Guillem III d'Urgell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 15:28, 29 feb 2012

Guillem III ^[1] o Guillem I de Forcalquier, dit rtambé Guillem I d'Urgell pel seu nom dinàstic, mort a Avinyó el 1129, fou comte de Forcalquier el 1129. Era fill d'Ermengol IV, comte d'Urgell, i d'Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquier, primera comtessa de Forcalquier.

el comtat de Forcalquier, entre el comtat i el marquesat de Provença

Biografia

El seu pare va morir el 28 de març de 1092, i el seu germanastre Ermengol V (d'un primer matrimoni del pare) va esdevenir comte d'Urgell, i la seva mare es va retirar a Provença amb el fill i es va instal·lar al seu castell de Forcalquier que posseïa com a franc alou. Posseïa també drets en el comtat de Provença en indivisió amb els seus cosins Bertran I de Tolosa i Trípoli i II de Provença (de la branca d'Avinyó) i Bertran II de Provença (de la branca d'Arle).

Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de Provença (Arle), i va morir el 1093; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb Alfons Jordà, la de Barcelona (amb Ramon Berenguer III i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de Tolosa i de Barcelona van portar el 1125 a un repartiment de Provença entre el comtat de Tolosa (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de 1131 amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les guerres baussenques ( 1144- 1162).

Però l'absència del comte de Tolosa de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de Forcalquier i d'Avinyó i titular-se comtessa de Forcalquier . Adelaide va morir poc després, el 1129, i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el comtat de Forcauquier.

S'havia casat amb Garsenda ^[2] filla de Guigó III el Jove, comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)^[3] D'aquest matrimoni van néixer:

Guigó († 1149), comte de Forcalquier
Bertran I († 1149/51), comte de Forcalquier

Notes

↑ No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyñó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquier però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts.
↑ probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre 1106 i 1110 i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el 1126, a l'endemà del repartiment de 1125.
↑ El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier

Font

Foundation for Medieval Genealogy: comtes de Forcalquier
Edouard Baratier, Histoire de la Provence, Editions Privat, Tolosa, 1990, ISBN 2-7089-1649-1

[1] No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyñó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquier però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts.

[2] robablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre 1106 i 1110 i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el 1126, a l'endemà del repartiment de 1125.

[3] El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+'''Guillem III''' <ref>No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyñó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquier però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts. </ref> o Guillem I de Forcalquier, dit rtambé Guillem I d'Urgell pel seu nom dinàstic, mort a [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] el [[1129]], fou [[comtat de Forcalquier|comte de Forcalquier]] el [[1129]]. Era fill d'[[Ermengol IV d'Urgell|Ermengol IV]], [[Comtat d'Urgell|comte d'Urgell]], i d'[[Adelaida de Provença|Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquier]], primera comtessa de Forcalquier.
-{{Traducció|fr|Guillaume III de Forcalquier}}
+[[Image:Map Provence 1184.jpg|250px|right|thumb|el comtat de Forcalquier, entre el comtat i el marquesat de Provença]]
-'''Guillaume III'''<ref>Les interrogations se posent à propos de sa numérotation, qui n'est pas contemporaine, mais attribués par les historiens quelques siècles plus tard. Il est classiquement numéroté '''Guillaume III''', mais sur des critères qui restent inconnus. C'est le premier Guillaume à ne plus être comte de Provence et seulement comte de Forcalquier. Si l'on prend en compte les Guillaumes qui furent comte de [[Provence]], il serait '''Guillaume VI'''. Si l'on ne prend que les Guillaume de sa lignée il serait '''Guillaume IV'''.</ref> d'Urgel, mort à Avignon en [[1129]], fut [[Liste des comtes de Forcalquier|'''comte de Forcalquier]] en [[1129]]. Il était fils d'[[Armengol IV d'Urgell|Armengol IV]], [[Liste des comtes d'Urgell|comte d'Urgell]], et d'[[Adélaïde de Forcalquier|Adélaïde]], comtesse de Forcalquier.
-'''Guillaume Iii''' <ref>. Les interrogacions es posen a propòsit de la seva numeració, que no és contemporània, però atribuïts pels historiadors alguns segles més tard. És clàssicament numerat '''Guillaume Iii''', però sobre criteris que continuen sent desconeguts. És el primer Guillaume a no ser més comte de Provence i només comte de Forcalquier. Si es tenen en compte els Guillaumes que van ser comte de [[Provença|Provence]], seria '''Guillaume Vi'''. Si no es prenen més que els Guillaume de la seva descendència seria '''Guillaume Iv'''. </ref>.  d'Urgel, mort a Avignon el [[1129]], va ser [[Comte de forcalquier]] el [[1129]]. Era fill d'[[Ermengol IV|Armengol Iv]], [[Comtat d'Urgell|comte d'urgell]], i d'[[Adelaida de Provença|Adélaïde]], comtessa de Forcalquier.
-[[Image:Map Provence 1184.jpg|250px|right|thumb|le comté de Forcalquier, entre comté et marquisat de Provence]]
-[[Image:Map Provence 1184.jpg|250px|right|thumb|el comtat de Forcalquier, entre comtat i marquesat de Provence]]
-== Biographie ==
 == Biografia ==
+El seu pare va morir el [[28 de març]] de [[1092]], i el seu germanastre [[Ermengol V d'Urgell|Ermengol V]] (d'un primer matrimoni del pare) va esdevenir comte d'Urgell, i la seva mare es va retirar a Provença amb el fill i es va instal·lar al seu castell de [[Forcauquier|Forcalquier]] que posseïa com a franc alou. Posseïa també drets en el [[comtat de Provença]] en indivisió amb els seus cosins [[Bertran de Sant Gèli|Bertran I de Tolosa i Trípoli i II de Provença (de la branca d'Avinyó)]] i [[Bertran II de Provença]] (de la branca d'Arle).
+Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de [[Provença]] (Arle), i va morir el [[1093]]; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb [[Alfons Jordà]], la de [[Barcelona]] (amb [[Ramon Berenguer III]] i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] i de [[Barcelona]] van portar el [[1125]] a un repartiment de [[Provença]] entre el [[comtat de Tolosa]] (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de [[1131]] amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les [[guerres baussenques]] ( [[1144]]- [[1162]]).
+Però l'absència del comte de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de [[Forcauquier|Forcalquier]] i d'[[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i titular-se ''comtessa de Forcalquier'' . Adelaide va morir poc després, el [[1129]], i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el [[comtat de Forcalquier|comtat de Forcauquier]].
-Son père mourut le [[28 mars]] [[1092]], son demi-frère [[Armengol V d'Urgell|Armengol V]] devint comte d'Urgel et sa mère se retira en Provence en l'emmenant et en s'installant à [[Forcalquier]] qu'elle possédait en propre. Elle possédait alors le [[comté de Provence]] en indivision avec ses cousins [[Bertrand Ier de Toulouse|Bertrand I{{er}} de Provence]] et [[Bertrand II de Provence]].
+S'havia casat amb Garsenda <ref>probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre [[1106]] i [[1110]] i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el [[1126]], a l'endemà del repartiment de [[1125]]. </ref> filla de [[Guigó III d'Albon|Guigó III el Jove]], comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)<ref> El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier </ref> D'aquest matrimoni van néixer:
-El seu pare va morir el [[28 de març|28 mart]] [[1092]], el seu germanastre [[Ermengol V|Armengol V]] es va fer comte d'Urgel i la seva mare es va retirar a Provence portant-lo i instal·lant-se a [[Forcauquier|Forcalquier]] que posseïa en net. Posseïa llavors el [[comtat de Provença|Comtat de provence]] en indivisió amb els seus cosins [[Bertrand I{{er}} De Provence]] i [[Bertran II de Provença|Bertrand Ii De Provence]].
+* [[Guigó de Forcalquier|Guigó]] († 1149), comte de Forcalquier
+* [[Bertran I de Forcalquier|Bertran I]] († 1149/51), comte de Forcalquier
-Bertrand II, dernier représentant mâle de la maison de [[Provence]], mourut en [[1093]], et vingt cinq ans plus tard, il y avait trois familles possédant en indivision la Provence, la maison de Toulouse (avec [[Alphonse Jourdain]]), celle de [[Barcelone]] (avec [[Raimond-Bérenger III de Barcelone|Raimond Bérenger III]]) et celle d'Urgel (avec Adélaïde et Guillaume). Les conflits d'intérêts entre les comtes de [[Toulouse]] et de [[Barcelone]] aboutirent en [[1125]] à un partage de la [[Provence]] entre [[Toulouse]] (qui eut le ''marquisat de Provence'', au nord de la [[Durance]]) et Barcelone (qui eut le ''comté de Provence'', au sud de la [[Durance]]), excluant la maison d'Urgel. Ces tensions reprirent rapidement dès [[1131]] avec un nouveau participant, la maison des Baux et furent les causes des [[guerres baussenques]] ([[1144]]-[[1162]]).
-Bertrand Ii, últim representant viril de la casa de [[Provença|Provence]], va morir el [[1093]], i vint cinc anys més tard, hi havia tres famílies posseint en indivisió Provence, la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb [[Alfons Jordà|Alphonse Jourdain)]], la de [[Barcelona]] (amb [[Ramon Berenguer III|Raimond]] BÉ[[Renger]] [[Iii)]] i la d'Urgel (amb Adélaïde i Guillaume). Els conflictes d'interessos entre els comtes de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa de llenguadoc]] i de [[Barcelona]] van portar el [[1125]] a un repartiment de [[Provença|Provence]] entre [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa de llenguadoc]] (que va tenir el ''marquesat de Provence'', al nord de la DURANCE) i Barcelona (que va tenir el ''comtat de Provence'', al sud de la DURANCE), excloent la casa d'Urgel. Aquestes tensions van reprendre ràpidament des de [[1131]] amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les [[guerres baussenques]] ( [[1144]]- [[1162]]).
-Mais l'absence du comte de [[Toulouse]] sur ses terres provencales permit à Adélaïde de s'étendre dans les régions de [[Forcalquier]] et d'[[Avignon]] et de s'intituler ''comtesse de Forcalquier''. Adélaïde mourut peu après, en [[1129]], et Guillaume la suivit de peu dans la tombe. Une vingtaine d'années après, un autre partage définira les limites entre le marquisat de Provence et le comté de [[Forcalquier]].
-Però l'absència del comte de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa de llenguadoc]] sobre les seves terres provencales va permetre a Adélaïde estendre's a les regions de [[Forcauquier|Forcalquier]] i d'[[Avinyó (Valclusa)|Avignon]] i titular-se ''comtessa de Forcalquier'' . Adélaïde va morir poc després, el [[1129]], i Guillaume la va seguir de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provence i el comtat de [[Forcauquier|Forcalquier]].
-Il avait épousé<ref>probablement dans les cinq dernières années de sa vie, les parents de Garsende s'étant mariés entre [[1106]] et [[1110]]. L'alliance s'est peut être conclue en [[1126]], au lendemain du partage de [[1125]].</ref> Garsende, fille de [[Guigues III d'Albon|Guigues III]], [[Liste des comtes d'Albon|comte d'Albon]]<ref>Le comté d'Albon devint plus tard le Dauphiné. Il est certain que ce mariage l'aida à revendiquer une partie de la Provence pour former le comté de Forcalquier</ref>. De ce mariage naquirent :
-S'havia casat amb <ref>. probablement en els cinc últims anys de la seva vida, els pares de Garsende havent-se casat entre [[1106]] i [[1110]]. L'aliança s'és pot ser conclosa el [[1126]], a l'endemà del repartiment de [[1125]]. </ref>.  Garsende, noia de [[Guigues Iii]], [[Delfinat del Vienès|comte d'albon]] <ref>. El comtat d'Albon es va fer més tard el Dauphiné. És cert que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provence per formar el comtat de Forcalquier </ref>. . D'aquest matrimoni van néixer:
-* [[Guigues de Forcalquier|Guigues]] († 1149), comte de Forcalquier
-*  [[Guigues]] ( ?  1149), comte de Forcalquier
-* [[Bertrand Ier de Forcalquier|Bertrand {{Ier}}]] († 1149/51), comte de Forcalquier
-*  [[Bertrand {{Ier}}]] ( ?  1149/51), comte de Forcalquier
-{{Début dynastie}}
-{{Début dynastie}}
-{{Insérer dynastie|couleur1=white|couleur3=white|icone=
-  |nom=[[Liste des comtes de Forcalquier|comte de Forcalquier]]
-  |avant=[[Adélaïde de Forcalquier|Adélaïde]]
-  |après=[[Guigues de Forcalquier|Guigues]]<br />[[Bertrand Ier de Forcalquier|Bertrand {{Ier}}]]|nbap=1
-  |période=1129-1129}}
-{{Insérer dynastie|couleur1=white|couleur3=white|icone=
-  |nom=[[Liste des comtes de Forcalquier|comte de Forcalquier]]
-  |avant=[[Adélaïde de Forcalquier|Adélaïde]]
-  |après=[[Guigues de Forcalquier|Guigues]]<br />[[Bertrand Ier de Forcalquier|Bertrand {{Ier}}]]|nbap=1
-  |période=1129-1129}}
-{{Fin dynastie}}
-{{Fin dynastie}}
-==Notes==
 == Notes ==
+{{referències}}
-<references/>
- <references/>.
-== Source ==
 == Font ==
-* [http://fmg.ac/Projects/MedLands/PROVENCE.htm#GuillaumeIIIForcalquierdied1129 Foundation for Medieval Genealogy : comtes de Forcalquier]
+*[http://fmg.ac/Projects/MedLands/PROVENCE.htm#GuillaumeIIIForcalquierdied1129 Foundation for Medieval Genealogy: comtes de Forcalquier]
+*Edouard Baratier, ''Histoire de la Provence'', Editions Privat, Tolosa, 1990, {{ISBN|2-7089-1649-1}}
-*  [http://fmg.ac/Projects/MedLands/Provence.htm#GuillaumeIiiforcalquierdied1129 Foundation fur Medieval Genealogy: comtes de Forcalquier]
-* {{Ouvrage|
-titre=Histoire de la Provence|
-ref=|
-éditeur=Editions Privat|
-auteurs=Edouard Baratier|
-langue=français|
-année=1990|
-lieu=Toulouse|
-pages=604|
-isbn=2-7089-1649-1}}
-*  {{Ouvrage|
-titre=Histoire de la Provence|
-ref=|
-éditeur=Editions Privat|
-auteurs=Edouard Baratier|
-langue=français|
-année=1990|
-lieu=Toulouse|
-pages=604|
-isbn=2-7089-1649-1}}
-{{Portail|Histoire|France|Alpes-de-Haute-Provence}}
-{{Portal|Història|França|Alpes-de-Haute-Provence}}
+[[Categoria:Comtes de Forcalquier]]
-[[Categoria:Comtes de França]]
-[[Categoria:Història d'Occitània]]
-[[Categoria:Provença]]
-[[Categoria:Municipis de Provença-Alps-Costa Blava]]
-[[Catégorie:Comte de Forcalquier]]
-[[Catégorie:Provence médiévale]]
-[[Catégorie:Personnalité provençale historique]]
-[[Catégorie:Décès en 1129]]
 [[nl:Willem I van Forcalquier]]