Bentonita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ja:ベントナイト
Línia 28: Línia 28:
* En la transcripció in vitro a partir de DLPs de Rotavirus.
* En la transcripció in vitro a partir de DLPs de Rotavirus.
* En alimentación animal per a eliminar toxines d’aliments
* En alimentación animal per a eliminar toxines d’aliments


== Vegeu també ==
* [[Llot bentonític]]





==Enllaços externs==
==Enllaços externs==

Revisió del 20:40, 19 feb 2012

Bentonita

La bentonita és un mineral bàsicament fet d'argila de gra molt fi i col·loidal. El seu nom prové del jaciment de Fort Benton a (Wyoming)

Es pot considerar dins del grup esmectita, estant essencialment constituït de montmorillonita (Na,Ca)0.33(Al,Mg)2Si4O10(OH)2•(H2O)n.(80%) i d'argila cosa que explica la seva gran retenció d’aigua.

També s'hi troben altres components com quars, mica, feldspat, pirita o calcita. Els jaciments de bentonites són d'origen volcànic i hidrotermal.

Té moltes aplicacions industrials. Entre les seves propietats estan les d'absorció de les proteïnes, i la de reduir l'activitat dels enzims.

En la fabricació de ceràmica és una argila molt enganxatosa i tendeix a fracturar-se durant la cocció i el refredament i per això no convé que sigui l'únic component de la massa.

Varietats

N'hi ha duess:

  • La bentonita a base de sodi augmenta de volum en humitejar-se i pot absorvir aigua diverses vegades la seva massa. Això la fa útil per captar matèries provinents de la contaminació difusa en els sòls i en pous per a petroli o de recerca geotèrmica.
  • La bentonita a base de calci (pascalita), no s'infla com l'anterior varietat, i té aplicacions farmacèutiques, principalment en el domini del sistema digestiu. Els pobles indígenes d'Amèrica del Sud, Àfrica i Austràlia ja la feien servir des de fa segles amb aquest propòsit.

Aplicacions

  • En ceràmica la seva gran plasticitat ajuda, per exemple, a la suspensió del vernís.
  • En agricultura es pot afegir al compost.
  • En Enginyeria civil (per exemple en tuneladores) i cimentacions, per al sosteniment de terres, en forma de fang de bentonita.
  • En construcció, com material de segellat.
  • En perforació de pous per a extreure aigua, petroli o gas natural, usada en la preparació dels fangs de perforació.
  • En l'elaboració de greixos lubricants.
  • En l'elaboració d’aromatitzants.
  • En la indústria del vi com clarificant proteic
  • En la indústria petroliera lligada amb aigua per a fabricar fangs de perforació
  • En la transcripció in vitro a partir de DLPs de Rotavirus.
  • En alimentación animal per a eliminar toxines d’aliments


Vegeu també



Enllaços externs