Estètica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: cy:Estheteg
m r2.7.2) (Robot modifica: bn:নন্দনতত্ত্ব
Línia 36: Línia 36:
[[be-x-old:Эстэтыка]]
[[be-x-old:Эстэтыка]]
[[bg:Естетика]]
[[bg:Естетика]]
[[bn:নন্দনতত্ত্ব]]
[[bn:সৌন্দর্যতত্ত্ব]]
[[bs:Estetika]]
[[bs:Estetika]]
[[ckb:جوانیناسی]]
[[ckb:جوانیناسی]]

Revisió del 03:15, 22 feb 2012

Amedeo Modigliani (Livorno, 12/07/1884 - París, 24/01/1920), JEANNE HEBUTERNE. Quadre a l'oli pintat l'any 1919. The Barnes Foundation. Merion, Pennsilvània, Estats Units d'Amèrica.

L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació ) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la disonància.

Una estètica determinada, es dóna quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas, porta associats determinats conceptes, modus, referències o certes convencions propies de l'obra artística de l'escola concreta (p.ex. l'estètica del minimalisme).

La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic germànic pel filòsof Alexander Gottlieb Baumgarten a finals del segle XVIII. La traducció a l'anglès del llibre Crítica de la facultat de jutjar del filòsof alemany Immanuel Kant l'any 1892 va ser l'inici de la difusió del mot a altres llengües.

Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals :

  • L'estètica es una teoria que vol ser ciència normativa, al mateix nivell que la lògica i la moral segons els valors humans fonamentals : la veritat, el , la bellesa. Ella és una teoria d'un cert tipus de judicis de valor que enuncia les normes generals d'allò que és bell.
  • L'estètica est també una metafísica del Bell, que s'esforça per revelar la font original de la bellesa, així tenim : Plató amb la teoria del reflex de l'inintel.ligible dins la matèria o Hegel amb la manifestació de l'antinomia: bell natural o bell arbitrari o humà, etc.

Però aquest caràcter metafísic i sovint dogmàtic de l'estètica pot ser reemplaçat per una teoria de l'art que cerca les regles de la creació artística amb una reflexió sobre els procediments i tècniques elaborats per l'home i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les obres d'art.


Vegeu també

Bibliografia