Vall de Perputxent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 11:18, 24 feb 2012

La vall de Perputxent és una comarca d'uns 50 km² inclosa administrativament a la comarca del Comtat (País Valencià). La vall, rica en agricultura de regadiu, estigué dominada per la fortalesa feudal del castell de Perputxent, actualment en roïna. És entre la serra de Benicadell (1.027 m. alt) i l'alt de la Creu (820 m. d'alt) al nord, les muntanyes de Planes (serra del Cantalar i de l'Albureca, 765 msnm) al sud, i la serra de la Safor (1.011 m) a l'est, que la tanca gairebé en cul-de-sac, només perforat pel riu d'Alcoi, que s'ha obert pas pels congosts de l'Orxa i de Vilallonga. La vall de Perputxent comprenia els pobles d'Alquenènsia, Benillut, l'Orxa, Beniarrés i el llogaret d'Almadec (actualment al terme de Planes). El primer i el segon són actualment despoblats, i el darrer tampoc subsistí després de l'expulsió dels moriscs. Actualment també s'inclouen dins la vall, el municipi de Gaianes (amb el despoblat morisc de Fontitzelles, en l'actual Mas del Moro) i la pedania murera de Turballos.

Al segle XIII, aquesta vall fou un dels punts forts de les revoltes del cabdill Al-Azraq. La vall passà a mans de l'Orde de l'Hospital a l'any 1288, i més tard, en 1319, per privilegi reial de Jaume el Just, la vall passà a l'Orde de Montesa. En 1609, l'expulsió dels moriscos deixà pràcticament despoblada la vall, i hagué de ser repoblada amb mallorquins. En aquest estret fou aprofitat per al ferrocarril carboner (tren dels anglesos) que enllaçava el Grau de Gandia amb Alcoi (1890). La contrada és molt accidentada i malplana, excepte les riberes del riu, avui embassat pel pantà de Beniarrés (1958).

Bibliografia

Vicenç M Rosselló i Verger, Enciclopèdia Catalana, tom, núm,. 11, pàg. 510.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:L'Orxa, castell de Perputxent.JPG|thumb|300px|El [[castell de Perputxent]] vist des de lluny.]]
+La '''vall de Perputxent''' és una [[comarca]] d'uns 50 km² inclosa administrativament a la comarca del [[Comtat (País Valencià)]]. La vall, rica en agricultura de regadiu, estigué dominada per la fortalesa feudal del [[castell de Perputxent]], actualment en roïna. És entre la serra de [[Benicadell]] (1.027 m. alt) i l'[[alt de la Creu]] (820 m. d'alt) al nord, les muntanyes de [[Planes]] ([[serra del Cantalar]] i de l'[[Serra d'Albureca|Albureca]], 765 msnm) al sud, i la [[serra de la Safor]] (1.011 m) a l'est, que la tanca gairebé en cul-de-sac, només perforat pel riu d'[[Alcoi]], que s'ha obert pas pels congosts de [[l'Orxa]] i de [[Vilallonga]]. La vall de Perputxent comprenia els pobles d'[[Alquenènsia]], [[Benillut]], [[l'Orxa]], [[Beniarrés]] i el llogaret d'[[Almadec]] (actualment al terme de [[Planes]]). El primer i el segon són actualment despoblats, i el darrer tampoc subsistí després de l'[[expulsió dels moriscs]]. Actualment també s'inclouen dins la vall, el municipi de [[Gaianes]] (amb el despoblat morisc de Fontitzelles, en l'actual Mas del Moro) i la pedania [[Muro d'Alcoi|murera]] de [[Turballos]].
-'''La vall de Perputxent''' és una sub-comarca històrica de la [[comarca]] del [[Comtat (País Valencià)|Comtat]], d'uns 50 km, quadrats, que constituí una comanda de l'ordre militar de Montesa, centrada pel castell de Perputxent.
+Al [[segle XIII]], aquesta vall fou un dels punts forts de les revoltes del cabdill [[Al-Azraq]]. La vall passà a mans de l'[[Orde de l'Hospital]] a l'any [[1288]], i més tard, en [[1319]], per privilegi reial de [[Jaume el Just]], la vall passà a l'[[Orde de Montesa]]. En [[1609]], l'[[expulsió dels moriscos]] deixà pràcticament despoblada la vall, i hagué de ser repoblada amb [[mallorquins]].
-És ubicada entre la serra de [[Benicadell]] (1.027 m. alt) i l'[[alt de la Creu]] (820 m. d'alt) al nord, les muntanyes de [[Planes]] ([[serra del Cantalar]] i de l'[[Serra d'Albureca|Albureca]], 765 m,alt) al sud, i la [[serra de la Safor]] (1.011 m) a l'est, que la tanca gairebé en cul-de-sac, només perforat pel riu d'[[Alcoi]], que s'ha obert pas pels congosts de [[l'Orxa]] i de [[Vilallonga]]. En aquest estret fou aprofitat per al ferrocarril carboner ''(tren dels anglesos)'' que enllaçava el [[Grau de Gandia]] amb Alcoi ([[1890]]).
+En aquest estret fou aprofitat per al ferrocarril carboner ''(tren dels anglesos)'' que enllaçava el [[Grau de Gandia]] amb Alcoi ([[1890]]). La contrada és molt accidentada i malplana, excepte les riberes del riu, avui embassat pel pantà de [[Beniarrés]] ([[1958]]).
+== Bibliografia==
-La contrada és molt accidentada i malplana, excepte les riberes del riu, avui embassat pel pantà de [[Beniarrés]] ([[1958]]).
+* Vicenç M Rosselló i Verger, Enciclopèdia Catalana, tom, núm,. 11, pàg. 510.
-La vall de Perputxent comprenia els pobles d'[[Alquenènsia]], [[Benillut]], [[l'Orxa]], [[Beniarrés]] i el llogaret d'[[Almadec]] (actualment al terme de [[Planes]]). El primer i el segon són actualment despoblats, i el darrer tampoc subsistí després de l'expulsió dels moriscs. Actualment també s'inclouen dins la vall, el municipi de [[Gaianes]] (amb el despoblat morisc de Fontitzelles, en l'actual Mas del Moro) i la pedania [[Muro d'Alcoi|murera]] de [[Turballos]].
-Al [[segle XIII]], aquesta vall fou un dels punts forts de les revoltes del cabdill [[Al-Azraq]]. La vall passà a mans de l'[[Orde de l'Hospital]] a l'any [[1288]], i més tard, en [[1319]], per privilegi reial de [[Jaume II]], la vall passà a l'[[Orde de Montesa]].
-La vall, rica en agricultura de regadiu, estigué dominada per la fortalesa feudal del [[castell de Perputxent]], actuament en roïna.
-En [[1609]], l'[[expulsió dels moriscos]] deixà pràcticament despoblada la vall, i hagué de ser repoblada amb [[Mallorca|mallorquins]].
-== Referències ==
-* Vicenç M Rosselló i Verger, Enciclopèdia Catalana, tom, nº 11, pàg. 510.
 {{esborrany del País Valencià}}
 {{coord|38|49|27.1|N|0|22|22.25|W|type:adm2nd_region:ES-VC|display=title}}
-	<!--ORDENA generat per bot-->
 {{ORDENA:Vall De Perputxent}}