Sirdarià: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: mr:सीर दर्या
m r2.5.4) (Robot modifica: hr:Sir-Darja
Línia 44: Línia 44:
[[he:סיר דריה]]
[[he:סיר דריה]]
[[hi:सिर दरिया]]
[[hi:सिर दरिया]]
[[hr:Sir Darja]]
[[hr:Sir-Darja]]
[[hu:Szir-darja]]
[[hu:Szir-darja]]
[[id:Sungai Syr Darya]]
[[id:Sungai Syr Darya]]

Revisió del 05:49, 14 feb 2012

Plantilla:Cal geo

El riu Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh Сырдария, Sirdarià; en tadjik Сирдарë, Sirdarió; en uzbek Sirdaryo; en persa سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Neix a les muntanyes Tian Shan (l'antic mont Imeon) al Kirguizistan i l'Uzbekistan, on sorgeixen els rius Narín i Karadarià, i corre 2.212 km cap a l'oest i el nord-oest per l'Uzbekistan i el sud del Kazakhstan fins a desaiguar a la mar d'Aral. La seva conca és de 800.000 km², però actualment la zona regada no és de més de 200.000 km². El seu cabal és de 37 km³ l'any, la meitat que l'Amudarià. En el seu curs rega les comarques de Kokand, Khujand, Kizilordà i el Turquestan. Desaigua 1.180 m³ per segon.

Història

Cir II de Pèrsia va arribar a aquest riu i hi va fundar l'antiga ciutat persa de Ciròpolis. El 329 aC Alexandre el Gran també va arribar al riu –que fou l'extrem nord dels països que va visitar– i hi va fundar la ciutat d'Alexandria Escate amb una guarnició permanent, propera a la moderna Khujand. El nom de Iaxartes li fou donat pels grecs i seguit pels romans, i probablement derivaria d'una mala interpretació fonètica del nom nadiu. El país al nord fou conegut com a Escítia i les terres entre el Sirdarià i l'Amudarià (antic Oxus) es van dir Transoxiana.

Al començament de l'època cristiana localment se l'anomenava Kang, nom que anomenava també els pobles turcs (kangar) que habitaven la regió i el seu estat, Kangu Tarban. ὁ Ιαξάρτης, que derivava de l'antic persa Yakhsha Arta ('el Gran Nacrat'), fa referència al color de l'aigua del riu. A l'època medieval apareix també com a Sayhun (سيحون), el nom d'un dels «quatre rius del Paradís». El seu nom actual (riu Groc, de l'uzbek sir = groc i darià = riu) és recent, a partir del segle XX, i ens ha arribat a través del rus, la potència colonial de la regió.

Des del segle XVIII s'hi van construir canals, molts dels quals durant el període del khanat de Kokand. Sota la Unió Soviètica els canals i la irrigació van esdevenir massius per al cultiu del cotó i van provocar un greu dany ecològic ja que l'aigua no arribava a la mar d'Aral.

Vegeu també

Bibliografia

Plantilla:Coor title dm