Tarifa

Tarifa

Epònim	Tarif ibn Màlik
Localització
36° 00′ 55″ N, 5° 36′ 20″ O
Andalusia
Cadis
Comarca	Campo de Gibraltar
Capital	Tarifa (en)
Població humana
Població	18.621 (2023) (44,37 hab./km²)
Llengua utilitzada	castellà
Geografia
Part de	distrito notarial de Algeciras (es) Mancomunitat de municipis de la Comarca del Campo de Gibraltar espanyol Campo de Gibraltar
Superfície	419,67 km²
Banyat per	oceà Atlàntic i mar Mediterrània
Altitud	7
Limita amb	Algesires Vejer de la Frontera Medina Sidonia Los Barrios Barbate
Dades històriques
Esdeveniment clau 19 desembre 1811 Siege of Tarifa (en)
Patrocini	Sant Sebastià màrtir
Organització política
• Alcalde	Juan Andrés Gil García Francisco Ruiz Giráldez (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	18380
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	11035
Lloc web	aytotarifa.com

Tarifa es una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya, a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'Estret de Gibraltar a poc més de 13 kms d'Àfrica. Comprèn les pedanies de:

• Bolonia, junt a les ruïnes de la vila romana de Baelo Claudia.
• Facinas
• Tahivilla
• Atlanterra, junt a Zahara de los Atunes, al límit de Barbate.

Història

El seu nom deriva de Tarif Abu Zura, client de Musa ibn Nusayr, governador d'Ifriquiya que va fer una ràtzia d'exploració el 710 a l'altra costat de l'Estret. Ho va fer amb 100 cavallers i 400 infants i van desembarcar a un lloc anomenat djazirat Tarif, o illa de Tarif (illa de les Palomes actual), que després fou Tarifa. Van fer una incursió a pobles hispanoromans del regne visigot i van retornar amb força botí i captius. Com que Tarif no és esmentat a les fonts àrabs orientals, J. Vallvé pensa que el nom derivaria realment de Tarfa o Tarf, que vol dir "punta" (punta de terra) i que sembla que ja li donaven els romans (el tarragoní Pau Orosi) que l'anomenen "Punta d'Europa", tradició que ja estava recollida pels àrabs); tot i aixi la ràtzia de Tarif també va tenir lloc però no li hauria donat el nom.

El 711 fou el primer lloc ocupat pels musulmaNs; va restar sent només un llogaret de pescadors fins que el segle X es va fortificar i el 960 els omeies van construir una fortalesa al lloc. A l'enfonsament del califat al inici del segle XI, va formar part de la Taifa d'Algesires (1031) i el 1057 va passar als abbàdides de 1057. A partir de 1085 les tropes cristianes d'Alfons VI amenaçaven les fronteres del Regne de Sevilla i el rei va demanar ajut als almoràvits que es van fer fort a Algesires i Tarifa i després van conquerir l'Àndalus. El 1147 els almohades es van establir a Tarifa. El 1231 va tornar a dependre de la segona Taifa d'Algesires i després va passar a Granada. El rei va demanar ajuts als benimerins i els va cedir a canvi Tarifa i Algesires (1273). El 21 de setembre de 1292 fou ocupada (després d'un setge) pel rei Sanç IV; Alonso Pérez de Guzmán fou nomenat governador. El 1294 els benimerins es van presentar a la ciutat i la van assetjar; el fill de Pérez fou capturat i van oferir alliberar-lo a canvi de la rendició; però la llegenda diu que el defensor es va negar i va llençar el seu propi punyal per ser utilitzat per matar al seu fill. El setge va fracassar i va restar cristiana. El 1340 fou assetjada pels musulmans quan la governava Juan Benavides. Tarifa va resistir del 23 de setembre fins el 29 d'octubre, quan l'arribada de reforços cristians van imposar l'aixecament del bloqueig; al dia següent es va lliurar la batalla del Salado a la vora del riu Salado.

Vegeu també

• Parc Natural de l'Estret.