Plusvàlua

La plusvàlua en economia és un augment de valor econòmic d'una propietat privada o objecte que es produeix per causes externes, sense que el seu propietari hi faci cap millora. Exemples de causa poden ser l'augment de la demanda (a igual oferta) o l'especulació. Karl Marx aplicà el terme als treballadors assalariats, anomenant plusvàlua al treball que una persona fa de més, sense que aquest sigui remunerat. Els marxistes troben exemples de plusvàlua també en aquells serveis que fa l'usuari i no és pagat, ni se li ofereix un descompte, per fer-ho; com les caixes automàtiques dels supermercats (el comprador paga el mateix que abans però ara fa la feina del caixer), l'autoservei de gasolineres, etc.

La plusvàlua es divideix en:

• a) renda del sòl, o part de la plusvàlua que es quedarà el terratinent pel monopoli del sòl.
• b) interès econòmic, o part de la plusvàlua que va a parar al capitalista que presta diners al propietari dels mitjans de producció.
• c) guany, o benefici industrial o comercial, marge de benefici que el capitalista considera que li correspon.

Marxisme

En la teoria marxista, la plusvàlua (o plusvalor, segons algunes traduccions del terme alemany Mehrwert que emprà Marx en la seva obra El capital) és el "treball impagat" que és extret de la força de treball del treballador per part del capitalista o empresari.

És el treball que realitza el treballador més enllà del necessari per a cobrir el valor de la seva força de treball, és a dir, més enllà del valor del seu salari. Segons el marxisme, la plusvàlua és la base del procés d'acumulació capitalista i és el punt central de la Teoria del Valor marxista, del conflicte de classes i l'explotació de l'obrer sota el sistema capitalista.