Sèptima: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot : Reemplazando imágenes rasterizadas con su correspondiente versión vectorizada - Archivo:7 m.pngArchivo: 7m SVG.svg
m Bot : Reemplazando imágenes rasterizadas con su correspondiente versión vectorizada - Archivo:7 w.pngArchivo: 7w SVG.svg
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:7_w.png|thumb|Sèptima major do-si]]
[[Fitxer: 7w SVG.svg|thumb|Sèptima major do-si]]
[[Fitxer: 7m SVG.svg|thumb|Sèptima menor re-do]]
[[Fitxer: 7m SVG.svg|thumb|Sèptima menor re-do]]



Revisió del 19:38, 20 feb 2012

Sèptima major do-si
Sèptima menor re-do


En música, una sèptima[1] és l'interval que conté set graus o notes de l'escala diatònica. La seva inversió és la segona. És considerat un interval dissonant.

Hi ha quatre tipus principals de sèptimes:

  • La sèptima disminuïda conté nou semitons (quatre tons i mig) - per exemple :do♯ - si♭. És un interval enharmònic de la sexta major. La seva relació de freqüències més senzilla és doncs en aquest cas de 5/3.
  • La sèptima menor conté deu semitons (cinc tons) - per exemple : do - si♭. Correspon a la relació entre el 9è i el 5è harmònics i per tant li correspon la relació de 9/5.
  • La sèptima major conté onze semitons (cinc tons i un semitò) - per exemple : do - si. La seva relació natural és de 15/8
  • La sèptima augmentada conté dotze semitons (sis tons) - per exemple : do - si♯. Aquest però és un interval rarament utilitzat a la música, ja que és un interval enharmònic de l'octava justa, amb una relació de 2/1.

Referències

  1. Tal com apareix al Termcat, el terme musical per aquest interval es sèptima i no pas setena, com es troba en algunes ocasions