquest darrer quan va morir el 1516; de fet, per la incapacitat de la mare, va rebre també l'administració de Castella pel testament de Ferran, i li va ser reconegut el títol reial a Aragó el 1517 i a Castella el 1518

Enllaços externs