Acte jurídic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 63: Línia 63:
<references/>
<references/>



{{Esborrany de dret}}


{{ORDENA:Acte Juridic}}
{{ORDENA:Acte Juridic}}
[[Categoria:Termes jurídics]]
[[Categoria:Dret civil]]


[[de:Rechtsakt]]
[[de:Rechtsakt]]

Revisió del 11:41, 13 feb 2012

Per a altres significats, vegeu «Acte».

Un acte jurídic és el fet, humà, voluntari o conscient i lícit, que té per fi immediat establir entre les persones relacions jurídiques, crear, modificar o extingir drets i obligacions. L'acte jurídic produeix una modificació en les coses o al món exterior perquè així ho ha disposat l'ordenament jurídic.[1]

Perquè es doni l'acte jurídic no n'hi ha prou amb que hi hagi un subjecte i un objecte amb prou capacitat, es necessita alguna cosa que els posi en relació, establint un llaç o un vincle que els uneixi, fent passar la relació jurídica de l'estat de possibilitat a l'estat d'existència. Aquest tercer element és un fet, que per ser productor d'efectes jurídics es denomina Fet jurídic, quan aquest fet procedeix de la voluntat humana rep el nom de acte jurídic.

L'estructura o element de l'acte jurídic

Si bé és cert que el concepte d'acte jurídic és una abstracció, no per això deixa de tenir una estructura, la doctrina considera que utilitzar la denominació d'elements és la més generalitzada, en el seu desenvolupament, existeixen 3 distincions d'elements: Els elements essencials , els elements naturals i els elements accidentals.

  • Elements Essencials:

Els elements essencials són els components imprescindibles de tot acte jurídic, sense que l'autonomia de la voluntat pot esquivar, a més aquests elements són els que permeten que un acte jurídic es concreta i pugui assolir la seva denominació distingint-se d'altres actes jurídics. La doctrina i la llei en gairebé tots els països de sistema de dret continentals uniforme a assenyalar que aquests requisits són la manifestació de la voluntat, la capacitat, l'objecte, la causa i la forma o solemnitat. No obstant això s'ha de distingir entre els elements escencials de caràcter general (els ja exposats) i els de caràcter especial que són els que requereixen cada acte jurídic en particular, però que han de concórrer amb els elements de caràcter general, en una compra-venda per exemple els elements essencials especials serien el bé que es ven i el preu que ha de ser pactat.

  • Elements Naturals:

Els elements naturals són els que estan inserits en la naturalesa d'un acte jurídic concret i determinat, de tal manera que el dret se'ls atribueix encara que les parts no els hagin inclòs. La seva presència en el contingut d'un acte jurídic determinat amb prescindencia de la voluntat de les parts és el que els fa elements naturals. Messineo assenyala que se'ls sol considerar així, ja que no són veritables i propis elements sinó més aviat efectes implícits de determinats negocis. No obstant això que la llei reconeix la presència d'aquests elements, l'autonomia de la voluntat pot separar de l'acte jurídic sense que la seva separació afecti la validesa de l'acte jurídic. En un préstec de diners, per exemple, els interessos.

  • Elements Accidentals:

Aquests elements són incorporats a l'acte jurídic per voluntat de les parts en exercici de la seva autonomia sense que això afecti la validesa de l'acte jurídic, però sempre que no es desvirtuï l'essència de l'acte i no hi hagi prohibició de la llei. Els elements accidentals es diferencien dels naturals perquè són aliens a l'acte jurídic, així aquests seran modalitats alternatives de realitzar l'acte jurídic, Per exemple en una compra-venda les modalitats serien la condició, el càrrec i el termini.

Vegeu també

Fonts

Nota