Abu Taixufín II: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
nom en àrab |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Abu |
'''Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú''' o, més senzillament, '''Abu-Taixufín II''' ([[1351]]-[[1393]]), fou [[emir]] de la dinastia [[abdalwadita]] de [[Tremissèn]] (Tlemcen). |
||
Va viure de jove a Nedroma, i després de la fugida del seu pare [[Abu Hammu II|Abu Hammu]] (II) a [[Tunis]] el [[1352]], fou portat pels marínides a [[Fes]]. Va retornar a Tlemcen el [[1359]] quan el seu pare va pujar al tron, i allí va rebre tota mena d'atencions de pare i la família. Estava impacient per regnar i va tractar de desfer-se del seu pare; va organitzar un complot en què Abu Hammu II fou empresonat a [[Orà]], però es va escapar. Després el va convèncer d'anar de peregrinatgio, però va tornar en triomf. Finalment, al front de forces posades a la seva disposició pels marínides, va atacar Tlemcen el [[1389]]; Abu Hammu va morir en batalla el [[21 de novembre]] de [[1389]] i Abu Taixufín II fou proclamat emir. |
Va viure de jove a Nedroma, i després de la fugida del seu pare [[Abu Hammu II|Abu Hammu]] (II) a [[Tunis]] el [[1352]], fou portat pels marínides a [[Fes]]. Va retornar a Tlemcen el [[1359]] quan el seu pare va pujar al tron, i allí va rebre tota mena d'atencions de pare i la família. Estava impacient per regnar i va tractar de desfer-se del seu pare; va organitzar un complot en què Abu Hammu II fou empresonat a [[Orà]], però es va escapar. Després el va convèncer d'anar de peregrinatgio, però va tornar en triomf. Finalment, al front de forces posades a la seva disposició pels marínides, va atacar Tlemcen el [[1389]]; Abu Hammu va morir en batalla el [[21 de novembre]] de [[1389]] i Abu Taixufín II fou proclamat emir. |
Revisió del 20:44, 25 feb 2012
Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Va viure de jove a Nedroma, i després de la fugida del seu pare Abu Hammu (II) a Tunis el 1352, fou portat pels marínides a Fes. Va retornar a Tlemcen el 1359 quan el seu pare va pujar al tron, i allí va rebre tota mena d'atencions de pare i la família. Estava impacient per regnar i va tractar de desfer-se del seu pare; va organitzar un complot en què Abu Hammu II fou empresonat a Orà, però es va escapar. Després el va convèncer d'anar de peregrinatgio, però va tornar en triomf. Finalment, al front de forces posades a la seva disposició pels marínides, va atacar Tlemcen el 1389; Abu Hammu va morir en batalla el 21 de novembre de 1389 i Abu Taixufín II fou proclamat emir.
Va actuar com un fidel vassall marínida, i va romandre lleial fins a la seva mort el 29 de maig de 1393. El va succeir el seu fill Abu Thàbit II enderrocat al cap de molt poc pel seu oncle Abu-l-Hajjadj I.
Precedit per: Abu Hammu II |
emir abdalwadita 1387 (gener-febrer) |
Succeït per: Abu Hammu II |
Precedit per: Abu Hammu II |
emir abdalwadita 1387-1388 |
Succeït per: Abu Hammu II |
Precedit per: Abu Hammu II |
emir abdalwadita 1389 |
Succeït per: Abu Hammu II |
Precedit per: Abu Hammu II |
emir abdalwadita 1389-1393 |
Succeït per: Abu-Thàbit II |