Khilakku: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canviant Categoria:Regnes neohitites
Línia 19: Línia 19:


[[Categoria:Geografia d'Assíria]]
[[Categoria:Geografia d'Assíria]]
[[Categoria:Regnes neohitites]]
[[Categoria:Regnes neohittites]]

Revisió del 17:46, 18 feb 2012

Regne neohitites al segle VIII aC

Khilakku (altres transcripcions Khilikki, Khilikka, Hilakku) fou un regne neohitita de les muntanyes del Taure. Del seu nom deriva el clàssic Cilícia.

El regne es va fundar després del enfonsament de l'imperi Hitita el 1185 però la seva història es desconeguda fins que s'esmenta al segle IX aC vers el 859 aC quan Assíria va atacar Bit Adini on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després el assiris van creuar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), es a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de Khilikka (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de Yasbuk (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per Salmanassar III i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a meitat del segle següent eren independents.

Segurament va esdevenir altre cop tributari d'Assíria poc després del 740 aC però no s'esmenta. Vers el 718 aC el país fou conquerit pels assiris però segurament per dificultats d'administració Sargon II (722-705 aC) el va cedir poc després al rei de Tabal, Amris o Ambari junt amb la ma de la seva pròpia filla, i a la inscripció s'afegeix que Khilikki sempre havia estat independent de Tabal. Però vers el 715 aC el rei de Tabal va fer aliança amb Urzaha (Rusa I, anomenat Urza pels assris) d'Urartu, i amb Mita (Mides III) rei dels muskhi (Frígia). Urartu fou derrotada el 713 aC i el 712 aC Tabal fou sotmesa militarment a Assíria; Amris o Ambari fou fet presoner i portat a Assíria amb els seus parents i pertinences i els magnats del país, i uns 100 carros. Es van establir uns assiris (pro-assiris?) devots al govern i un tinent governador amb autoritat sobre aquestes, i es va fixar el tribut.

A la mort de Sargon II el 705 els muskhi van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i el intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, Azitawadda, Kaska, Meliddu/Kammanu i Que sota la seva autoritat amb centre a Til-Garimmu mentre Assyria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Aixó va durar fins el 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per l'hazanu d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, Tars i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda.

Però a la mort de Senaquerib el 681 Khilakku es va tornar a perdre-la junt a Meliddu, a causa dels atacs cimmeris, i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. Assarhaddon (680-669) i Assurbanipal (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces a Khilakku el 679 aC en persecució del rei de Sidó Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu (Sis) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era quasi be inabastable per un exèrcit degut a la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron Assurbanipal s'esmenta que va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període.

Caiguda Nínive el 612 aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a Tars (Tarzi) que com hem vist s'hauria anat formant al segle VII aC; el títol que els grecs van donar als seus reis fou suuannassai o syennesis, i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers syennesis coneguts els esmenta Heròdot d'Halicarnàs al segle V aC que explica que el 585 el rei i un tal Labynetus de Babilònia (potser el futur rei Nabònides, llavors príncep) van fer un tractat amb Ciaxares de Mèdia. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi meda ni del imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeit per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556 aC) vers 557/556 aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.

Bibliografia