Confuci

Kong Fuzi (孔丘)

Nom original	(zh) 孔子 (zh) 孔夫子
Biografia
Naixement	(zh) 孔丘 c. 551 aC Qufu (Lu)
Mort	c. 479 aC (71/72 anys) Si River (Lu)
Causa de mort	Causes naturals
Sepultura	cementiri de Confuci
Dades personals
Religió	Confucianisme
Activitat
Camp de treball	Filosofia, filosofia social i ètica
Lloc de treball	Lu
Ocupació	filòsof, professor, escriptor
Període	Primaveres i Tardors
Idea	Filosofia moral, Filosofia social, Ètica
Moviment	Confucianisme
Alumnes	Zilu../... 77+ (en)
Obra
Obres destacables (segle V aC) Analectes de Confuci
Família
Cònjuge	Qiguan Shi
Fills	Kong Li (en)
Pares	Shu-liang He (en)   i Yan Zhengzai (en)
Germans	Meng Pi (en)

Kongzi o Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci (en pinyin Kǒng Zǐ, 孔子 o Kǒng Fūzǐ, 孔夫子; en Wade-Giles K'ung-fu-tzu, "Mestre Kong") (segons la tradició: 28 de setembre del 551 - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general. A partir dels seus ensenyaments es forma el confucianisme, molt posterior a ell, i que influirà durant vint segles el pensament de l'Extrem Orient.

La vida de Confuci

De la vida de Confuci no en sabem pràcticament res del cert, excepte que pertanyia a una família de nobles terratinents de la classe més baixa anomenada shi i que formava part del comité social del lletrat, de l'estat de Lu. La paraula shi adquiriria posteriorment el significat de lletrat. La primera biografia va ser redactada per Sima Qian (c.145 -c 86 ac), tres segles després de la mort del Mestre, i conté molts elements llegendaris. Els Vestigis sagrats de la vida de Confuci, dos rotlles dels segles XVI i XVII, reprodueixen en forma canònica aquesta llegenda daurada.

Va viure a finals del segle VI aC. Nascut a la localitat de Qufu. La seva vida va transcórrer durant el període anomenat "Primaveres i Tardors" (春秋) que es caracteritza pel fraccionament del poder polític en diferents regnes. Confuci va començar la seva carrera política com a conseller del rei de Wu, més tard va prestar els seus serveis al regne de Wei.

En la seva època no va ser res més que un conseller com tants d'altres, però alhora mestre de molts deixebles. Les seves ensenyances es basàven en el coneixement dels Cinc Clàssics (Wujing 五經).

Els seus ensenyaments sempre van estar basats en els ritus i tradicions de les dinasties Shang i Zhou. I és en la seva interpretació i idealització de la història antiga d'aquestes dinasties que crea una escola de pensament.

Filosofia

Temple de Confuci al Llac de Lotus a Kaohsiung (Taiwan)

Monument a Confuci, a Montevideo, Uruguai.

Article principal: Confucianisme

L'essència dels seus ensenyaments són la bona conducta en la vida, el bon govern de l'Estat (caritat, justícia, i respecte a la jerarquia), la cura de la tradició, l'estudi i la meditació. Les màximes virtuts són: la tolerància, la bondat, la benevolència, l'amor al proïsme i el respecte als majors i avantpassats. Si el príncep és virtuós, els súbdits imitaran el seu exemple. governant/súbdit, marit/dona; pare/fill. Una societat pròspera només s'aconseguirà si es mantenen aquestes relacions en plena harmonia. La base de la doctrina confuciana és recuperar els antics savis de la cultura xinesa i influir en els costums del poble.

El mestre Kong va ser el primer que va reunir un grup de deixebles provinents de diferents principats per formar adequadament en el bon govern. Juntament amb les mesures a prendre que ja havia proposat en la seva època de jove funcionari, va proposar dur a la pràctica les seves propostes basant-se en el respecte de les Tres dinasties i recuperar la política del Duc de Tcheu. Confuci confiava que un príncep seguís les seves indicacions. D'aquesta manera, al final d'un cicle de dotze mesos, s'hauria aconseguit algun resultat; en tres anys, el seu projecte social s'hauria consumat a la perfecció. Es pot resumir la doctrina confuciana en una sèrie de mandats que haurien de ser els principals deures de tot home de govern:

1. Estimar al poble, renovar moralment i procurar els mitjans necessaris per a la vida quotidiana.
2. Per aquest motiu, ha de servir en primer terme amb sobirà respecte a Aquell que és el Primer Dominador.
3. Conrear la virtut personal i tendir sense parar a la perfecció.
4. Tant a la vida privada com a la pública, observar sempre el sender superior del "Just Medi".
5. Tenir en compte les dues classes d'inclinació pròpies de l'home: unes procedeixen de la carn i són perilloses; les altres pertanyen a la raó i són molt subtils i fàcils de perdre.
6. Practicar els deures de les cinc relacions socials (explicades més avall).
7. Tenir per objecte final la pau universal i l'harmonia general.

Al poc llegat escrit que va deixar, les Analectes, una col·lecció de converses amb els seus deixebles, basava tota la seva filosofia moral a un ensenyament central: el ren (jen) que és la virtut de la humanitat i a la vegada està basada en la benevolència, la lleialtat, el respecte i la reciprocitat. Aquests valors són imprescindibles en les relacions humanes, que Confuci va descriure:

1. Entre governador i ministre.
2. Entre pare i fill.
3. Entre marit i muller.
4. Entre germà gran i germà petit.
5. Entre amics.

Aquestes relacions tenen, a més, una característica principal: el superior té l'obligació de protecció i l'inferior, de lleialtat i respecte. En darrer terme, totes les persones estan subjectes a la voluntat del Cel (tiamchi; t'ien-chih), que és la realitat primera, la font màxima de moralitat i d'ordre (logos grec?). No és el tema d'especulació, però en certa manera està relacionat mitjançant el ritual. En alguns textos és sinònim de Shang-tu, el senyor suprem. L'emperador governava per mandat del Cel.

Segons Confuci, a més del ren i les relacions adequades, són necessaris els rituals i el sacrifici regular. El culte al Cel requeria l'Emperador, en tant que "fill del Cel", que realitzés un sacrifici animal a l'any en el temple del Cel de Pequín. També s'oferien sacrificis a la terra, al sol, a la lluna i als avantpassats imperials.

No obstant això, tot el que Confuci va voler portar a terme no era nou, sinó que corresponia, com ell mateix confessava, a allò ja dit per una llarga tradició de savis. Les seves idees estaven basades en una herència espiritual que l'escola dels ru o lletrats, i més concretament el mateix Confuci, havien compilat i sistematitzat de forma sublim.

També, s'atribueixen a Confuci els Cinc Clàssics, que van aparèixer amb posterioritat a la mort del mestre. Després d'aquesta, la seva obra i la seva vida es van convertir en objecte de culte i generar tot un paradigma al voltant dels seus ensenyaments, les quals, arriben als nostres dies.

L'honestedat segons Confuci

Confuci distingia diversos nivells d'honestedat, un concepte fonamental en la seva ètica:

• En el seu nivell més superficial, l'honestedat està implícita en el seu concepte de Li: totes aquelles accions realitzades per una persona a fi de construir la societat ideal, i destinades a complir els seus desitjos, ja sigui a curt termini (mal ) o a llarg termini (bé). Admetre que es busca la gratificació immediata, amb tot, pot contribuir a transformar un acte dolent en un bo, de la mateixa manera que amaga les intencions a llarg termini pot empitjorar una bona acció. Un principi fonamental en aquesta teoria és la que una bona persona ha de mostrar els seus sentiments sincerament en el seu rostre, de manera que faciliti la coordinació de tots en la consecució de millores a llarg termini. Aquesta sinceritat, que abasta fins i tot a la pròpia expressió facial, ajuda a aconseguir l'honestedat amb un mateix, ja que les activitats humanes resulten més predictibles, amigables i plaents. En aquesta primera versió, l'honestedat s'aconsegueix buscant únicament el propi benefici.

• En un nivell més profund que el Li es troba el Yi, o la bondat. En aquest nivell no es persegueix ja el propi interès, sinó el principi moral de la justícia, basat en la reciprocitat. També aquí és important l'aspecte temporal de les accions, però en aquest cas com lapse de temps. Així, per exemple, donat que els pares dediquen els tres primers anys de vida dels seus fills només a cuidar, els fills han de guardar dol els tres primers anys després de la mort dels pares. En aquest nivell un és honest sobre les seves pròpies obligacions i deures, fins i tot quan no hi ha ningú que els jutgi o que es vegi immediatament afectat. Aquesta part del codi moral es relaciona amb el culte als avantpassats, que Confuci va fer normatiu.

• El nivell més profund de honestedat és el Ren, des d'on sorgeixen el Yi i per tant també el Li. La moral de Confuci es basa en la empatia i la comprensió dels altres, la qual cosa requereix una autocomprensió prèvia, de la qual neixen les normes morals, més que d'un codi ètic previ , atorgat per alguna divinitat. La versió confusionista del Imperatiu categòric consistia en tractar els inferiors com t'agradaria que els teus superiors et tractessin a tu. La virtut es basa en la harmonia amb els altres, i en l'acceptació de què en algun moment de les nostres vides tots estem a mercè d'altres persones. L'honestedat consisteix per tant a posar-se en el lloc hipotètic de la pròpia vida futura, i la de les generacions passades i futures, i optar per no fer o dir res que pugui macular l'honor o la reputació de la família.

En part a causa d'una comprensió incompleta d'aquestes nocions més profundes d'honestedat a Occident, és comú en determinades cultures de Àsia anomenar "bàrbars" a aquells que no les coneixen i les compleixen. Malgrat que en ocasions certes cultures asiàtiques impliquen uns nivells de ambigüitat i paciència gairebé intolerables per a un occidental, això es deu a un intent de salvaguardar l'honestedat per sobre de tot: des del seu punt de vista, donar una resposta positiva o negativa a una pregunta sobre la qual no es disposa de prou informació seria tan deshonest com mentir. Així doncs, forçar a l'interlocutor a comprometre's amb una resposta sobre la qual honestament té dubtes, és un comportament considerat poc cortès en la tradició asiàtica.

Deixebles i llegat

Els ensenyaments de Confuci varen ser convertits en un conjunt elaborat de regles i pràctiques pels seus nombrosos deixebles i seguidors, que organitzaven els seus ensenyaments als Analectes. Els deixebles de Confuci i el seu únic nét, Zisi, varen continuar la seva escola filosòfica després de la seva mort. Aquests esforços varen estendre els ideals de Confuci als estudiants que llavors es convertien en oficials a molts dels jutjats reials a la Xina, donant així al Confucianisme la primera prova de l'abast del seu dogma.

Dos dels seguidors més famosos de Confuci emfatitzaven aspectes radicalment diferents dels seus ensenyaments. Als segles després de la seva mort, Menci (法家) i Xunzi (法家) varen compondre importants ensenyaments que explicaven detalladament i de maneres diferents les idees fonamentals associades amb Confuci. Menci (segle IV Ac) articulava la bondat innata en els éssers humans com a font de les intuïcions ètiques que guien la gent cap a rén, yì, i lǐ, mentre que Xunzi (segle III Ac) subratllava els aspectes realistes i materialistes de pensament Confucians, accentuant que la moralitat s'inculcava a la societat a través de la tradició i als individus a través de l'entrenament. Amb el temps, les seves escriptures, junts amb els Analectes i altres textos bàsics vindrien a constituir el corpus filosòfic del Confucianisme.

Aquest realineament en el pensament Confucià era paral·lela al desenvolupament del Legalisme, que veia pietat filial com egoisme i no com una eina útil per a que un governant creï un estat eficaç. Un desacord entre aquestes dues filosofies polítiques va arribar a un punt el 223 Ac quan l'Estat de Qin va conquerir tota la Xina. Li Ssu, el primer ministre de la Dinastia Qin convencia Qin Shi Huangdi d'abandonar la recomanació del Confucians de feus que atorguen semblants a la Dinastia Zhou abans d'ells que veia com a oposició a la idea "Legalista" de centralitzar l'estat al voltant del governant. Quan els assessors de Confuci varen pressionar, Li Ssu va fer que molts estudiants Confucians foren morts i els seus llibres cremats amb un cop enorme a la filosofia i estudis xinesos.

Sota les reeixides dinasties Han i Tang, les idees confucianes guanyaven fins i tot una prominència més estesa. Amb l'Emperador Wu de Han, els treballs de Confuci esdevenien la filosofia imperial oficial i lectura obligada per als exàmens del servei civil el 140 Ac i va continuar gairebé intacte fins al final del segle XIX. Si el Moïsme perdia suport en el període Han, els adversaris filosòfics principals eren: els Legalistes, amb una absorció parcial del pensament confucià; els ensenyaments de Laozi, el focus dels quals sobre idees més místiques provenien del conflicte directe amb el confucianisme; i la nova religió Budista, que guanyava acceptació durant l'era de les Dinasties Meridionals i Septentrionals. Tant les idees confucianes com els funcionaris entrenats en el confucianisme es varen assentar a la Dinastia Ming i fins i tot a la Yuan, encara que Kublai Khan desconfiava de lliurar el control provincial.

Durant la Dinastia Song, L'erudit Zhu Xi (1130-1200) va afegir idees del Daoisme i el Budisme al Confucianisme. En vida, Zhu Xi va ser ignorat, però poc després de la seva mort les seves idees es convertien en la nova visió ortodoxa del que els textos Confucians de fet significaven. Els historiadors moderns veuen Zhu Xi com el creador d'alguna cosa bastant diferent, i anomenen Neoconfucianisme al seu pensament. El Neoconfucianisme va estendre's a la Xina, Corea, i el Vietnam fins al segle XIX.

"Vida i treballs de Confuci", per Prospero Intorcetta, 1687

Els treballs de Confuci varen ser traduïdes a llengües europees a través de l'agència d'estudiosos dels Jesuïtes de la Xina. Matteo Ricci començava a informar sobre els pensaments de Confuci, i el pare Prospero Intorcetta publicava la vida i treballs de Confuci en llatí el 1687. Es pensa que aquests treballs tenien una importància considerable en pensadors europeus del període, especialment entre el Deistes i altres grups filosòfics de la Il·luminació que estaven interessats per la integració del sistema de moralitat de Confuci a la civilització occidental. .

A l'era moderna els moviments Confucians, com el Nou Confucianisme, encara existeixen però durant la Revolució Cultural, el Confucianisme va ser atacat freqüentment per figures destacades del Partit Comunista Xinès. Això va ser parcialment una continuació de les condemnes del Confucianisme per intel·lectuals i activistes a primers del segle XX com una causa de l'etnocèntrica mentalitat tancada i la negativa a la modernització de la Dinastia Qing que conduïa a les tragèdies ocorregudes a la Xina al segle XIX.

Els treballs de Confuci són estudiats per erudits a molts altres països asiàtics, especialment els de la Sinoesfera, com Corea, el Japó i el Vietnam. Molts d'aquests països encara realitzen la cerimònia commemorativa tradicional cada any.

La comunitat musulmana Ahmadiyya creu que Confuci era un Profeta Diví de Déu, com ho eren Laozi i altres personatges xinesos eminents..

En temps moderns, l'Asteroide 7853, "Confuci", porta aquest nom en reconeixement del pensador xinès.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confuci

• Analectes de Confuci. Traducció i edició d'Antoni Prevosti Monclús. Fragmenta Editorial. 2007. ISBN 978-84-92416-06-6

Enllaços externs

• Web sobre Confuci i les Analectes
• Els Quatre Llibres
• Les idees de Confuci retornen a la Xina actual

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD