Ordoni IV de Lleó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot modifica: fi:Ordoño IV (León); canvis cosmètics
Línia 30: Línia 30:
[[fr:Ordoño IV de León]]
[[fr:Ordoño IV de León]]
[[gl:Ordoño IV]]
[[gl:Ordoño IV]]
[[hr:Ordonjo IV.]]
[[hu:IV. Ordoño leóni király]]
[[hu:IV. Ordoño leóni király]]
[[it:Ordoño IV di León]]
[[it:Ordoño IV di León]]
[[ka:ორდონიო IV (ლეონი)]]
[[lt:Ordonas IV]]
[[lt:Ordonas IV]]
[[nl:Ordoño IV van León]]
[[nl:Ordoño IV van León]]

Revisió del 16:38, 26 feb 2012

Ordoni IV de Lleó el dolent ( v 926 - Còrdova 962 ), rei de Lleó (958-960).

Orígens familiars

Fill d'Alfons IV de Lleó i d'Ònnega de Pamplona, i nebot de Ramir II.

Ascens al tron

A la mort d'Ordoni III el 956, i enmig de les greus lluites civils, va ser escollit rei pels nobles lleonesos que van expulsar del tron el seu cosí Sanç I de Lleó, germà d'Ordoni III, després d'haver estat derrotat pels musulmans del Califat de Còrdova.

El seu regnat va ser molt curt, però en aquests tres anys va tenir temps d'enemistar-se amb els seus vassalls. La reina Toda de Navarra, àvia de Sanç I, va aprofitar el moment i va sol·licitar ajuda d'Abderramà III, califa de Còrdova. El califa va enviar un exèrcit i va assetjar la ciutat de Zamora, obligant a Ordoni IV a fugir cap Astúries. Posteriorment, va establir-se a Burgos, d'on també va haver de fugir i abandonar la seva esposa allà, al perdre la confiança del seu sogre, el comte de Castella Ferran González, el qual va jurar acte de vassallatge a Sanç I.

Finalment, es va refugiar a Al-Àndalus, on va demanar ajuda als musulmans per recuperar el tron, però les seves peticions mai van ser ateses i va morir a Còrdova el 962.

Núpcies

El 958 es casà amb Urraca de Castella, filla del comte de Castella Ferran González. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.


Precedit per:
Sanç I
Rei de Lleó
958960
Succeït per:
Sanç I