Castell de Montornès (la Pobla de Montornès): diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Inacabat}}
{{Castell
{{Castell
| nom = Castell de Montornès
| nom = Castell de Montornès

Revisió del 13:15, 10 feb 2012

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell de Montornès
Imatge
Construcció mural massissa del clos mural del castell
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1066
Construcciósegle XI-XIII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud93 m
Localització geogràfica
ComarcaTarragonès
 Pobla de Montornès
LocalitzacióAl costat de l'ermita de Montornès Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 10′ N, 1° 24′ E / 41.17°N,1.4°E / 41.17; 1.4
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1278-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006679 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1442 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC7063 Modifica el valor a Wikidata

Les restes del castell de Montornès o de Puigperdiguers estan situades al costat de l'ermita de la Mare de Déu de Montornès. Són al cim d'un turó a gairebé un km de la Pobla de Montornès.

Història

El lloc és esmentat l'any 1066 en una donació per la qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i la seva esposa Almodis donaren a Ramon Transunyer i a la seva muller Rotlenda i a llur descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l'obligació de construir-hi una fortalesa. L'indret que segons A Virgili constituïa un castell termenat, fou anomenat posteriorment Montornès i fou l'origen del municipi de la Pobla de Montornès. L'any 1099 Ramon Transunyer en vengué els drets a Berenguer de Rajadell i el 1173 un fill o nét de l'anterior, Ponç de Rajadell va vendre el "castrum quod vocatur Montem Tornes" al cenobi de Santes Creus que arribà a posseir pràcticament tot el terme de Montornès.

El 1259, l'abat Berenguer Aimeric atorgà una carta de poblament als habitants d'aquest assentament. Durant molt temps, Montornès fou una granja del monestir que hi nomenà un majoral administrador. En el fogatjament de 1365-70, s'hi comptàven 37 focs. L'any 1391 el monestir comprà al monarca Joan I la juridicció civil i criminal i Montornès restà en poder de Santes Creus fins a l'extinció de les senyories. D’ençà d’aquest segle XV el castell anà entrant en declivi fins al segle XIX en què va restar del tot abandonat, quedant destruït durant les guerres carlines.

Descripció

Les restes actuals són força escasses. Hi podem distingir dos elements: un recinte gran i una contrucció massissa situada a l'angle sud-oest del clos de muralles. La construcció massissa fa 2,2 m d'ample i 5,1 m de llarg. Actualment es conserva en una alçada de 5 m i ha estat consolidada. La muralla és de planta gairebé quadrada amb els quatre costats d'uns 30 m de llarg i un gruix de 90 cm. En alguns sectors té una alçada de 3 m. Els murs són fets de filades de pedres sense treballar.

És difícil d'establir la datació d'aquestes construccions.El recinte de planta quadrada es devia fer cap al segle XIII. La construcció massissa sembla coetània però amb alguns trets probablement més primitius. També és difícil d'esbrinar quina era la seva funció.

Bibliografia

  • Catalunya Romànica ,vol. XXI El Vallès Occidental El Tarragonès i altres. Enciclopèdia Catalana, 1995, p.99. 
  • Els Castells Catalans, vol. IV. Rafael Dalmau, 1993. 

Enllaços externs

Vegeu també

 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Montornès_(la_Pobla_de_Montornès)&oldid=8904802»